La mare de totes les superllunes

Aquest dilluns, 14 de novembre del 2016, és un dia assenyalat, tenim l’oportunitat de veure la Lluna més gran i brillant des del 25 de gener de 1948.

Les òrbites dels astres no són circulars sinó el·líptiques. La Lluna, en el seu viatge al voltant de la Terra, té un màxim acostament de 356.500 km (perigeu) i un màxim allunyament de 406.000 km (apogeu). I la Terra, en el seu viatge al voltant del Sol, s’acosta un màxim de 147 milions de quilòmetres i s’allunya un màxim de 152. Reunim coincidències i considerem la situació en què s’arriba al perigeu molt a prop del moment en què s’alineen el Sol, la Lluna i la Terra. La diferència serà avui de tot just dues hores, i per això la Lluna plena es veurà un 14% més gran i fins a un 30% més brillant del que és habitual. A més, en aquell instant la Lluna estarà a 147.985.477 km del Sol, és a dir, també molt a prop del seu màxim acostament a l’estrella, una ajuda suplementària per a un pleniluni esplendorós (a les 00.00 la il·luminació serà del 99,4%). Fins aquí les millors condicions per a l’objecte observat. Però un simple nuvolet pot arruïnar la festa, així que també convé optimitzar les condicions del subjecte observador.

1 comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>