Els Ambients a Petits

JUSTIFICACIÓ CURRICULAR DE L’ORGANITZACIÓ DELS ESPAIS A LA COMUNITAT DE PETITS

INTRODUCCIÓ

El currículum actual prescriptiu que, quan els nens/es acabin l’escolarització obligatòria, han de tenir eines per ser competents, és a dir, per sortir-se’n òptimament a la vida, a nivell personal i social. Ser competent en aquest sentit, comporta poder desenvolupar unes capacitats a l’etapa infantil que es correlacionen amb unes competències a les etapes obligatòries. Aquest propòsit educatiu de gran amplitud i profunditat implica tenir la possibilitat d’aprendre significativament un seguit de continguts que s’organitzen per àrees d’aprenetatge, però sobretot implica no perdre mai de vista 4 grans EIXOS curriculars que han de vertebrar tot el procés d’aprenentatge. Aquests eixos atorguen sentit a les nostres intencionalitats, a la nostra intervenció, als processos dels infants i a uns resultats que esperem que siguin realment competencials. Aquesta ferma creença ens porta a anar fent canvis i ajustos a l’hora d’organitzar els  espais, els temps i el paper de les mestres a la comunitat de petits de l’escola.

 

ELS 4 EIXOS CURRICULARS

Recordem que els 4 EIXOS que despleguen el currículum són:

  1. SER I ACTUAR AUTÒNOMAMENT, que es vincula amb continguts com el coneixement de les possibilitats i limitacions del propi cos; l’expressió i regulació emocionals;  l’autoestima; l’adquisició d’hàbits; etc.

 

  1. PENSAR I COMUNICAR, que té a veure amb la possibilitat d’exposar les pròpies vivències i descobertes amb llenguatges i recursos diversos; actituds com l’obertura i la seguretat comunicatives; el pensament propi i crític; les habilitats matemàtiques; la capacitat de parlar amb claredat (fonèticament i gramaticalment); la iniciació a la lectoescritptura; de fer processos reversibles i complementaris (pensament analític i sintètic; parlar i escoltar; induir i deduir…); etc.

 

  1. DESCOBRIR I TENIR INICIATIVA, que es relaciona amb la capacitat d’explorar, de buscar estratègies, de plantejar alternatives, de desenvolupar projectes (individuals i conjunts), de saber-se moure amunt i avall, de tenir el desig de descoberta viu, de fer preguntes, etc.

 

  1. CONVIURE I HABITAR EL MÓN, que es refereix a tenir sensibilitat envers els altres, vincullar-se afectivament, sentir-se part d’un grup, respectar la diversitat, anar resolent els conflictes de manera cada vegada més madura, fer coses amb l’altre (acordar estratègies, reptes…), etc.

 

Òbviament, els 4 eixos s’interrelacionen en la vivència i en les intencions educatives: un no pot actuar autònomament sense sentir-se responsable i compromès amb els altres; o per ser autònom un ha de tenir la capacitat de tenir un pensament propi i habilitats comunicatives; o per conviure cal tenir una actitud comunicativa positiva; etc.

També s’entén que una proposta educativa, com més eixos impliqui, més òptima és, més competencial. Això ens ha de portar a buscar formats metodològics que garanteixin aquesta posada en marxa dels eixos i la seva interrelació.

 

CONCRECIONS ORGANITZATIVES

La naturalesa d’aquests eixos curriculars requereix una organització i una calidesa de l’espai que permeti que els infants  els visquin de ple. A més, han de poder viure els continguts implicats a través de l’activitat pròpia de l’infant: EL JOC. Afegim també, que el benestar de la infància requereix que les seves necessitats de seguretat (física i emocional), d’exploració, de descoberta, d’afecte i relació  quedin cobertes.

Totes aquestes creences han d’estar necessàriament projectades a l’organització de l’escola. És per això, que l’equip d’Infantil hem acordat organitzar les aules i els temps d’una manera determinada que concretem a continuació:

  • Les aules han de ser espais preparats perquè l’infant pugui desenvolupar les capacitats a través del joc i l’exploració i, a més, fer-ho des de dins, des d’un interès i unes necessitats que li són intrínsecs. Això requereix que siguin espais de qualitat material i estètica, que confortin emocionalment, que provoquin, que convidin a l’activitat centrada i al benestar.
  • Per això, hem considerat uns AMBIENTS que centralitzen l’organització de l’aula, que donen cobertura a aquelles necessitats dels infants i que optimitzen les capacitats lligades als 4 eixos. A cada aula, hi ha una proposta d’ambient pensada per infants de 3-6 anys, però potser més vinculada a l’edat del nivell: a P-3, els ambients d’el joc i exploració més sensorials (sorra, llavors…), a P-4, el joc simbòlic de la casa i el modelatge; a P-5, el joc simbòlic de la Salut i els invents. A més, en altres espais hi ha l’ambient de Llum i Ombres, el d’Expressió i el de l’Aire lliure.
  • A més, a cada aula hi ha uns microespais que són comuns a tots els nivells, de manera que dóna coherència i continuïtat. Són microespais que faciliten la cobertura plena de les necessitats d’infància i afavoreixen la vivència dels eixos esmentats: biblioteca (necessitat de descoberta, de comunicar…); construccions (representació i comunicació, projectes compartits…); pintura (llenguatge artístic, eix comunicatiu…), espai de trobada de grup (eix de convivència), espai de relació més afectiva i de joc amb intimitat (acostament afectiu a l’altre, benestar personal…), escriptori (eines de representació i comunicació, lectoescriptura…).
  • La durada de la vivència d’aquests espais ha de ser prou àmplia perquè permeti als infants viure processos interessants de manera personal i conjunta, processos que vagin de l’exploració i el joc a la representació, comunicació i interiorització. Per això, l’estona de joc i d’exploració es conclou amb diferents formes de representació i comunicació, segons l’ambient o el microespai viscut, i segons l’edat.
  • Els ambients s’inicien cap a les 9,45 i finalitzen entre un i dos quarts de 12. Aleshores s’obre el pati i hi surten una mestra de cada nivell més les mestres que feien ambients externs a les aules de tutoria dels nivells. Mentre el pati està obert, 3 ambients es mantenen oberts, un de cada nivell: el sensorial de llavors; el del joc simbòlic de la casa; el del joc simbòlic de la Salut. Així, els nens/es que no els ve de gust sortir al pati tenen l’opció de jugar a dins, alhora que els patis són més fluids i relaxats.
  • La circulació pels espais és lliure, respectant així les preferències i necessitats de cadascú/na, i afavorint l’autonomia, la iniciativa, la confiança i la seguretat a l’hora de moure’s i anar-se relacionant amb els altres. A mesura que passen els dies, el volum de nens/es es va regulant de manera intrínseca, però les mestres també posem mesures reguladores que hem acordat: afavorir ràtios no majors de 18-20 nens/es; acompanyar els infants perquè allò que inicien ho acabin; acompanyar els infants -sobretot els més grans- per anar assegurant una activitat més duradera i completa en la triada de fer – pensar – comunicar; posem algunes limitacions en algunes agrupacions que algun moment concret no afavoreixen una activitat tranquil·la i constructiva, etc.

 

EL PAPER DE LES MESTRES

Totes les mestres hem participat en l’organització de tots els espais i seguim  treballant conjuntament en la seva millora o actualització continuada. També ens fem càrrec d’anar repensant les capacitats que s’asseguren a cada ambient i amb els espais, els continguts curriculars involucrats i els objectius més destacats que  es poden treballar. A més, anem compartint i acordant diferents formats per optimitzar la representació i comunicació de les vivències en els diferents espais.

El nostre paper, a l’estona dels “Ambients” és principalment observador i d’acompanyament. Observem què fan els infants i prenem anotacions. Després, les compartim amb tot l’equip a través de “drives” i fem seguiment presencial de cada grup, subratllant preocupacions, acords en les nostres intervencions; demandes; etc. El diàleg entre les observacions i les trobades d’equip  condiciona les nostres intervencions: a vegades convidem a alguns infants a fer quelcom que ens interessa per anar completant el seu desplegament de les capacitats; altres fem alguna intervenció en la circulació lliure per afavorir que alguns vagin en algun ambient concret o per procurar certes agrupacions d’infants, altres acompanyem emocionalment a alguns infants perquè se sentin confiats i així començar a actuar… A més, l’observació de l’activitat dels infants ens facilita prendre decisions sobre materials que fan falta, materials que es poden treure, canvis en l’organització, priorització del continguts que es tracten, priorització d’objectius didàctics dels espais o d’infants específics; etc. Per tant, acompanyar també inclou fer demandes diferents segons el nivell i, sobretot, segons el moment evolutiu dels infants i altres característiques relatives a la diversitat (de ritmes, de necessitats, de caire cultural…).

 

 

 

TANCAMENT

Considerem que la dinàmica dels Ambients i dels microespais és tan valuosa per vivenciar i desenvolupar les capacitats del currículum, relacionant el FER, el PENSAR i el COMUNICAR, que l’equip de petits, juntament amb  l’equip directiu i i el suport de la resta de companys, hem considerat oportú que ocupin bona part de la franja horària del matí. Tanmateix, la intervenció al llarg de la comunitat de petits, es complementa amb altres propostes vivencials i de caire globalitzat, que considerem oportunes per assegurar el desplegament de les capacitats i la consecució dels objectius de l’etapa. Aquestes propostes són:

-El treball del cos a través de la psicomotricitat relacional, que posa l’accent en la consciència personal (esquema i imatge corporals, habilitats motrius base, autoestima…); expressivitat emocional i progressiva regulació; la trobada amb l’altre a través del cos. Es fonamenta en el joc espontani a partir d’una organització del gimnàs i del temps de la sessió que condicionen el recorregut psicomotriu dels infants i el treball específic dels continguts que interessen  prioritzar a cada sessió.

-Música: cançons, audicions, jocs rítmics, danses…

-El conte diari.

-El treball de la consciència fonològica.

-El treball del gest gràfic, partint d’algunes vivències corporals i motrius (jocs, danses…).

-El PROJECTE LLIGAMS, on les famílies es fan presents a les aules.

-Les PASSEJADES per l’entorn. Cada mes i mig es tanquen els ambients i es dedica la setmana a fer passejades. Els més grans poden aprofitar la setmana per fer-ne un treball posterior. Durant aquesta setmana, els grups aprofiten per fer un treball dels aspectes que les tutores considerin escaients: una experiència de descoberta, el treball més específic d’un artista, etc.

-Els RACONS d’aula i, si s’escau, internivell, on s’asseguren continguts de les diferents àrees, subratllant els de caire matemàtic (lògica, numeració…), lingüístic (amb un inici a la lectoescriptura), de gest gràfic i artístic (assegurant algunes tècniques i la familiarització amb alguns artistes). També hi ha racons de joc simbòlic, de construccions, de jocs de taula, de jocs d’habilitat manipulativa diversa (enfilar, cosir, pius, anelles, etc). A cada nivell es compta amb una programació que es va revisant i actualitzant.

Els infants s’emporten a casa documentacions referides a aquestes vivències d’escola i les produccions que hi van elaborant.