Segons apunta el currículum “l’àmbit de coneixement del medi a l’educació primària té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en l’entorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo.”
Les nostres escoles tenen un avantatge important a l’hora de perseguir aquesta finalitat ja que l’escola rural està enmig d’un entorn natural, cultural i social notablement accessible i proper. Els micropobles eduquen i ofereixen totes les seves possibilitats de manera amable a la seva escola.
Les sortides a l’entorn, formen part imprescindible del dia a dia de l’Escola de Llobera. No passa un sol mes que no rebem la visita d’un veí o veïna que ens ve a explicar alguna cosa. I si no venen ells, hi anem nosaltres. L’escola surt a l’entorn o l’entorn entra a l’escola. Visitem la Torre de Peracamps, la masia de Secanella, el Dolmen de la Vila o sortim a l’entorn natural per descobrir les plantes, els animals, la geologia de l’entorn o les característiques del paisatge. Rebem la visita del Joma, de les remeieres o de la Maria, que en sap molt de geologia. I ho fem convençuts de que el poble i l’entorn educa.
Durant el tercer trimestre, el grup de llops i llobes, dediquem els dilluns a sortir a l’entorn. L’objectiu és aprendre a mirar la natura d’una manera més acurada i més sàvia, desco
brir nous sabers i creant-nos noves preguntes. Sortim a l’entorn natural amb la finalitat d’aprendre coses sobre aquest però el que la natura ens aporta és molt més.
La natura en sí educa. Ens acompanya a descobrir-nos com a persona. Ella s’encarrega de fer conèixer als infants els seus límits i les seves destreses: saltar, tocar, intentar, vigilar, ser prudent, errar,… Ens presenta els perills i les oportunitats i ens brinda situacions per prendre decisions i assumir-ne les conseqüències.
A cada moment ens ensenya a gaudir de les coses petites. L’obertura d’una flor, els colors dels camps a la primavera o el vol d’una papallona. Educa també en l’austeritat, en valorar allò essencial. Allò que no és de ningú en concret i és de tots. Allò que no es compra en diners. Allò que no es demana ni s’exigeix. Allò que requereix espera i arriba quan és el moment adequat.
Sense voler, la societat actual ens condueix a les pantalles, als horaris atapeïts, a l’absència d’estones a l’aire lliure. I, aquestes estones, són tant necessàries que podríem diagnosticar infants amb dèficit de naturalesa. I, si això existís, els especialistes ens receptarien banys de bosc: escoltar, tocar, sentir, olorar, mirar, … accions que permeten obrir la ment i la perspectiva envers les coses. Una obertura que les pantalles i la velocitat de la societat actual no ens poden aportar.
L’ésser humà forma part de la natura i ens cal interaccionar amb ella per aprendre, fer-nos preguntes i per créixer com a persones establint un equilibri de la part física, mental i emocional. Donem valor a aquest agent educador que tenim tant a l’abast a les nostres escoles. I per això, sortim a l’entorn.
