Apadrinem 18-19

Per tercer any consecutiu l’alumnat de 6è participa en el Projecte Apadrinem el Nostre Patrimoni.

Com és habitual aprofitem la pàgina web de l’escola i les xarxes socials per tal de mostrar les evidències del treball de l’alumnat.

Aquest curs han decidit recuperar la idea de fer de guies turístics un dissabte a la tarda.

Vídeos promocionals

El primer dia que els alumnes van trepitjar la plaça amb ulls d’investigadors per tal de descobrir els secrets que amaga la plaça del Mercadal, com ja és tradicional van gravar per grups uns vídeos promocional del Projecte.

Evolució de la ciutat de Reus

Per descobrir l’evolució de la ciutat de Reus i, en concret de la plaça del Mercadal, ens hem centrat en el llibre dels germans Josep M. i Ezequiel Gort.

Us adjuntem l’enllaç amb els seus dibuixos.

https://photos.app.goo.gl/FEK6KpbtrY9aJ8mbA

La casa Navàs

“La nostra classe, vam anar a visitar la Casa Navàs perquè és una de les cases més importants de la Plaça Mercadal. Així, podem saber més coses sobre la Plaça Mercadal i podem continuar amb el nostre projecte. Els propietaris de la casa eren Joaquim Navàs i “ Pepa “ Blasco.

La Casa va ser construida entre 1901 i el 1907 i l’arquitecte va ser Lluís Domènech i Montaner i es podia gastar tot el que volgués per fer la casa.

La casa és d’estil modernista i a baix de la casa hi havia la botiga de Joaquim Navàs en la que es venia tela. Està tota decorada amb mosaics i vitralls, que ens van agradar molt. Sense comptar la botiga, la casa té 3 plantes, la de dalt de tot per les minyones i les altres dues per ells i els convidats. Les habitacions estaven molt ben decorades, encara que, a la Guerra Civil, va caure una bomba i la torre es va destruir i alguns llocs no estaven en el seu millor estat.

Igualment, la casa era molt bonica, ens va encantar la visita i vam aprendre molt sobre ella!!”

Aleix Bonilla, Mariona Boleda, Jana Castro, Mireia Matallana i Joan Pomés

“Ara us explicarem les coses que hem après a la casa Navàs.

La casa Navàs la va construir Lluís Domènech i Montaner entre el 1901 i el 1907. La casa va ser comprada per Joaquim Navàs i la seva dona la senyora Josepa Blasco.

És una casa d’estil modernista. L’última planta és la de les minyones, abans hi havia una espècie de campanar, però per desgràcia, li va caure una bomba durant la guerra. No la van tornar a fer perquè no sabien com era. Al començament de la casa hi ha una gran escala feta de ceràmica amb les parets de pedra treballada i al sostre una ”claraboia” de flors, perquè la intenció d’aquesta casa és assemblar-se a la primavera.

Al rebedor podem observar unes papallones molt ben dibuixades a terra. La casa té 3 habitacions cadascuna amb diferents fustes cada una. A la casa Navàs hi ha una entrada al refugi.

Va ser molt interessant perquè vam aprendre moltes coses sobre la casa Navàs.”

Alma Minaya, Sami Martín, Adrià Margalef, Iria Garcia, Lidia Sierra

“La Casa Navàs la va construir Domènech i Montaner entre els anys 1901 i 1907. Amb la guerra civil espanyola una de les torres van quedar destruïda per culpa d’una bomba que van tirar a l’edifici del costat. Actualment, estan intentant reconstruir la torre que falta.

A la Casa Navàs hi ha una cosa molt curiosa que és un secret del mirall espía que està amagat entre els vitralls. Quan mires veus a tothom però en canvi quan tu mires per fora del vitrall no veus res de res i no saps que t’estan espiant. Al pujar les escales de la Casa Navàs ens van explicar que antigament, per aprofitar la llum, posaven una mena de sostre de vidres transparents amb color i així entrava la llum. També a la paret hi ha mosaic que està fet de petits trossos de pedra., A la Casa Navàs hi ha unes escales que et porten al refugi de la plaça del Mercadal.

La Casa Navàs és d’estil modernista, la senyora Navàs era molt exigent amb la neteja, L’habitació dels invitats dona a la plaça del Mercadal i es veu tota la gent passejant. Quasi tota la casa està feta de mosaic, hi havia una terrasa on hi ha unes plaques que deixaven passar la llum del sol a les botigues de sota, per això la família Navàs era tan rica perquè es van fer rics venen roba. Quan van morir els propietaris que eren el Joaquim i la seva senyora Pepa li van deixar la casa a tres nebots, dos d’ells van morir i una encara està viva. Els dos nebots van voler vendre la casa però la neboda no, i és així que un senyor té dos parts de la casa i l’altre part és de la neboda.”

Aina Piñol, Olalla Segura, Marc Valls, Carla Moreno i Clàudia Casanovas.

“La van fer construir el Joaquim Navàs i la Pepa Blasco. Però l’arquitecte va ser Lluís Domènech i Montaner.

A la casa hi van instal·lar la seva botiga de tela. Tots els vidres de la casa eren de cristalls de colors perquè així aprofitaven més metres de casa i també perquè la llum entrava a tot arreu, fins i tot el sostre on hi ha les escales principals és de cristall.

El rebedor era on propietari rebia la gent. Les parets i el terra eren tot murals fets de rajoletes molt petites, al rebedor hi havia una papallona amb dues ales.

Seguidament ens van ensenyar el menjador on dinava la família. Les parets estaven decorades de vegetals i fruites. Al menjador també tenien una llar de foc que al voltant de la llar estava decorat amb fusta d‘olivera.

El saló que estava decorat amb fotografies de la família.

Hi ha dos habitacions, la dels propietaris i pels convidats. Abans d’entrar a l’habitació hi havia un vestuari amb un armari i un mirall. L’habitació no estava decorada perquè els propietaris deien que només era per dormir i tancar els ulls. A l’habitació hi havia una porta que anava al bany, al bany hi havia: el vàter, el bidet, el rentapeus, la banyera i la pica.

A la cuina hi ha una illa al mig, un ascensor per transportar el menjar cap a la botiga i quatre piques. Hi havia quatre piques perquè la Pepa era molt fina, una pica era per les verdures, l’altra pica era pel peix, l’altra pica per la carn i l’última per rentar els plats.

Després vam sortir a una terrassa plena de colors i murals xulíssims! En una paret no hi havia cristalls perquè una bomba de la guerra va destruir la paret i la torre. A la terrassa també hi ha tres grans claraboies que fan llum a la botiga de sota.

A la part de dalt que era on vivien les minyones hi ha un menjador amb un piano que no l’havies de tocar tu, si no que havies de posar una cinta de paper i el piano sonava sol. També tenien una saleta mini on hi havia una llar de foc de colorets roses.”

David Gimenez, Janna Miquel, Karina Prodaniuc, Elsie Sanchez, Paula Graset

“La casa Navàs és una casa modernista. Lluís Domènech i Montaner va començar a construir la casa l’any 1902 i es va acabar de construir l’any 1908.El primer que vam veure van ser unes escales amb vitralls, després vam anar a la sala d’estar i a la de convidats.Els lavabos estaven molt ben conservats. Algunes de les parets estan fetes de pedra. La casa Navàs és la casa més ben cuidada d’Europa, es va trencar la torre i és l’única casa que en aquell temps tenia llum elèctrica.”

Caio Alves, Maria Perpiñá, Lucas López, Alejandro Moreno, Paula Sánchez

La patateria Laurie. Un negoci únic al Camp de Tarragona.

“El dimecres 13 de Març va venir la propietaria de la patateria Laurie de Reus situada actualment sota els porxos de la Plaça Mercadal. Nosaltres li vam fer una serie de preguntes i ells en va respondre.

La patateria Laurie es va fundar el 1953. Abans era una barraca. En aquella època en feien xurros, bunyols, porres i “pestinyos”. Un dia els propietaris van anar a França i hi havia un lloc que es deia Laurie i els hi va agradar d’allí és d’on prové el seu nom. Fabriquen ells i elles les patates que venen. Hi ha alguns productes que els compren. La majoria de patates són amb sal. Gasten la típica patata llisa però aquesta té un nom diferent: Agrea. Tenen tot tipus de productes: la corna gegant, la corna petita, aros de ceba, rodes, cóctel, cons, patates amb quètxup, crispetes, boles, triangles, patates sense sal, ganxets etc… Antigament, com que no hi havia plàstic, envasaven les patates en paper, i ara les envasen en plàstic que fa que durin més.

La sort és que no hi ha una altre patateria i és un negoci familiar.

Treballen molt a gust per les festes. Els hi encanten els balls de la plaça del Mercadal, que és quan poden tenir uns 4000 clients al dia. Durant l’any tenen el client habitual. Els dies entre setmana treballen de 6 a 9 de la tarda, dissabtes i diumenges de 11 a 14:30 de la tarda.

Hem trobat molt curiós com van triar el nom de la patateria, perquè nosaltres pensàvem que se l’havien inventat.”

Carla Moreno, Marc Valls, Olalla Segura, Aina Piñol i Clàudia Casanovas.

“La patateria Laurie es va fundar a l’any 1953. Va estar cinc anys en una barraca.

La patateria és un negoci familiar.

Els propietaris van anar a una comarca de França que es deia Laurie, els hi va agradar molt, i d’aquí ve el nom de la patateria.

Porten amb la mateixa estructura des del 1958.

La patateria Laurie, ha tingut fins a tres propietaris diferents.

La patateria es va fundar perquè el propietari d’una botiga de roba, no guanyava molt diners i la va fundar fer guanyar-ne més.

Abans les patates s’envasaven amb paper i ara per motius higiènics ho fan amb plàstic. Ho venien a granel.

Es van deixar de fer xurros a l’any 1980.

Les patates que més es venen són: la llisa, les rodes, les clàssiques i les cornes.

Gustos de patates: de quètxup, deshidratada i de ceba…

Les patates les compren a un pagès. Fan servir la patata agria, perquè a l’hora de fregir-les no es cremen i també són baixes en sucre.”

David Gimenez, Janna Miquel, Karina Prodaniuc, Elsie Sanchez, Paula Graset

” A la nostra classe, va venir una de les propietàries de la patateria Laurie a explicar-nos coses sobre el negoci. Va venir perquè estem treballant sobre la plaça del Mercadal i la patateria és una de les botigues més antigues.

Es va fundar a l’any 1953 i el seu nom prové d’una ciutat de França.

Es va crear gràcies a un senyor que es deia Josep i treballava de lampista i a una senyora que es deia Maria i treballava de modista i amb aquestes feines no guanyaven gaires diners i van decidir crear una patateria.

Primer, venien patates en una barraca antiga. A l’any 1958, es van traslladar a on és ara el Gaudí Centre i, 5 anys més tard, es va construir al lloc on són ara. Hi ha diferents tipus de patates: ganxets, patata llisa, ondulada… Però la que més es ven és la llisa.

Ens va agradar molt la visita, perquè ens agrada molt comprar patates allà i a més ens van regalar dues bosses a cadascú.”

Mireia Matallana, Mariona Boleda, Aleix Bonilla, Joan Pomés i Jana Castro

“El Laurie és l’única patateria de Reus i va fundar l’any 1953.

Ha tingut diferents propietaris, però ara és de la senyora Maria.

Va començar essent una “barraca” petita de xurros i patates.

S’acostumen a vendre 50 bosses al dia i 400 bosses per Festa Major.

Utilitzen bosses de plàstic que permeten que les patates no s’estovin.

A part també hi ha molts tipus de patates.

I el seu nom ve d’un viatge que van fer els primers propietaris, el senyor Josep i la senyora Maria a França. Van visitar un lloc que es deia així i els hi va agradar tant, que així li van dir a la patateria.

Vam aprendre molt sobre la patateria Laurie perquè vam aprendre moltes coses que no sabíem.”

Alma Minaya, Adrià Margalef, Iria Garcia, Sami Martín, Lidia Sierra

L’ajuntament

El Gaudí Centre

“Ara us explicarem les coses que vam aprendre sobre el Gaudí Centre.

El Gaudí centre està dedicat a l’Antoni Gaudí.

Antoni Gaudí va néixer el 25 de juny de 1852. Ell, tenia 2 germans: el Francesc, que va ser metge i una germana que era una ajudant de la mare.

El pare i l’avi d’Antoni Gaudí eren calderers i a Antoni Gaudí li va semblar molt curiós que un material pla es pogués doblegar. Per això, es va dedicar a l’arquitectura.

Gaudí s’inspirava en la natura per crear les seves obres, per exemple: en caragols, el mar, les papallones…

Perquè Antoni Gaudí pogués ser arquitecte es van traslladar a Barcelona.

Quan li van donar el títol d’arquitecte li van dir: “No sé si li hem donat el títol a un boig o a un geni”.

Va fer molts edificis: la Pedrera, el Parc Güell, la casa Batlló, les bodegues Güell, la Sagrada Família…

L’estil de Gaudí no era gens simple, intentava fer les seves construccions el més originals possibles, sempre inspirant-se en la natura.

Els seus últims anys de vida i tots els seus diners van ser destinats a la Sagrada Família, que s’acabarà de construir al 2026. Va morir als 2 o 3 dies després d’atropellar-li un tramvia. El van enterrar a la Sagrada Família.

Va ser molt interessant perquè vam aprendre moltes coses que no sabíem sobre Antoni Gaudí.”

Adrià Margalef, Alma Minaya, Iria Garcia, Sami Martín, Lidia Sierra

“La nostra classe, vam anar a visitar el Gaudí centre. Primer ens van fer preguntes sobre Gaudí. Ens van explicar que els seus pares eren calderers, quan va néixer Gaudí i també, en que s’inspirava a les seves obres.

Va néixer a l’any 1852 i totes les obres de Gaudí estaven inspirades en la natura. Allò era perquè quan era petit, va passar molts dies sense anar a l’escola per una malaltia. Durant aquells dies, es dedicava a observar la natura i d’allí van sortir les idees per a totes les seves obres.

A continuació, vam entrar en una sala tota fosca i ens van posar un audiovisual de la seva vida des de petit fins a la universitat.

Després, ens va explicar que Gaudí havia fet un edifici a Barcelona, que es diu la “Pedrera” i que té forma de les ones del mar. Aquell edifici a la gent de Barcelona, no els hi va agradar massa. També, ens van dir que Eusebi Güell, una persona molt rica, va ser un gran amic de Gaudí i gràcies a ell, va poder fer totes les obres que va fer.

Finalment, ens van ensenyar moltes de les obres que va fer Gaudí com: la Sagrada Família, el Parc Güell…

Va ser una visita molt interessant i ens vam adonar el gran arquitecte que va ser Gaudí!”

Aleix Bonilla, Jana Castro, Joan Pomés, Mariona Boleda i Mireia Matallana

” Gaudí és un arquitecte molt famós, tan a Reus com a Barcelona.

Va néixer el 25 de juny del 1852 a Reus, però després va anar a Riudoms al seu Mas.

El seu pare es deia Francesc Gaudí i Serra, com el seu germà i la seva mare Antònia Cornet Bertran.

Gaudí va tindre una infància malaltissa, perquè tenia una malaltia als pulmons.

Gaudí va fer moltes obres, però les més importants són: la Sagrada Família, el Palau Güell, la Pedrera ( casa Milà ), el Parc Güell i la Colònia Güell.

La Pedrera es va fer perquè un senyora, que era molt rica, va invertir-hi els seus diners perquè el seu home s’ho gastava tot en el Casino.

El senyor que li va donar el títol va dir “ No sé si hem donat el títol a un boig o a un geni.”

El juny de 1926 va ser atropellat i com va treballar tant a fons en la Sagrada Família, semblava un vagabund i el van portar a un hospital de pobres. Un senyor el va reconèixer i li va dir que el portaria a un hospital millor però va dir que no, que aquell era el seu lloc.”

David Gimenez, Janna Miquel, Karina Prodaniuc, Elsie Sanchez, Paula Graset

“Tots els edificis de Gaudí s’inspiraven en la natura perquè era un nen malaltís i no anava a l’escola i observava molt la natura. Els pares del Gaudí treballaven de calderers. També tenia un germà i una germana que es deien Francesc i Antònia. El germà de Gaudí, en Francesc volia estudiar medecina i l’Antoni arquitectura, així que van anar a Barcelona a estudiar. Un dels seus monuments molt conegut és la Pedrera que a la seva època va rebre moltes crítiques perquè no sabien que s’inspirava en les onades del mar. També abans de morir, Antoni Gaudí va dissenyar la Sagrada Família i si tot va bé s’acabarà d’aquí 7 anys, o sigui al 2026. Antoni Gaudí va ser atropellat per un tramvia, el van portar al hospital dels pobres perquè creien que era pobre i després de tres dies un senyor el va reconèixer i volien portar-lo a l’hospital dels rics. Però Antoni va dir que no hi volia anar i va morir a l’hospital dels pobres”.

Alejandro Moreno, Paula Sánchez, Maria Perpiñá, Lucas López, Caio Alves

Ruta pel centre històric de la ciutat

“Quan vam anar a fer la ruta, ens vam ficar al mig de la plaça i havíem de buscar alguna cosa que ens crides l’atenció. Moltes de les respostes eren números, plaques… Però si miraves bé a terra hi havia fòssils de petxines, algunes més grans que les altres. Després, vam anar a la plaça del Castell, i ens vam fixar que dintre, al sostre hi havia arcs de l’antic edifici, això, vol dir que avui en dia encara es conserven. També vam veure una part de la muralla. Vam passar pel carrer de l’hospital, que es diu així perquè abans hi havia situat l’hospital allí. I al carrer de la cantonada estava situada la presó. Vam entrar dintre de l’església de Sant Pere i ens vam fixar on estava enterrat el cor d’un pintor molt important, el Marià Fortuny, que va donar el cor a Reus que era on va néixer. A més, vam veure a la Prioral de Sant Pere, un òrgan i també el relicari on hi ha una part del crani del Sant. També, a la prioral hi ha una espelma que diuen que si s’apaga, tornarà la pesta. Finalment, tornant ja cap a la casa Navàs, ens vam fixar en alguns sants, que hi havia en alguna paret. Si veus un sant a la paret, vol dir que allí estava situada una de les portes de l’Antiga muralla. Els membres del nostre grup, vam pensar que aquesta ruta que vam fer, va servir de molta ajuda per saber més sobre Reus, i moltes coses que ens van explicar no les sabíem.”

Elsie Sánchez, Paula Graset, David Giménez, Janna Miquel i Karina Prodanuic

“La nostra classe, vam anar a la Casa Navàs, i quan van acabar vam estar una estona buscant curiositats de Reus. Primer, vam veure que el terra de la Plaça Mercadal hi ha fòssils de petxines, i això significa que aquelles pedres havien estan al mar. Després vam anar a veure la plaça del Castell on hi havia l’escut antic amb la tiara, les claus de Sant Pere i la rosa de Reus.

Seguidament, vam anar a la Prioral de Sant Pere i ens vam adonar que encara hi havia teieres, que abans servien per il·luminar el carrer i ens va interessar perquè dies abans vam anar al Museu de Reus i ens van parlar sobre ella.

A continuació vam entrar a la Prioral i vam escoltar tocar l’orgue i vam veure que hi ha una espelma que representa l’història de la Pastoreta.

També, vam veure on està enterrat el cor de Marià Fortuny. Finalment vam trobar diferents Sants a les parets de Reus, això significa que allà on estan situats, abans hi havia les portes de l’antiga muralla. Ens va agradar molt i ens vam adonar que es pot aprendre de moltes maneres diferents.”

Aleix Bonilla, Mireia Matallana, Joan Pomés, Mariona Boleda i Jana Castro

“Vam anar amb la Laura a passejar i a observar una petita part de Reus. Vam veure que al terra de la plaça del Mercadal hi han fòssils de mol·luscs marins. Vam veure una teiera que servia per il·luminar els carrers de Reus quan no hi havia electricitat. S’hi ficava llenya. Seguidament ens va ensenyar que a la Prioral de Sant Pere hi ha gàrgoles que servien per quan plovia. Elles treien aigua per la boca. Després vam entrar a la Prioral de Sant Pere per anar a veure l’espelma de Misericòrdia, on està enterrat el cor de Marià Fortuny i el relicari on es creu que hi ha un tros de crani de Sant Pere. També vam anar al carrer de Jesús, en una plaça que hi ficava: Abans anaven a Barcelona amb carros i tardaven deu hores i mitja, i ara amb cotxes o autobusos tardem aproximadament una hora.

Per a nosaltres va ser molt interesant perquè és divertit saber més coses sobre la ciutat on vivim.”

Olalla Segura, Marc Valls, Clàudia Casanovas, Aina Piñol, Carla Moreno

“Ara us explicarem les coses que vam aprendre sobre la ruta que vam fer a Reus.

Primer vam anar a la plaça Mercadal on vam veure fòssils i petxines a terra.

A continuació ens vam dirigir cap al Castell del Cambrer, ens vam fixar en les arcades de dalt de tot i també ens van ensenyar la primera rosa de Reus.

Vam veure els carrers de llocs antics com: el carrer de l’Hospital on abans hi havia un hospital, el carrer de la Presó on abans hi havia una presó, etc.

També vam entrar a la Prioral de Sant Pere on vam veure els diferents tipus d’arcades d’estils diferents, l’espelma que protegeix Reus de la pesta i vam veure on estava enterrat el cor de Marià Fortuny.

El pintor Marià Fortuny abans de morir va ordenar que el dia que morís li portessin el cor a la prioral de Sant Pere de Reus, perquè s’estimava molt Reus. A l’església també hi havia un tros de crani de Sant Pere, guardat en una caixa d’or que només es pot obrir amb 3 claus que tenien l’alcalde, el prior de Sant Pere i el mossèn més gran.

Ens va agradar molt perquè la majoria de les coses no les coneixíem.”

Lidia Sierra, Adrià Margalef, Alma Minaya, Iria García, Samanta Martín.

“El dia 28 de Març vam anar al centre de Reus a veure la plaça del Mercadal.

Abans a Reus fa molts segles, no hi havia un emperador, ni un rei … si no que hi havia un noble anomenat Cambrer. Que vivia a la plaça del castell, on hi havia abans el castell. Ara només queden els arcs i estan al museu de la plaça.

Després vam anar a un carrer, que es deia Carrer de la Presó perquè allí hi havia una presó fa molts anys. Un carrer més avall, al costat del Pallol, hi havia el Carrer de l’Hospital, que era on hi havia antigament l’hospital.

Vam anar a la Prioral de Sant Pere i allí ens va explicar que dintre de la Prioral, hi havia un tros de crani de Sant Pere, que estava tancat en una mena caixa que només es podia obrir amb tres claus.

També ens va explicar que Marià Fortuny va ser un dels pintors més famosos de Reus, va néixer a Reus i va morir a Roma. Abans de morir, com estimava tant Reus, va dir que li portessin el seu cor a Reus.”

Paula Sánchez, Lucas López, Maria Perpiñá, Alejandro Moreno i Caio Alves

El museu de Reus

” Els alumnes de la nostra classe vam anar al Museu de Reus. Allà vam veure moltes coses, com per exemple, l’antiga façana de l’Ajuntament del nostre ajuntament.

Ens van explicar, que totes les coses que hi ha a la façana tenen sentit. Hi havia un home, Hèrcules i estava allà perquè Reus durant aquella any va ser premiada pel seu esforç. Hi havia una rosa i unes claus. Aquestes són les claus de Sant Pere, que diuen que obren les portes del cel. La façana estava dividida en dues parts: una en la que hi havia martells i engranatges, que estava dedicada a la indústria i a l’altra hi havia una arada i fruita, perquè estava dedicada a l’agricultura.

També ens van ensenyar com va evolucionar Reus que era la segona ciutat més gran de Catalunya i la primera era Barcelona.

Ens van explicar que com que abans no hi havia electre, al carrer hi havia teieres que servien per fer llum al carrer, s’encenia amb foc i cada dia a la nit hi havien uns encarregats per encendre-les. A la Prioral vam veure que encara es conserven.

Ens va agradar molt la visita i vam aprendre moltes coses sobre Reus!”

Mariona Boleda, Jana Castro, Joan Pomés, Aleix Bonilla i Mireia Matallana

“Al museu de Reus hi havia la façana antiga de l’ajuntament.

A la façana hi havia dues àguiles, les claus de Sant Pere, estris d’agricultura, fruites (raïm i oliveres) que són les típiques del Mediterrani i Hércules.

També vam descobrir que abans, per fer servir la máquina de cosir, havies de pedalejar perquè funcionés.

Reus va ser la segona ciutat més important de Catalunya.

Van descobrir que havia una via de Reus-Barcelona que tardava 10:30.

Al principi Reus només eren dos carrers.

Els fanals que hi ha a la plaça del Mercadal són les mateixes que abans però ara vam amb electricitat.

Reus va ser molt rica perquè comerciava amb tota Europa gràcies a l’aiguardent.”

Paula Graset, Elsie Sánchez, Janna Miquel, David Giménez i Karina Prodanuic.

“Abans a la Plaça del Mercadal, a dalt de tot de l’ajuntament hi havia un escut fet de pedra. A l’escut hi havia la rosa de Reus, un home que era Hércules i a dalt de tot de l’escut, hi havia les claus de Sant Pere.

Abans la Plaça Mercadal, era tot un descampat, on hi havien botigues.

Reus, al començament estava poc poblat, però com portava a molts llocs com: Castellvell, Cambrils, Riudoms… A molta gent li semblava molt còmode viure a Reus, així va anar creixen fins el dia d’avui.

I antigament Reus era la segona ciutat més gran de Catalunya.

El primer ferrocarril de Reus, portava de Reus a Salou i de Salou a Reus.”

Alejandro Moreno, Lucas Lopez, Paula Sanchez, Caio Alves, Maria Perpinyà

“Ara us explicarem les coses que vam aprendre sobre el museu de Reus.

Vam aprendre sobre l’antiga façana de l’ajuntament. Ens van explicar que la façana tenia esculpida en pedra la rosa de Reus, l’Hèrcules, les claus de Sant Pere, figures sobre l’agricultura i sobre la indústria.

Abans hi havia teieres a la plaça del Mercadal que servien per il·luminar. S’encenien amb foc.

A més a més vam veure unes pedres que simbolitzaven per on eren els límits de Reus.

També vam veure una espècie de congelador antic fet de marbre amb dibuixos sobre Reus, com el campanar, el comerç i la rosa. Ens van dir que en aquest objecte es guardaven subministres.

Ens va semblar molt interessant perquè vam observar que amb un petit objecte pots descobrir moltes coses grans.”

Alma Minaya, Lidia Sierra, Iria García, Adrià Margalef, Samanta Martin.

Tríptics

L’alumnat decideix fer de guies turístics tal i com van fer els seus companys de la promoció 2016-17. Tenen la iniciativa d’elaborar un tríptic. Per tal de fer aquest treball s’impliquen els mestres de les àrees de llengua catalana, castellana i anglesa.

Aquí en podeu veure alguna de les mostres que van lliurar als ciutadans que van escoltar les seves exposicions.

Concurs de fotografies

El fet de visitar en diverses ocasions la plaça del Mercadal ens va brindar l’oportunitat de fer-ne fotografies per il·lustrar els tríptics o les exposicions orals. aprofitant el recull d’aquestes fotografies en vam fer un concurs. Felicitats a tots els participants per l’originalitat.

https://photos.app.goo.gl/KVBAZgyDTXQf9qgZ6

Projecte compartim

El passat 28 de maig, l’alumnat de 6è Xaloc va participar a la Jornada Compartim, dins del projecte: “Enganxatsxprojectes” del CRP i el Pla d’Entorn. L’alumnat va compartir el seu projecte Apadrinem El Mercadal, juntament amb l’Escola Joan Rebull i l’Escola Mare Molas, que van compartir també els seus projectes respectius. Va ser una jornada d’aprenentatge on l’alumnat van mostrar la seva competència d’exposar davant del públic i transmestre el que han après amb els seus projectes. Aquí us deixem la presentació del Compartim del nostre alumnat:

Avaluació

INDICADORS AVALUCIÓ PROJECTE APADRINEM EL NOSTRE PATRIMONI

Nombre de propostes d’activitats.
Nombre de propostes de visites.
Nombre de propostes d’entrevistes.
Exposició oral dels alumnes.
Resum i valoració dels alumnes de cada una de les activitats.
Autoavaluació exposició oral mitjançant rúbriques. (enllaç)
Co avaluació exposició oral mitjançant rúbriques. (enllaç)
Autoavaluació treball en equip mitjançant rúbriques. (enllaç)
Co avaluació treball en equip mitjançant rúbriques. (enllaç)
Valoració general.
Valoració famílies.
Tríptic turístic.

Durant el curs 2018-19, l’escola passa a formar part de la Xarxa de Competències Bàsiques XCBT_12 i presenta part del projecte a la pàgina web que es converteix en el diari docent dels Projectes de la ZER, les escoles, els instituts i el CFA de l’Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, i Tarragonès que pertanyen a la Xarxa Cb12- Curs 2018-19.

https://blocs.xtec.cat/xcbprojecte327/category/centres-docents/escola-montsant/