Mariana Pesado: «També aprenem moltes coses de vosaltres»

Des de l’optativa El periodista aficionat hem parlat amb la Mariana Pesado, professora de català de l’Institut Ramon Casas i Carbó i l’hem coneguda molt millor. Ens ha explicat coses molt interessants sobre ella, així com anècdotes del passat. És una dona amb idees molt clares i que creu que aquesta feina l’enriqueix molt.

A on vas néixer? On vius ara?

Vaig néixer l’any 1963 a Barcelona, i ara visc a Sant Feliu de Codines.

Quins eren els teus somnis quan eres petita?

Com molts altres nens, o com potser vosaltres, havia somiat que seria metge, advocada, mil coses…

On viatjaries si el viatge fos amb les despeses pagades?

A Florència, Itàlia, que és una ciutat molt bonica. Espero que algun dia la pugueu conèixer. 

Si tornessis a tenir vint anys, estudiaries una altra cosa?

Estudiaria el que vaig estudiar, que és filologia catalana, però hauria estudiat més. En aquella època jo tenia moltes coses diferents al cap. Ara penso que els meus plans d’estudi, o els meus interessos, han canviat. Abans volia fer: hispàniques, clàssiques, romàniques… Però al final, vaig acabar fent llengua catalana. I potser ara estudiaria una altra cosa. Fins i tot, si no és tard per l’edat que tinc, potser algun dia em torno a apuntar a la universitat.

Què és el que més t’agrada de l’ensenyament?

El contacte amb els alumnes, amb vosaltres, perquè de vegades sembla que només els professors som els que ensenyem coses, i vosaltres els que apreneu, però jo considero que també aprenem coses de vosaltres. 

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Ja et dic; una de les coses que més m’agrada és el contacte amb els alumnes, perquè és això; potser jo aprenc moltes coses. A vegades veus gent que aprèn i et fa sentir molt bé, de veritat. 

Què n’opines de les noves generacions?

Podria estar hores parlant del tema, suposo que no es tracta d’això. Sou com sempre ha estat la condició humana, no canvia, el que canvia és el context; considero que ara teniu un context una mica complicat i no per culpa vostra, és evident. Parlo tant de canvi climàtic com de xarxes socials. A mi és un tema que em preocupa una mica, perquè és com tot, depèn de l’ús que se’n fa. Què passa amb les xarxes socials? Que no sempre en fem un bon ús, i crec que us pot fer molt de mal, pot ser una eina molt útil, si s’utilitza bé, és evident, però també penso que pot ser perillosa, si la utilitzem malament. No sé si sabem ensenyar a utilitzar-les bé, ens han donat un Ferrari i no tenim carnet de conduir, per entendre’ns. A més va tot molt de pressa, espero que sigueu prou intel·ligents. El que intentem fer és que pugueu gestionar tot això que us trobeu ara a les mans. 

Recordes alguna anècdota divertida o no tan divertida que t’hagi passat com a professora?

Home, en recordo unes quantes, (riu) però una força curiosa, és d’un alumne, que no direm el nom; es diu el pecat però no el pecador. Aquell alumne, em va preguntar per què fèiem els exàmens de català en català. 

Les notes que treies a l’escola eren bones?

Tots tenim un passat… A veure… Sí, en general, però sempre m’han costat molt les matemàtiques, la física i la química. En el tema de lletres no estava malament. Però en l’àmbit de ciències no era brillant. 

Quin és el teu llibre preferit? I la pel·lícula?

Un només? A veure, puc parlar d’escriptores. Per exemple, m’agrada molt Jane Austen; ja en sentireu parlar. M’agrada molt llegir, de fet és el meu hobby, ho faig contínuament; també m’agrada molt el llibre de “Cims borrascosos”. Diré unes quantes pel·lícules, perquè dir-ne una és complicat. Va, diem un clàssic molt clàssic, ‘Allò que el vent s’endugué’, del qual també m’agrada molt la novel·la. Una altra podria ser “El padrino”, no ho sé, un munt de pel·lícules. 

Tens fills? 

No, no en tinc. 

Quants anys tenies quan vas fer la teva primera classe?

Ja era gran, perquè jo abans havia treballat en una empresa d’editorials. Devia tenir uns 40 anys, o una cosa així, no ho recordo, no tinc gaire bona memòria. Era grandeta, ja. 

Quina música escoltes normalment? Quin era el teu cantat o grup de música preferit quan eres jove?

A veure, intento escoltar molta varietat de música. Reconec que la música que hi ha avui en dia no m’entusiasma gaire, tinc alguns prejudicis una mica al respecte. Hi ha alguna coseta que sí, he de dir, no tot; però el tema reggaeton, tot això em costa una mica. Però hi ha grups de pop que m’agraden molt i també m’agrada molt la música clàssica. 

Fa tants anys que no me’n recordo, de quina música escoltava quan era jove, però sí que m’agrada molt New Order, R.E.M… Gent dels anys 80! 

T’agrada la natura? Què en penses sobre el que està passant al món, la contaminació i el canvi climàtic?

Sí, i tant que m’agrada, per això visc com visc. 

Respecte a la contaminació i el canvi climàtic, em sembla un desastre tot plegat. Em sembla molt trist perquè això us ho deixem a vosaltres. Si s’acabés aquí tot plegat, dius, mira. Però la vostra generació i les que venen al darrere, no tenen la culpa de res, els hi hem deixat nosaltres el món com està ara mateix, penso que som uns inconscients… És que és un tema del qual podria estar hores parlant. Penso que també té molt a veure l’ambició, com sempre, dels poderosos; hi ha molts factors aquí que ens fan anar pel pedregar. Coneixeu, suposo, el tema de ‘fight for the future’. Penso que realment està molt bé que la gent jove us consciencieu, però que no ha d’estar a les vostres mans capgirar aquest fenomen, quan som els adults els que hem de fer alguna cosa. La meva opinió és que no hauríem d’haver arribat tan lluny com hem arribat. 

 

 Fet per: Lucia Gimeno, Ferran de la Cruz i Mariona Méndez

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>