Human Bodies i Osamu Tezuka

Aquest matí, els alumnes de tercer d’ESO han fet una visita a Barcelona per tal de poder gaudir de l’exposició Human Bodies a Les Arenes i de les exposicions sobre l’obra del dibuixant de manga Osamu Tezuka i el fotògraf barceloní Oriol Maspons.

Gairebé uns 200 originals de l’artista japonès Osamu Tezuka, conegut com a Déu del Manga per la seva aportació a la vinyeta japonesa, es podran veure en aquesta mostra que dona a conèixer l’obra d’un creador imprescindible per entendre l’evolució del manga després de la Segona Guerra Mundial, i també un dels autors de còmic més prestigiosos i prolífics en l’àmbit mundial.

Tot i que el manga forma part de la gran família del còmic, una sèrie d’elements estètics i narratius l’identifiquen amb el còmic fet al Japó. Osamu Tezuka va donar forma al manga modern quan va començar a publicar manga poc després de la guerra. El 1947, el manga Shin Takarajima (publicat en castellà com a La nueva isla del tesoro) es va convertir en un èxit. Se’n van vendre més de 400.000 còpies, en una època on comprar manga era un luxe. La seva obra va sorprendre per una narrativa visual molt innovadora, que s’inspirava en el cinema i l’animació, i que aportava una velocitat i un moviment que poques vegades s’havien vist en un còmic. Eren històries llargues i amb gran desenvolupament, que es van batejar com a story-manga, que contrastaven amb el manga d’humor, explicat en poques pàgines o vinyetes.

Aquesta obra i les següents van tenir un gran impacte en molts lectors que van decidir convertir-se ells també en mangaka: autors de manga. La influència de Tezuka va ser molt important en tota una sèrie d’autors que acabarien liderant la indústria del manga en les següents dècades: noms com el duet Fujiko Fujio (creadors de Doraemon), Shotaro Ishinomori (autor amb el rècord Guinness de pàgines de còmic publicades) o Yoshihiro Tatsumi (un dels autors principals del gekiga), així ho van reconèixer. I, a dia d’avui, en les creacions més actuals, encara n’hi ha ressons.

Primera gran exposició retrospectiva sobre l’obra del fotògraf barceloní Oriol Maspons que permetrà fer un recorregut per més de quatre dècades d’intensa activitat en els camps del reportatge, el retrat, la moda i la publicitat, contextualitzant-ne la producció i donant suport a la recerca en la recuperació de material documental –llibres, revistes, caràtules de discos, etc.–, per conèixer també el destí final de les fotografies de l’autor.

Oriol Maspons va exercir un paper clau en la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya a les dècades de 1950 i 1960. Primer des de l’àmbit de la fotografia amateur. Maspons va ingressar el 1951 a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. El 1955 es va traslladar a París, on freqüentava els ambients fotogràfics. En retornar a Barcelona, va esdevenir professional i va formar societat amb Julio Ubiña. Es va dedicar al reportatge, al retrat, a la moda i a la publicitat. Va treballar per a «La Gaceta Ilustrada», «L’Oeil», «Paris Match», «Boccaccio», «Expression», «Elle», etc. Va publicar una gran quantitat de llibres, entre els quals destaquen els editats per Lumen a la col·lecció Palabra e Imagen: «Toreo de salón», amb Julio Ubiña i textos de Camilo José Cela; «La caza de la perdiz roja», amb textos de Miguel Delibes, i «Poeta en Nueva York», sobre poemes de Lorca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>