[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/digits/001_673687.rm" width="352" height="288"/]
A internet, de vegades, la informació intercanviada no la pot conèixer qualsevol, ha de ser secreta. Però, com es fa perquè una informació sigui secreta?
Mireu el video que hi ha a l’inici d’aquest article extret del web www.edu3.cat i llegiu-ne el resum:
Des de fa molt de temps, els exèrcits han hagut de protegir les seves comunicacions. Per exemple, els militars grecs feien servir l’escítala, que era un bastó de fusta amb una cinta de cuir. El missatge s’escrivia sobre la cinta enrotllada al bastó, un cop desenrollatda contenia el missatge encriptat.
Els romans van idear altres sistemes d’encriptació. L’emperador Juli Cèsar va donar nom al sistema Cèsar, en què cada lletra del missatge era substituïda per la lletra que hi havia unes quantes posicions més endavant. El missatge es desxifrava amb la clau corresponet, és a dir, amb el nombre de posicions de desplaçament de cada lletra.
Al segle XVI, el francès Blaise de Vigenère va idear un dels mètodes més segurs. Per encriptar un missatge feia servir l’anomenada “tabula recta”, amb l’alfabet repetit vint-i-sis vegades, que funcionava amb una paraula clau.
La criptografia en sentit modern, però, va començar durant la Segona Guerra Mundial. L’exèrcit alemany feia servir una màquina anomenada Enigma. Cada vegada que s’hi teclejava una lletra es tancava un circuit elèctric, giraven uns rotors i es produïa la corresponent encriptació. Tot i que els alemanys consideraven els seus missatges indesxifrables, els aliats els van aconseguir desxifrar sovint. Primer ho van fer amb una màquina anomenada Bombe i, més tard, amb la Colossus, que tenia les característiques d’un ordinador.
Actualment hi ha dues tècniques d’encriptació. Una és la “simètrica”, en què es fa servir la mateixa clau per xifrar i per desxifrar el missatge. L’altra és l’encriptació “asimètrica”, en què hi ha dues claus, una de pública i una de privada.
Si en voleu saber més d’aquest temes us recomanem el llibre: “Los códigos secretos” de Simon Singh que es troba descatalogat i que només he aconseguit trobar en francès. Potser algun blocaire em pot dir com aconseguir-ne un exemplar en castellà, el va publicar l’editorial Debate.
També en podeu aprendre més al llibre “La música de los números primos” de Marcus du Sautoy.
Si voleu veure alguna pel·li relacionada us recomano Enigma
