La Importància de ser Frank

El passat 27 de febrer vam assistir a la representació de La importància de ser Frank, una obra de teatre escrita per Oscar Wilde, al teatre Poliorama de Barcelona. Aquesta obra és una comèdia irònica, traduïda per Cristina Genebat i adaptada per David Selvas. L’adaptació va estar guanyadora de nombrosos premis TB la temporada 2017-2018.
El primer acte és introduït per un cèrvol dissecat a la paret del saló, i veiem a Algernon Moncrieff, un dels protagonistes, entrar en escena i començar a tocar el piano. El criat Lane, que encarna també el mossèn Chasuble al segon acte, l’acompanya a la bateria. Algernon, murri i extravagant, viu a la ciutat però porta una doble vida al camp com a Bumbury. També és el creador del terme bumburitzar, que es refereix a encarnar una altra vida en un altra lloc.
Llavors entra el seu amic John Worthing, qui, a la ciutat, bumburitza com a Frank, amb l’excusa que aquest és el seu germà petit. Aquest informa l’Algernon que té intenció de demanar matrimoni a la seva cosina, Gwendoleen, una noia de classe alta bastant escrupulosa. La seva tieta, Lady Bracknell, no va donar el seu consentiment a la seva filla per casar-se, ja que en “Frank Worthing” no tenia família de sang.
El segon acte ens situem al poble on coneixem la Cecily Cardew, la fillola de John Worthing, de qui Algernon s’enamora. També se’ns presenta a la seva institutriu, Leticia Prism, qui sembla estar enamorada d’en reverent i qui hi guarda una revelant informació.
Aquí comença un embolic d’amors i desamors, confusió i identitats: Qui és realment Frank?
Encara que no veiem reflectit el suposat tema principal, la hipocresia *(1), l’obra, plena d’amor, desig, l’estatus social, els orígens, la identitat, la família, el compromís i, sobretot, la llibertat, va fer aixecar-se de les butaques emocionants als joves espectadors, que normalment troben el teatre com un entreteniment antic.

Noèlia Hernández i Dayana Mamani 4tB

(1) La hipocresia es reflecteix en l'obra en els
 mateixos protagonistes que han d'amagar la seva 
 identitat per poder ser ells mateixos.
 Per una banda es veuen els cànons estrictes de
 l'aristocràcia de l'època i per altra com alguns
 se la salten olímpicament.Aquí rau la hipocresia.
 Marta Puig