PRIMERS DIES A P-4 I P-5

Comença un nou curs i volem compartir un petit text escrit per en Josep M.Castaño que ens fa reflexionar d’una forma metafòrica com és un petit grup classe:

Hi ha unes persones que cada any sostenen amb fermesa 25 cordes, o fins i tot més, mentre els petits escaladors van cercant la ruta per fer el cim, sigui amb destresa o amb inseguretat, però amb el convenciment que arribaran a la fita. Aquestes persones saben com mantenir totes aquestes cordes entre les seves mans, mentre amb la veu els van guiant en el seu camí, donant a cadascú les instruccions que necessiten.
A vegades veuen nens àgils i ràpids que troben el camí més dret i amb les seves mans segures arriben a dalt de seguida.
Altres dubten i, insegurs, van agafant diverses preses sense acabar de fer força i no gosen impulsar-se de manera decidida cap amunt. Llavors senten la veu d’ànim que els suggereix el camí més bo i l’emprenen, tot percebent la seguretat de la corda que els envolta.
Uns quants necessiten alguna presa enmig de les altres que els faci avançar tot i que sigui de manera més lenta; fan moviments més petits, però no deixen de pujar.
I aquests escaladors ja no baixen, a dalt esperen altres etapes que els portaran a un nou nivell.
Ara són temps que arriben nous escaladors: preparem les mans, hauran de ser fermes; preparem la veu, haurà de ser clara; preparem les eines, calen totes; preparem per emocionar i per emocionar-nos.
Mantenir agafades 25 cordes, pendent de totes, guiant a cadascú en el seu camí, és difícil, però ho fan. És la màgia que a vegades tenen els mestres.

I ara gaudiu de les seguents fotografies :

 

1 comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>