Entrevista a Cúrcuma, la cooperativa que fa el taller de coeducació a l’Institut

Hem fet una entrevista a la cooperativa Cúrcuma pels tallers tan emotius que ens fan aquí a l’institut.

  • Quants anys porteu en aquest treball?

Bé… ja fa temps. Cúrcuma SCCL va arrancar com a associació ara ja fa 5 anys, fins que el 2018 ens vam constituir com a cooperativa. Fem formacions, tallers, contacontes i teatre amb perspectiva de gènere des que vam començar.

  • Els feu també tallers als professors? Si és així, en què els impliqueu?

En el projecte que estem duent a terme també fem formació al professorat en matèria de coeducació i prevenció d’assetjament escolar. El nostre objectiu és dotar el professorat tant de capacitats com de la sensibilitat perquè sigui capaç de detectar i abordar amb més eines les situacions d’assetjament i discriminació dins l’institut. Dit d’una altra forma, intentem reforçar les capacitats del professorat a l’hora de gestionar tot el que passa dins l’aula. Perquè, a vegades, la situació personal (a l’institut) d’alguns/es alumnes condiciona la seva autoestima, la motivació i, en conseqüència, els seus resultats acadèmics.

  • Què significa per vosaltres la cooperativa Cúrcuma?

La veritat és que molt. Cúrcuma és una oportunitat de créixer personalment i professional. Ens permet fer el que creiem que hem de fer i poder-nos-hi dedicar.

  • Alguna vegada en un taller us heu emocionat de més?

Què significa emocionar-se “de més”? És a dir, hi ha hagut moltes vegades que treballant en aules hi ha hagut persones del nostre equip que s’han emocionat, si. De fet passa sovint. Si per emocionar-se de més entenem que això no et permeti donar continuïtat al taller o a la formació, no. Diria que no ha passat. De tota manera, és interessant aprofundir en el significat d’aquesta pregunta. Sembla que emocionar-se públicament, en una aula,en un espai comú és difícil de sostenir i està poc valorat. En canvi, si ens hi fixem, ens els grups sempre estan passant coses. A vegades tenim la sensació que tant a l’institut, com a fora, alguna gent s’ha d’amagar de qui és o qui vol ser per la pressió social, pels estereotips de gènere i per com s’articulen els sistemes de relacions. És evident que quan donem l’oportunitat de posar-nos davant d’aquestes situacions i les mirem de prop, ens trobem amb el dolor, la dificultat, la ràbia i la frustració que no s’ha expressat (necessàriament) i que, en aquell moment, se sent legitimada per mostrar-se. Per tant, és comprensible que la gent s’emocioni quan parla de coses que li fan mal (actualment o en el passat). També és comprensible que hi hagi noies que estiguin enrabiades amb l’actitud d’alguns companys (nois) cap a elles. I tenir l’oportunitat d’expressar i situar aquesta ràbia, aquest dolor, aquest amor, ens fa més hàbils socialment parlant.

  • Quant temps estareu en aquest institut?

Estarem a l’institut fins a mitjans de febrer. Tot i que ara falten unes setmanes fins que hi tornem.

Redacció: Abel Sánchez i Marina Martínez (El periodista aficionat)


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>