Proactiva Open Arms és una ONG catalana, originària de Badalona, destinada a salvar vides humanes al mar i creada l’octubre de 2015. Gràcies a les seves accions, Proactiva ha estat reconeguda amb diversos premis, entre els quals destaca el Premi Ciutadà Europeu de 2016. A més, el seu fundador, Òscar Camps, ha estat premiat com a Català de l’Any el 2015.
Aquest darrer mes la Teodora Dumitrescu, encarregada de la difusió de l’organització, ens ha estat explicant les experiències dels voluntaris als alumnes de l’ESO, en el marc del Dia de la No-violència i la Pau. Hem aprofitat per entrevistar-la des de l’assignatura El Periodista Aficionat.
Com va començar tot?
Tres membres del que abans era una empresa de seguretat marítima, la Pro-Activa Serveis Aquàtics, van anar el 2015 a l’illa grega de Lesbos, on hi ha un assentament, per ajudar els refugiats sirians que intentaven arribar-hi perquè no morissin durant el trajecte. Tenien experiència en vigilància de platges i van haver de fer molts rescats al mar Egeu. Van veure que feia falta i ja no van aturar aquest tipus d’ajuda.
I com ho feien? Amb quins mitjans?
L’únic material de què disposaven eren diversos vestits de neoprè, aletes i tubs per als rescats. Les principals activitats del grup eren guiar i ajudar a arribar a les platges els refugiats, principalment sirians, que venien de Turquia en barques en condicions precàries. Amb el temps, no obstant, l’equipament disponible va anar millorant, principalment gràcies a les donacions provinents de particulars.
Com us organitzeu els que voleu ajudar?
Hi ha diferents tipus de voluntaris: socorristes, cuiners, infermers, personal mèdic, etc. Ara mateix també és molt important la missió de la COVID, que són persones que tenen experiència o coneixements en l’àmbit sanitari.
Però no només hi ha el treball directe al lloc concret. Els voluntaris també preparen els paquets de merchandising, que són productes amb el logo i que, a més de donar a conèixer l’ONG, suposen petites donacions a canvi d’una mascareta o samarreta, entre d’altres.
Quin missatge voleu transmetre en aquestes xerrades?
A més d’ensenyar la realitat, que moltes vegades és nefasta o molt poc agradable, ensenyar que l’empatia és molt poderosa i que gràcies a ella i amb petits (o grans) gestos podem ajudar a moltes persones. Ser d’un país no hauria de suposar tenir més o menys privilegis, ja que ningú pot decidir on néixer. El clar missatge és que es pot fer alguna cosa per ajudar a persones que no són culpables de la vida que estan patint.
I és per això que són importants les xerrades als instituts?
Sí. Principalment, per donar a conèixer el que està passant i que es promogui una mica l’empatia, perquè això és un aprenentatge important. Els plans d’estudi de molts centres a vegades s’obliden de l’educació emocional, de la cooperació, de la igualtat de gènere, entre d’altres… S’ha de promoure un pensament crític; tot el que us explico a les xerrades és perquè siguem crítics. Que cada vegada que surti una noticia d’immigració, de racisme, de “persones il·legals”, etc., puguem ser crítics i ens preguntem: per què diuen que són il·legals? No hi hauria d’haver humans il·legals. També és important que coneguem els drets humans, perquè hem lluitat molt a través de la història per aconseguir-los i moltes persones han donat la vida per defensar-los.
Sabem que personatges populars han fet donacions i han donat suport públic a l’ONG. Això com ajuda?
Han ajudat futbolistes del Barça, com el Xavi Hernández; del bàsquet, com el Marc Gasol; actors… Els personatges públics són en realitat persones com nosaltres, amb els seus ideals i sentiments. No hauria de ser més important que ells ajudin que ho faci qualsevol altre voluntari; de fet, el fet de tenir més diners o més fama no els eximeix de la responsabilitat social. Tot i així, és veritat que quan surten parlant de nosaltres ens donen molta visibilitat i això ens ajuda en la nostra tasca.
Moltes gràcies per explicar-nos tot això, Theodora!
Thais Rodríguez, Denise Martín i Lucía Delgado. El Periodista Aficionat.
