L’arbre que va néixer a la teulada

A un país molt proper, fa un munt de dies, una petita llavor va caure dins el canaló del ràfec de la teulada metàl·lica que cobreix el petit passadís que porta d’un edifici a un altre d’un vell institut.

Aquella primavera va ser molt humida i entre les fulles seques i podrides es va trobar bé des d’un primer moment. Cap al maig ja li havien sortit petites arrels i una tija que es gronxava amb la brisa suau sota l’ombra protectora de les branques d’un om.

No fa gaire algú va pujar dalt d’una escala per fer-li una neteja a l’om, de cara a la primavera. Tenia masses branques i els ocells no podien maniobrar bé per aterrar a sobre. Llavors aquest algú va veure el petit arbre i altres companys amb que vivia amagat de tothom. Ara viuen tots al costat de l’olivera gran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>