“Hem de ser conscients dels nostres actes, d’on comprem, què consumim o com ens informem si volem fer un món una mica millor i més just”. Amb algunes d’aquestes paraules es va dirigir l’economista i activista Arcadi Oliveres a un auditori d’alumnes (de primer i segon del Cicle Formatiu de Grau Mitjà) que el van escoltar el dimarts 9 de febrer a l’institut Ramon Casas i Carbó, en un acte organitzat per la professora Griselda Sesé.
Va ser una connexió via telemàtica, amb la presència de la també activista i editora dels seus llibres Mar Valldeoriola. Precisament, s’acaba de publicar el darrer, titulat Paraules d’Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar, un compendi de tots aquells conceptes que l’han guiat en la seva vida i la seva lluita i que l’han situat com a referent dels moviments socials i de tot el moviment pacifista dels darrers cinquanta anys a Catalunya. Un llibre que justament apareix publicat en el moment que una greu malaltia l’està afectant i amb la qual està vivint els seus darrers dies. La xerrada es va fer per videoconferència per aquest motiu, però no per això va ser menys contundent o lúcida, com tot el pensament que l’acompanya.
Sobre els efectes de la pandèmia, sobre el fet que hem de perdre la por i seguir lluitant per trobar aquelles escletxes que permetin seguir pensant que un altre món, més just i més habitable, és possible. Són els temes més destacats que va tractar l’Arcadi. I és que la seva gran lluita ha estat la de posar sobre la taula totes les injustícies d’un món que sembla que funciona al revés: com pot ser que només 16 persones a tot el món ostentin la riquesa de la meitat de la població? Com és possible que es gasti tant en armament que si es dediquessin aquests diners a causes justes es podria eradicar la fam al món fins a quaranta vegades? Com pot ser que encara cada dia morin de fam al món 25.000 persones? Els rics sembla que són cada cop més rics i els pobres més pobres, i el món capitalista on vivim es mou per uns interessos que poc tenen a veure amb la redistribució equilibrada. I tot, en un planeta que està esgotat climàticament: també ell mateix ens adverteix, si tothom volgués viure al ritme d’una persona europea farien falta tres planetes com l’actual. Com és possible?
I tot i així, l’esperança sempre apareix. Persona de paraula però també d’acció, l’Arcadi va explicar com la nostra manera de consumir pot canviar tantes i tantes coses. Si en comptes de comprar a grans multinacionals apostem pel comerç de proximitat, alguna cosa pot canviar. Si en comptes de buscar el màxim benefici lluitem per l’economia social i solidària, també. Els nostres actes tenen conseqüències i aquestes, a la llarga, afecten a tothom. Així de clar i contundent va ser l’Arcadi, una de les persones que més xerrades ha fet arreu i un professor entregat a qui li agrada ensenyar, des d’un vessant pedagògic i entenedor, i que té l’educació com el pilar fonamental per a tots aquests canvis. L’educació en uns valors determinats, és clar, aquella que fomenti la sostenibilitat, la pau, la solidaritat i l’empatia vers la vulnerabilitat.
