El 19 de febrer del 1473 – fa 540 anys – va néixer l’astrònom polonès, també conegut com a Miko?aj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí), que va revolucionar el coneixement de l’univers ja que va ser el primer astrònom a formular un àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l’univers.
El seu model heliocèntric, amb el Sol al centre de l’univers, ha demostrat que els moviments observats dels objectes celestes poden explicar-se sense suposar que la Terra és en repòs en el centre de l’univers. La seva feina va estimular noves investigacions científiques i es convertí en una icona de la història de la ciència que sovint es coneix com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic.
Copèrnic és considerat el fundador de l’astronomia moderna, per tal com establí les bases que permetrien a Galileu i Isaac Newton de culminar la revolució astronòmica —en passar d’un univers geocèntric a un cosmos heliocèntric— i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores.
Fou un dels grans polifacètics del Renaixement: va ser matemàtic, astrònom, metge, políglota multilíngüe, [3] estudiós dels clàssics, traductor i artista.[4] També era clergue catòlic, jurista, governador, líder militar, diplomàtic i economista. Entre les seves moltes responsabilitats, l’astronomia figurava com poc més que un passatemps. Tot i amb això, va ser en aquest camp aquell en què va marcar una fita per a la humanitat.
