Jugar a construccions és una activitat científica, creativa i artística. Genera plaer i diversió, però també acompanya en l’estructura de funcions cerebrals superiors com el llenguatge, l’atenció, la memòria, la percepció, l’experimentació, la creativitat, etc. Construir, a més a més, fa créixer l’autoconfiança i autonomia i és una manera d’explorar i conèixer el món alimentant la seguretat.

Esdevé un procés creatiu que ajuda a desenvolupar les habilitats creatives més importants com la motricitat fina, la coordinació mà-ull, la concentració, el pensament abstracte o la lateralitat.

A més a més un joc de construcció és com un refugi. En aquell moment, el món desapareix i només existeix l’objectiu: fer una torre, construir el vaixell o fer que els engranatges girin. Les mans es coordinen per mantenir l’equilibri de les peces mentre, amb la llengua fora, s’intenten controlar els impulsos que podrien desmuntar el treball tant costós i ja avançat.

Es desenvolupa un autèntic projectes d’enginyeria. Cada peça i cada moviment estan pensats. Tot té la seva lògica i la seva harmonia. Es viuen moments claus en el desenvolupament del projecte. Un moment on no es pot, o no s’hi arriba o no encaixa bé… Provem diverses estratègies: si les posem així? Si hi arribo de puntetes? Busco una cadira? Si connecto aquesta peça amb l’altra? Què podria fer per arribar molt amunt o perquè la bola no s’encalli?

La persona adulta simplement anima, encoratja o realitza alguna pregunta que porta a despertar pensaments cap a una nova estratègia. Llegir més»