Els tres infants i el tutor o tutora són asseguts, relaxats en una saleta amb hamaques i poden xerrar de manera íntima. Hi ha silenci i en aquests 30 minuts atenem en petit grup el que els infants ens expliquen. Se senten acollits i privilegiats per gaudir d’un moment especial. Ells aprenen a parlar , escoltar i tenen l’oportunitat d’expressar els seus sentiments i a tenir en compte els dels altres. Es crea una situació d’empatia i resiliència perquè entre els quatre busquem solucions intentant entendre la postura, l’opinió, la sensibilitat o necessitats de l’altre.
Un conte, una imatge, un petit joc ens transporta i ens fa parlar lliurement identificant emocions, posant-li nom, regulant-les i generant positives. Els adults no jutgem, no critiquem, fem l’acompanyament perquè els infants dubtin i es preguntin a si mateixos perquè siguin capaços de trobar les solucions per si mateixos.
Aquest espai és molt important perquè envoltats d’un clima confortable i de confiança ens permet entreveure els neguits, inquietuds i interessos individuals que juntament amb el que observem a l’aula ens permet tenir una visió de l’infant més integral.
La relació tutor/a-infant canvia a la que normalment es genera a l’aula. Ser escollits per l’ Escolta‘m, empodera els infants més desapercebuts. Dona privacitats els nostres sentiments parlant sense ser criticats en petit comitè. És una oportunitat perquè si milloren les relacions interpersonals i la convivència hi ha una millora en els aprenentatges. El vincle amb el/la mestre/a es fa més estret i ajudarà a gestionar les relacions i la pràctica a l’aula.
Trobo que és una iniciativa meravellosa, moltes gràcies per tenir cura dels nostres nens 🙂