COM FARIES UNA TORRE MOLT ALTA?

A l’Escola de Llobera, Llobatons i Llobatones (EI3- EI4) i els Llobets i Llobetes (EI5- CI1) hem compartit una mateixa pregunta “COM FARIES UNA TORRE MOLT ALTA?” i hem posat la ciència i l’observació a prova per buscar-ne una resposta.

Durant les dues sessions asincròniques les preguntes ens han portat a diferents moments:

Abans de la sessió, els Llobatons han fet algunes hipòtesis amb la pregunta quina serà la torre més alta?

– “La de les cadires perquè n’hi ha més que totes aquestes”- diu la Mina.

– “Guanyarà l’arc de Sant Martí perquè té moltes peces i es comença del més petit al més gran”- comenta l’Ivó.

– “La del Cesc perquè té moltes peces, més que nosaltres”- aporta el Pep.

-“La de la Mina perquè té moltes peces”- segueix la Bet.

– “La de les cadires perquè hi ha moltes cadires”- afirma el Biel.

Un cop ens hem posat a construir, les emocions han estat les protagonistes: entre els infants es respirava moments d’alegria, de frustració , de repte, de superació, de satisfacció, de cooperació, de col·laboració, d’esforç, d’enginy, d’inspiració, d’admiració, de comprovació i de sorpresa!

Durant el procés hem recollit algunes converses. Els comentaris són interessants i ens ajuden a veure com els infants construeixen aprenentatge:

-“Mireu que alta la meva”- Rita.

– “Jo no puc… Aiiiii!”- crida la Bet.

– “Posa’l aquí amb molta cura”- li diu l’Ivó.

– “Com podem saber quina torre és la més alta”-  pregunta l’Ana.

– “Mesurant amb la cinta de números”- respon Ivó.

En un altre moment i en un altre grup:

– “Creieu que és la més alta que podeu fer?”- pregunta la Maria Àngels.

– “Sí, perquè hi ha totes les peces posades”- contesta el Ton.

– “Jo crec que hi són totes però si les posem així podem arribar més a munt”- afegeix el Joel.

Al racó de les cadires, el Gabriel i la Carla:

– “Gabriel aquesta l’hem de posar al final perquè no aguanta les de sobre”- comenta la Carla.

– “Per què?”- demana la Maria Àngels.

– “Perquè per aquí és més estreta i les fa caure”- comparteix el Gabriel.

En finalitzar la sessió és l’hora de comunicar les experiències viscudes. Els Llobatons i Llobatones avui ho fan dibuixant. Els Llobets i Llobetes comparteixen oralment les estratègies que han seguit. En acabar n’intentem treure una conclusió:

“Ara penseu tots una bona resposta. Què és important per fer una torre molt alta?”- pregunta la mestra.

-“Tenir molta cura”- diu el Lleïr.

– “Equilibri”- diu la Maria convençuda – “Equilibri de persona i equilibri de posar coses.”

– “Enganxar les coses com els paletes. Així no cauran”- diu el Ton.

– “Però avui no es tractava de posar ciment! Avui l’objectiu era fer-ho sense enganxar res” – li contesta la Maria Àngels.

– “L’important és fer un pla. Nosaltres hem pensat com ho havíem de fer abans de fer la torre. I després ho hem fet”- comparteix el Lluc mirant a la Noa.

– “El més important és tenir paciència”- creu la Noa.

– “Heu de saber que avui hem fet ciència. I per fer ciència cal tenir paciència. Intentar-ho una i una altra vegada fins que surti o fins a descobrir-ho. Diuen que la paciència…”- comença la frase la Maria Àngels però no la deixen acabar.

-“…És la mare de la ciència!”- diuen tots amb entusiasme. 

– “La paciència és el més important”- afegeix el Gabriel. 

-“Jo també ho penso!”- vol afegir la Carla.

– “Doncs avui hem posat la paciència a prova!”- conclou la Maria Àngels al final de la sessió. 

Dialogar amb les seves realitats és emocionant per als infants i també per als docents. La proposta pretén ser ciència que emocioni, que atrapi l’atenció i el fer dels infants a fi de provocar que hi dediquin tot l’esforç per assolir quelcom. Una ciència com la de veritat, que no va d’escoltar les solucions per part del qui en sap, sinó que pretén oferir situacions que comportin esforç, intents, decepcions i tolerància a la frustració. Perquè la realitat és tossuda i es resisteix a trobar una resposta a la primera. Demana observació, planificació, perseverança i estratègia. I en algun moment arriba aquell èxit perseguit. O no!

Que els infants mai es deixin de fer preguntes!

Cliqueu damunt les fotografies per veure’n més imatges!