El dimarts 22 de març, un col·laborador molt especial de l’Institut Serra de Noet, en Joan Cabanes, ha vingut a explicar les “tècniques de caça amb gos” que tenen arrels ancestrals, ja des del Neolític.
Són tècniques que han anat passant de pares a fills, de tribu en tribu, de poblat en poblat, i han anat evolucionant però que malauradament s’estan perdent.
Volem que els joves de 1r d’ESO, ara que estudien el pas a la història antiga, siguin conscients que les persones i els gossos sempre han estat una bona aliança per la supervivència i pel seu benestar.
La cacera per obtenir aliment, va ser la primera activitat que junts, en complicitat, i a través d’unir capacitats com els sentits, l’agilitat, l’habilitat, la paciència, la rapidesa, el control… van aconseguir convertir-la en tot un art.
En Joan Cabanes ha portat l’escopeta del seu pare i ens ha demostrat que coneix a fons les tècniques de caça més respectuoses amb les espècies animals. Ens ha fet un desplegament de saviesa, fruit de l’experiència, que ha nodrit els interrogants i curiositats dels alumnes de 1r.
La Quica és la gossa que l’ha acompanyat, poruga amb els humans però valenta, intuïtiva i eficaç en el seu medi natural.
Ha estat una transmissió intergeneracional de gran riquesa!
Per veure fotos, cliqueu aquí.
