La història de l’INS Can Planas va molt lligada a la història més moderna del nostre poble, Barberà del Vallès, terme municipal de la comarca del Vallès Occidental.
Durant molts anys l’única escola de Barberà estava situada al lloc de l’actual Casal de cultura, fins que a l’any 1971 va ser inaugurat l’actual C.E.I.P. Elisa Badia, la primera escola moderna de la població.
Amb el “boom” demogràfic dels anys setanta es va fer necessari edificar més centres educatius i així, l’any 1974, van néixer els col·legis de Can Llobet i Can Planas (el nostre INS actual).
El col·legi es construí en una propietat denominada Can Planas. La masia que presidia aquesta propietat s’enderrocà en el moment d’iniciar-se la construcció d’una gran multinacional química, la qual compartí més tard aquest emplaçament amb el col·legi d’Educació General Básica Can Planas.
Posteriorment les necessitats educatives de la població van dur a la construcció de tres centres més d’ensenyament primari: Can Serra, Pau Picasso i el Bosc. Pel que fa a l’ensenyament secundari, Barberà no va gaudir d’un Institut fins l’any 1979 en què va obrir les seves portes l’actual INS La Romànica.
Quan van començar a fer-se els primers intents de canvi a l’ensenyament secundari (Reforma) a Barberà es va detectar la necessitat d’obrir un altre centre d’ensenyament secundari i l’escollit va ser el Col·legi Can Planas.
Així doncs l’INS Can Planas va iniciar el seu camí com a Institut l’any 1992 ocupant una part de l’aulari del centre d’EGB. El curs 93/94 van capgirar-se les dades i van ser uns quants grups de nois i noies dels últims cursos d’EGB els que, juntament amb el seus professors i professores i ja com alumnes de l’Escola del Bosc, van compartir les instal·lacions. A partir del curs 94/95 el centre ja va acollir únicament alumnes de secundària.
Per tal d’atendre les noves necessitats al 1997 va ser inaugurat un nou edifici que amb 1.200 m2 atén les necessitats d’aules específiques (laboratoris, tecnologia,…). Amb tot això el nostre centre ha crescut fins a completar tot el cicle educatiu: tots els cursos d’Ensenyament Secundari Obligatori i les quatre especialitats de Batxillerat: científic, humanístic, tecnològic i artístic. Al llarg de tres cursos, a més, es va impartir el cicle formatiu de grau mig de “Informàtica” i “Tècnic en comerç” i el de grau superior de “Gestió del transport”.
Una mica d’història
La història del nostre poble va començar fa molts anys, de fet pels voltants s’han trobat restes que indiquen que la zona va ser habitada, de forma mes o menys continuada des del Paleolític fins a l’actualitat.
Però el primer document escrit on apareix el nostre poble data del 985 i per celebrar aquest fet, el 1985 a Barberà es van realitzar diversos actes sota el lema “Any del Mil·lenari”.
Durant molts segles, va estar un poble dedicat a l’agricultura i la seva població restava dispersa fins al s.XVIII, en què comença a crear-se el nucli del poble, al voltant d’una incipient indústria tèxtil i paperera.
Durant el segle XX, Barberà, com la resta de ciutats del cinturó industrial, atreu un gran nombre d’immigrants de la resta de l’Estat i la seva població es multiplica: de 780 habitants el 1900, augmentà a 3.328 habitants el 1950.
Tot i que l’any 1957 el barri de la Creu va ser annexionat a Sabadell de forma un tant arbitrària, la població continuà creixent alhora que moltes indústries escolliren el nostre municipi per instal·lar-s’hi tot acabant de configurar la ciutat actual.
La ciutat comprèn el nucli sorgit al llarg de la carretera de Barcelona a Sabadell i el de la Sagrera a la dreta del Ripoll. En aquest darrer hi ha l’església parroquial de Santa Maria, construcció romànica del s. XII.
Dins el terme, a l’esquerra del Ripoll, hi ha, convertit en casa de pagès, l’antic castell de Barberà, esmentat ja el 1005, centre d’una senyoria i, al costat seu, la capella de Sant Jaume del Castell.
