El rugbi
És un esport de contacte físic que destaca peculiarment per l’honor dels jugadors, així com per la seva valentia. Això sí, cal practicar-lo amb respecte per l’equip contrari i a les decisions arbitrals
Característiques principals: El rugbi
L’encontre es desenvolupa en un terreny a l’aire lliure, sovint cobert de gespa, entre dos equips de quinze jugadors cadascun com a màxim, amb l’objectiu de marcar el major nombre de punts possible. El partit dura dos períodes de 40 minuts amb un breu descans, durant el qual no es pot abandonar el camp. La forma de la pilota recorda la figura d’un meló i es pot tocar amb tot el cos amb la condició que, quan es llanci amb les mans, sempre s’ha de fer cap endarrere. El camp fa uns 100 metres de llargària i 70 metres d’amplada. El terreny es divideix en dues meitats amb diverses línies de zona. Les porteries, que tenen forma de lletra H majúscula, són constituïdes per dos pals de més de 5 metres d’alçada, separats per una distància entre ells de 5,6 metres, i units per un de travesser situat a 3 metres de terra.
Entre les regles més destacades del joc hi ha el placatge, que consisteix a agafar el contrari per qualsevol part del cos, menys pel coll i, entre d’altres, la melé, que és una agrupació de davanters dels dos equips, que tot agafant-se per les espatlles s’empenyen per tal d’aconseguir la pilota després d’una sanció. S’anomena assaig el fet de plantar la pilota en la zona de gol de l’equip contrari, i es valora amb cinc punts. Dóna dret a intentar un gol de transformació, que val dos punts.
També es poden obtenir tres punts amb el xut de càstig o mitjançant un drop. Entre les competicions internacionals de major prestigi, destaquen el torneig de les Sis Nacions, que es va crear l’any 1883 i en el qual actualment participen Anglaterra, França, Escòcia, Gal·les, Irlanda i Itàlia; el de les Tres Nacions, a l’hemisferi sud, entre Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica, i La Copa del Món, que s’organitza cada quatre anys.
Els orígens
És un esport d’origen anglès derivat del futbol que segons conta la llegenda l’any 1823 es va practicar per primer cop a la ciutat de Rugby, població de la qual prové el nom, ja que allí, durant el transcurs d’un partit de futbol, un alumne de l’escola, anomenat William Webb Ellis, va agafar la pilota amb les mans i després d’una cursa meteòrica l’hauria introduïda a l’àrea de l’equip contrari davant de la perplexitat de tothom. Tot i que a la població hi ha una estàtua i una placa que ho certifica, hi ha qui opina que té l’origen en un grup d’estudiants de la mateixa època, que van adaptar a la seva conveniència les regles del futbol que es jugava llavors. Més endavant, el 1846 va aparèixer el primer reglament conegut, i el 1934 es va constituir a París la Federació Internacional de Rugbi Amateur (FIRA), amb la federació catalana com a membre fundador.
El primer equip de rugbi que es va fundar a Catalunya és la Unió Esportiva Santboiana, l’any 1921.
El rugbi per a nois i noies
A partir dels cinc i sis anys ja es pot començar a iniciar la pràctica de l’esport en la categoria de benjamí. En una primera etapa els encontres es disputen en una quarta part d’un camp de rugbi. Les normes són més obertes i els equips estan formats al mateix temps per nens i nenes. En categories majors, com alevins, les dimensions del terreny s’amplien fins a mig camp, la durada del partit s’allarga, i en competicions de juvenils els equips deixen de ser mixtos. Què, t’animes a fer un assaig?
En finalitzar el partit i, després d’una bona dutxa, tots els jugadors dels dos equips es reuneixen per parlar sobre les jugades viscudes. És el que es coneix com el tercer temps, en què la rivalitat esportiva es deixa aparcada per a un altre dia.
