Des d’aules volem acomiadar-nos del nostre coordinador, el Josep Maria, i per això li hem fet una entrevista que molt amablement ens ha contestat. Sol dir-li que gaudeixi de la jubilació i que moltes gràcies per tots aquests anys al Segre.

• Què et va inspirar a ser mestre? 

Sempre m’havia agradat, però no m’agradava estudiar i al suspendre algunes matèries del BUP ho vaig deixar i vaig començar a treballar. Però al cap d’un temps vaig reprendre els estudis i treballava i estudiava alhora.

• Coneixies l’existència del Segre abans de venir-hi a treballar? 

No, no sabia que existia. Feia substitucions a Barcelona i a la muntanya. I una de les substitucions que em van proposar, va ser el Segre.

• Què vas sentir el primer cop que vas venir al Segre? 

Després del primer i segon dia, vaig pensar que no era per mi i volia plegar. Només hi havia dos mestres i dos monitors i un de seguretat. Els nois eren guerrers i volia plegar. El sots-director em va demanar que em quedés fins final de mes per trobar-me un substitut i al final m’hi he quedat 28 anys.

• Ens podries explicar alguns problemes que hagis patit al Segre? I alguna situació violenta? I alguna  d’emotiva o divertida? 

De violentes, nois que es descompensen i cal fer intervencions. Emotives per exemple un noi que al principi era molt violent i vam acabar amb molt bon vincle o nois que m’han donat les gràcies per la meva tasca. I de divertides quan s’ha fet teatre, festes i dinars amb els nois.

• Creus que al carrer pensen que aquesta és una feina perillosa? I tu, ho penses també? T’ha agradat l’experiència de treballar tots aquests anys en un centre de justícia juvenil? 

Abans sí que s’ho pensaven, ara es va canviant d’idea i veuen que la societat ha d’ajudar aquests nois perquè facin un canvi en la seva vida. Jo penso que no és perillós i és una oportunitat pels nois. Per mi ha estat una experiència molt positiva i joiosa. Tinc el lloc de treball definitiu a 2 km de casa meva. Faig 100 km cada dia per venir a treballar. Si no m’hagués agradat aquesta feina, no hagués continuat fent tants quilòmetres.

• Recomanaries als teus fills o coneguts treballar aquí? O quin és el consell més valuós que els hi donaries? 

Els hi diria que val la pena perquè és una experiència molt bona en què s’aprèn molt i s’ha de tenir aquesta actitud de voler aprendre. El dia que no aprengui, ja puc plegar.

• Has aconseguit amistats en aquesta feina? 

Amb els nois no s’arriba a crear un vincle d’amistat per la diferència d’edat però m’he trobat amb nois a fora i hem anat a fer un beure. Amb els professionals, sobretot amb els mestres, hi ha una relació d’estima personal perquè són més de 10 anys de treball conjunt.

• Quina tasca desenvolupaves quan vas començar? 

Vaig ser mestre i secretari de l’equip, al mateix temps.

• La feina de coordinador t’ha portat més satisfaccions o mals de cap?

M’ha portat les dues coses, moltes satisfaccions perquè he vist com molts nois que no tenien ganes d’estudiar han aconseguit sortir d’aquí amb un graduat i per la participació en concursos. A la vegada també alguns mals de cap perquè de vegades no saps si fas bé posant un noi en un grup o en un altre.

• Et sents valorat i estimat pels alumnes? I pels companys? 

Crec que en general sí, hi ha un respecte i una bona actitud dels nois cap a mi. A més també tinc aquesta sensació per part dels mestres, sinó fos per la seva implicació, els nois ara no estarien com estan.

• T’agradaria tornar enrere i millorar algun aspecte? 

Tothom, com a éssers humans que som, tenim alguna cosa que ens agradaria arreglar del passat. Aquell qui diu que és el que menys s’equivoca, és el que més ho ha. Aprendre dels errors per no tornar-los a cometre, aquest és l’objectiu.

• Algun cop la feina t’ha superat? 

Si, és clar que m’ha superat, hi ha hagut molts moments, sobretot quan al principi que acabes de començar i no acabes de connectar amb els joves. Recordo un jove amb el que em va costar entendre’m i em generava malestar però en poques setmanes es va generar un vincle molt bonic.

• Com t’has sentit tots aquests anys al Segre, molt valorat, poc valorat? 

Hi ha hagut moments de tota manera, però majoritàriament m’he sentit valorat.

• Has après alguna cosa dels joves? 

No, alguna cosa no, moltes. Tothom ens pot ensenyar.

• Ha canviat el perfil de joves que entren al Segre des que vas començar? 

Molt, sovint tenien molt poca formació i crec que ara valoren cada cop més la formació. 

• Fa molts anys que aquí hi havia nois i noies de la DGAIA, com has vist el canvi quan us vau quedar solament amb nois de justícia?  

S’havia d’estar molt atent perquè hi havia moltes parelles i era difícil.

• Hi ha algun fet o projecte del que et sentis especialment orgullós a la teva carrera?

Destacaria tres coses; la primera és que vam ser el primer centre de justícia que vam tenir l’ESO adaptada amb un àmbit pràctic (Programa de Diversificació Curricular), en segon lloc, que vam ser el primer centre que va realitzar un PFI i actualment som els únics (a l’Alzina ho van probar un o dos cursos) i finalment el segon lloc que vam aconseguir als premis CAC on per primer cop un centre de justícia obtenia aquest guardó i recordo que aquell dia vam anar al Cosmocaixa amb un bus i gent de direcció, els mestres, dos joves i jo mateix vam tenir la possibilitat de poder explicar la nostra feina i el nostre treball, així com la resta de premis i reconeixements que hem obtingut.   

• Com creus que ha influenciat la tecnologia a l’ensenyança des que vas començar a treballar fins ara?

La tecnologia ha influït molt, hem passat de tenir uns ordinadors prehistòrics i on els joves no tenien cap coneixement digital, i ara tenim més dotació i on vosaltres ara teniu moltes habilitats. Ara mateix estic segur que vosaltres els hi podríeu fer classe als alumnes de llavors.

• Ara que hi ha tanta polèmica sobre el resultat de les proves PISA. Quina és la teva opinió sobre l’equilibri entre seguir mètodes d’ensenyança tradicionals i adoptar enfocs més innovadors?

Bona pregunta, penso que ens estem equivocant en no valorar l’esforç, crec que sense esforç no hi recompensa, és evident que hem d’incorporar nous mètodes, però també deixar espais a aprenentatges més tradicionals, res és gratuït, cal esforç per obtenir resultats.

• Com creus que l’educació ha influenciat en la vida dels teus alumnes i com t’agradaria ser recordat?

Els títols obren portes i l’educació ha ajudat a molts joves a saber llegir i escriure, a tenir una formació instrumental, a cursar un PFI, a obtenir el graduat en ESO i per tant els hi hem ofert aquesta possibilitat.

M’agradaria ser recordat com una bona persona, aquesta sempre ha estat la meva intenció i demano disculpes si he ofès algú.

• Hi ha alguna cosa que sempre vas voler fer a la teva carrera, però no vas tenir l’oportunitat o finalment no vas fer-ho?

Potser m’hauria agradat dirigir una escola ordinària o optar a la inspecció del Departament d’Educació, però al final no ho he fet i tampoc em penedeixo.

• Quins són els plans per la teva jubilació?

No en tinc ni idea, fer coses, fer un traspàs als mestres en tot el que necessitin, desconnectar, estar al camp, no tenir despertador…no ho sé, no tinc cap idea concreta.

GRÀCIES JOSEP MARIA!