Al vestíbul d’entrada de l’Institut hi hem instal·lat l’exposició “Dones i artistes”; una mostra del treball realitzat per l’alumnat de Visual i Plàstica de 4t d’ESO al voltant de la figura de la dona en el món de l’art.
Si obriu un llibre d’Història de l’Art, la majoria de noms que hi trobareu seran noms d’home. La història de l’art està protagonitzada per milers de senyors amb barba i bigoti que componen una interminable genealogia d’artistes.
Les dones, en canvi, són objectes de l’art, no subjectes. Són les infinites dames que van fer de model davant d’un home perquè ell els fes el seu retrat, les prostitutes que van exhibir les seves magnífiques sines davant dels pintors del Cinquecento o dels Impressionistes a finals del segle XIX. Les models anònimes que van fer de Madonnes i màrtirs, de deesses i antigues emperadrius llegendàries; les inacabables dones estripades i incòlumes que els van servir d’inspiració.
Però els llibres d’història de l’art no conten tota la veritat: moltes dones -no tantes com homes, encara que moltes més de les que ens solen dir- van ser també artistes, van dedicar llargs anys a aprendre i treballar; en definitiva, a fer-se un lloc en el món de l’art.
Adaptació d’unes paraules d’Ángeles Caso
