Des dels primers mesos el petit imita l’adult. Parlem d’imitació directa perquè l’infant reprodueix espontàniament el gest que acaba de veure, aquells gestos que recorda. Reprodueix una acció que ha viscut o observat en el seu quotidià, és el que es diu la imitació diferida. El nen fingeix menjar o beure, reprodueix moments com anar a fer pícnic, viatjar en cotxe familiar i en moltes ocasions evoca objectes absents.
Els jocs d’imitació són infinits. De la maleta de doctor al camió de bomber passant per la cocció d’una sopa. De posar-se en el lloc de l’adult i explicar un conte a un nin a anar a comprar al mercat. Els petits no sempre necessitem material sofisticat, els nens i nenes es diverteixen i imaginen situacions amb els objectes de la vida quotidiana: una cullera de fusta, conques, sals, cartons.
Els jocs simbòlics es classifiquen en tres categories: els jocs de rol amb la cuina, el sopar, la cura del bebè (banyera, biberó, etc.), les activitats domèstiques, el taller de bricolatge i totes les disfresses… L’infant els utilitza per a imitar a persones, animals, situacions, esdeveniments que ha observat en la seva vida quotidiana. Els jocs de representació (dibuix, fang …) permeten que el petit representi objectes, personatges, situacions o esdeveniments. Finalment, en els jocs d´escenificació (garatge, hospital, granja, així com les figures que s’hi refereixen), el nen ja no és actor, inventa les seves pròpies històries amb personatges a qui atribueix papers. A l’escola hi ha cabuda a tots els tipus de joc simbòlic i durant el curs les situacions i moments d’aprenentatge ens donen grans oportunitats.
El joc simbòlic actua sobre el desenvolupament global. En imitar, el nen interactua amb el seu entorn, construint així les seves estructures cognitives. Entre 2 i 4 anys, el joc simbòlic permet al tot petit resoldre conflictes interns, alliberar-se de les restriccions de la vida quotidiana. Té un paper d’alliberament de la tensió. El nen reprodueix escenes de la seva vida quotidiana, des del seu punt de vista, en un marc segur. És una manera d’assimilar els papers socials i de sotmetre’s a les regles i als codis. En fingir ser l’altre, el nen pot expressar coses fins i tot quan no domina totalment el llenguatge. El joc d’imitació participa igualment en el desenvolupament de la seva motricitat. Mitjançant la manipulació de molts objectes petits, per exemple en un joc de sopar, en la cura d’un malalt, desenvolupa la seva motricitat fina. Quan dona menjar al bebè o el vesteix, ajusta els seus gestos per aconseguir el seu objectiu. Finalment, la imitació juga un paper important en la socialització. El fet de jugar altres papers permet prendre consciència de l’existència de l’altre però també de si mateix i jugar en interacció.
Seguint aquesta òptica, els minimons, permeten la trobada del nen amb diversos mons. Un minimón és una activitat de descobriment multisensorial. L’adult crea una escenificació pedagògica. La idea és reunir material lúdic i posar-lo en escena en forma d’un univers. L’estètica creada farà atractiu el material per al nen i afavorirà així el descobriment i la manipulació.
L’interès d’aquesta activitat és inspirar-se en la naturalesa i barrejar material ludoeducatiu amb material natural. A I3 els minimons giren al voltant del tema de la terra i el mar i també de les característiques estacionals amb materials diversos perquè tots els sentits de l’infant siguin estimulats. L’exploració serà la base del minimón i aquest un suport per a l’escenificació, la manipulació, el joc simbòlic i la socialització, ja que pot ser utilitzar per més infants alhora.
A continuació teniu uns petits àlbums del MAR i la TERRA.
