La Júlia Jiménez Recio de 4t d’ESO ha guanyat l’Olimpíada de Filosofia de Catalunya. Així ho va decidir el Jurat format per professors de filosofia de la UB i la UAB i la cap de Mediació del CCCB. Així doncs, la Júlia serà la representat catalana a la final espanyola que tindrà lloc a Santiago de Compostel·la els dies 24 i 25 d’abril. La convocatòria d’enguany versava sobre el poder del mite. El passat dissabte, a l’Auditori del CCCB, la Júlia va fer una excel·lent defensa oral de la fotografia titulada “Fil vermell del destí”.
Aquesta fotografia neix del projecte col·laboratiu entre l’alumnat de Filosofia i Tecnologia de les optatives de 4t. Mentre els alumnes de Filosofia buscaven un concepte per poder emmarcar, els alumnes de tecnologia aportaven els seus coneixements tècnics en edició fotogràfica i en composició.
La seva idea va ser evidenciar el poder que té el mite per persuadir-nos, però també defensar el poder de la filosofia, a través de la imatge, per desmitificar-lo. Ens va parlar sobre el “Fil vermell del destí”, un mite japonès que assegura que totes les persones que s’han d’estimar estan unides per un fil vermell i, algun dia, tard o d’hora, el destí farà que aquestes dues persones es trobin. La Júlia va defensar la vivacitat del mite i va alertar de la preocupació vital que pot suposar per a una persona adolescent deixar-se temptar per aquesta idea de la recerca de l’ànima bessona.
A partir d’aquí, la Júlia ens va interpretar la fotografia, presentant-nos les eines racionals per combatre el mite:
- El color vermell de la lletra vol donar a entendre que el fil vermell del destí es transforma en pregunta que interroga sobre la seva pròpia existència.
- El perfil del protagonista vol denunciar l’actitud d’espera si acceptes l’existència d’aquesta suposada ànima bessona, una actitud que pot portar a una falta d’autoestima personal. El color fosc de la fotografia vol transmetre la solitud d’aquesta espera.
- L’absència del rostre simbolitza que qualsevol adolescent pot ser víctima del mite. Tanmateix es dedueix que es tracta d’un noi, fet que critica la idea de la noia, la princesa que espera el seu príncep blau. La Júlia va recalcar el fet que l’amor no hi entén de prínceps i princeses, sinó de persones i, que això era important deixar-ho clar a les portes del Dia Internacional de les Dones.
- I, finalment, l’aparició del fil vermell, però no lligat a una altra persona sinó a la pròpia ombra del personatge, símbol clar que el destí ens lliga a nosaltres mateixos i ens convida a fer allò que deia Sòcrates de “coneix-te a tu mateix”. I és que només si et coneixes a tu mateix, pots estimar-te i estar preparat per estimar als altres. En aquest sentit, el nostre interior (representat per l’ombra) és la nostra mitja taronja.
La Júlia va concloure la seva exposició argumentativa comunicant una bona notícia: l’existència del fil vermell! I defensant que el poder del mite també consisteix en el fet d’amagar una petita veritat, en aquest cas una veritat científica atès que el fil vermell es tracta d’una artèria que va de la punta del dit petit al cor: l’artèria ulnar
Felicitats Júlia. Gaudeix d’aquesta bona experiència.
