La llopada de l’escola de Llobera hem fet cim!

Després de tant de temps de fred i boira al nostre municipi ens venia de gust fer una sortida a l’entorn de Llobera. Avui el cel és clar i el sol ens acompanya. Sembla que hagin escoltat la nostra necessitat i ens ha ofert un dia idíl·lic per sortir a caminar.

El motiu que ens ha empentat a sortir de l’entorn proper de l’escola ha estat pujar un cim. Un cim com els que puja l’Araceli Segarra, dona i alpinista que estem coneixent actualment a l’escola. 

Llobera no és famosa per les seves rutes d’alta muntanya, està clar. Però tenim la gran sort de tenir boscos plens d’alzines, roures i pins que tenen algun punt elevat. I el punt escollit és el Pedró, un cim que fa 874 metres respecte el nivell del mar. Segurament, per l’Araceli, hagués estat un obrir i tancar d’ulls però a nosaltres ens ha suposat esforç i superació. Valors que de ben segur compartim amb ella.

Des de l’escola, els més grans, i des de la Torre de Peracamps, els més menuts hem realitzat una bona caminada. Amb la joia de fer un cim i de gaudir del camí fet. Un camí que ens ha regalat aire fresc i calor del sol. Ens ha obsequiat amb plantes aromàtiques i el vol de les primeres orenetes que retornen del sud. Hem descobert petjades d’animals i altres rastres que ens permeten conèixer i descobrir el nostre entorn natural.

A mig camí la Torre de Peracamps. Aquí ens aturem per compartir la història de les nostres contrades. La de fa anys, la de les masies i la seva gent, quan aquest indret era el centre neuràlgic de Llobera. I la de fa més anys la de les guerres i del que la gent havia de fer per defensar-se dels enemics i de la por. Els més menuts, han tret la seva faceta més artística i han dedicat un temps a fer un retrat d’aquest indret.

Avui al matí hem fet cim. I hem compartit rialles, xerrades i cançons amb els nostres companys mentre feiem camí. Mentre coneixem el nostre petit municipi de Llobera.

EL SOLSONIÀ, EL NEOLÍTIC A L’ABAST DELS INFANTS

Entrar en una sala del Museu de Solsona i trobar-te una tribu neolítica és una visió impactant, sobretot per a la mainada. Descobrir qui eren, com vivien i quines funcions tenia cadascú dins del grup és un inici apassionant per un viatge als temps llunyans… Llegeix més»

L’ESCOLA DE LLADURS A TUIXENT

El passat divendres tota l’escola de Lladurs vam enfilar direcció a l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent la Vansa. Feia molts dies que esperàvem amb il·lusió aquest moment, la pandèmia ens ha retingut molt de temps a l’escola i, tots i totes, en teníem moltes ganes.
El dia no ens volia acompanyar gaire, la boira i el xim xim ens volien fer la guitza, però sortosament el temps ens va respectar per poder completar perfectament tota l’activitat.
Amb un paisatge hivernal espectacular els infants es van calçar els esquís de fons i van poder realitzar 3 hores de jocs i esquí nòrdic guiats pels monitors.

L’estació ens va tractar de luxe i vam poder disposar d’una sala només per nosaltres per tal d’evitar qualsevol contacte.

El dia va passar tan bé i amb tanta rapidesa que ja tots i totes tornem a tenir ganes de sortir.

Va ser només un tastet, un tastet breu, però saborós i dolç, ple de culades i rialles que ens enduem cap a casa dins la capseta dels records!

Va, romancers!
Un i dos, un i dos,…i tres
Vinga va!