L’Institut Neus Català va obrir les seves portes el curs 2015-2016 amb el nom d’Institut de Cornellà com a centre propi compartint edifici amb l’escola pública de primària Sant Ildefons. Neix com un centre d’ESO de dues línies que va completar la seva oferta educativa el curs 2018-2019, en què es van completar les dues línies de 1r a 4t d’ESO.
A partir del curs 2019-2020 s’aprova el canvi de denominació i passa a anomenar-se Institut Neus Català.
La figura de la Neus Català representa la lluita per la supervivència dels valors de la dignitat i la llibertat individuals i col·lectives; valors que teixeixen el nostre ideal educatiu: formar persones dignes i lliures
Qui és Neus Català Pallejà?
Neus Català va néixer el 6 d’octubre de 1915 als Guiamets, a la comarca del Priorat.
L’any 1939, en acabar la Guerra Civil va haver de travessar la frontera francesa per anar a l’exili, amb 180 nens orfes de la colònia Las Acacias de Premià de Dalt, on col·laborava com a infermera.
Col·laborà, juntament amb el seu marit, l’occità Albert Roger, en activitats de la Resistència francesa contra l’ocupació de l’exèrcit alemany.
Casa seva era nucli de recepció i transmissió de missatges, armes i documentació; hi allotjava refugiats polítics. Fou denunciada a les autoritats nazis, que la van detenir, juntament amb el seu marit, el 1943.
Reclosa i maltractada a Llemotges, l’any 1944 fou deportada a Ravensbrück, un camp de concentració on va ser obligada a treballar en la indústria de l’armament. Allà formà part de l’anomenat «comando de les gandules», un grup de dones que boicotejava l’elaboració de les armes que es fabricaven per a l’exèrcit alemany.
Gràcies al sabotatge, un munt de dones forçades a treballar en aquella fàbrica inutilitzaren uns 10 milions de bales i espatllaren nombroses màquines de fabricació d’armament.
Després del seu alliberament, tornà a França, on seguí duent a terme la seva lluita clandestina contra el franquisme. Visqué a Sarcelles, prop de París, i presidí l’Amical de Ravensbrück, per tal de recuperar la memòria de les deportades i la crua realitat dels camps de concentració durant la 2a Guerra Mundial.
En aquesta època es tornà a casar (després de la mort del seu primer marit en sortir del camp de concentració on havia anat a parar) i va tenir una filla i un fill.
Va morir als Guiamets, el mateix petit poble on havia nascut, el passat 13 d’abril de 2019, amb 103 anys.
