A Biologia i Geologia estem fent un treball de recerca sobre els insectes. El nostre insecte és la Blaptica dubia, que és l’espècie més gran que hi ha al laboratori.
Durant el treball sobre la Blaptica dubia han succeït moltes coses interesants:
El primer dia tots estàvem molt nerviosos perquè era l’insecte més gran que hi havia al laboratori. Donava una mica de fàstic agafar-lo, i més encara quan es girava de cap a vall i començava a moure les potes. Donava tant fàstic que no podiem ni mirar-lo!
Quan al laboratori haviem d’agafar i netejar els escarabats, a tots ens fèia por, excepte a la Paola i al Joel, que són del nostre grup de recerca, i al Daniel, que no és del nostre grup pero va voler agafar-les.
Per realitzar l’experiment vam agafar una caixa, vam folrar-la amb paper blanc per l’interior, i la vam dividir en dues parts habitacions. En una hi havia foscor, i a l’altra no. Perquè els escarabats puguessin passar d’un lloc a l’altre vam fer una petita porta al cartró de separació.
L’experiment consistia en posar els escarabats a la part de la llum i cronometrar durant 5 minuts el temps que trigàven a passar a la part fosca. Als 5 minuts comptàvem el nombre d’escarabats al costat fosc i al costat il·luminat.
Aquest article ha estat elaborat per Oriol Balaguer, Daniel Carrero, Paola Cases, Joel Hernández i Soraya Torrecillas.
