Aquesta setmana amb els nois i noies de 1r d’ESO hem fet una sortida a l’entorn natural de Gallecs per completar amb més activitats d’observació de l’entorn en el marc del projecte que estan treballant a 1r d’ESO. L’objectiu de la sortida ha sigut investigar sobre el terreny les característiques i la distribució dels organismes del bosc de la Torre de Malla així com la identificació de plantes silvestres. Una sortida molt profitosa per a la recollida de dades que hauran de posar en ordre en un herbari digital i amb el treball d’identificació d’arbres propis dels bosc mediterrani.
A banda han pogut conèixer la masia de la Torre d’en Malla, la masia més antiga de Gallecs, que segurament existia ja com a casa romana i, des d’aleshores, ha sofert successives reconstruccions i ampliacions. Ha anat canviant de nom i de propietaris. L’any 1969 va ser expropiada i actualment és propietat de la Generalitat de Catalunya. Uns masovers s’ocupen de la casa i dels terrenys que l’envolten. Just davant el safareig, antiga construcció probablement un origen romà destinada al rentat de la roba i que actualment s’utilitza com a bassa d’acumulació d’aigua per al reg posterior, hem parlat de les espècies exòtiques invasores, com els carpins. Aquests animals s’han de retirar perquè constitueixen una amenaça per a la fauna autòctona, ja que aquests peixos poden fer que els amfibis acabin desapareixent perquè es mengen les postes i els capgrossos.
Igualment hem parlat del camí ramader de Sant Valerià. Aquests camins, tal com el seu nom genèric indica, eren, i són encara en algunes ocasions, camins utilitzats per fer moure els ramats d’ovelles o de vaques amunt i avall, entre les zones de pastura d’estiu i d’hivern, és a dir, entre les pastures de muntanya i les zones del litoral i prelitoral, respectivament. A cada estació, les terres de secà ofereixen unes textures i uns colors diferents que ens permeten descobrir en quin moment del procés del conreu ens trobem: preparació del sòl, sembra, creixença, maduració i collita. Els cultius extensius de secà són els dominants. S’hi conreen blats antics com la xeixa, l’espelta, el blat Montcada i el blat persa; lleguminoses, com ara la mongeta del ganxet, el cigró menut i la llentia pardina, i també altres cereals com el sègol i l’ordi. L’alumnat ha pogut veure en quin moment de maduració es troben els cereals conreats a la majoria dels camps de Gallecs.
A més, hem observat el “perfil de l’horitzó”, i han identificat les principals unitats de relleu que es divisen fent un gir de 360º (muntanyes com Montserrat, La Mola, el Montseny, Collserola,…) pròpies de la Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral.
I finalment hem arribat fins a l’església romànica de Gallecs. En el diminut nucli urbà de l’antic poble de Gallecs, constituït per un conjunt de cases més o menys disperses, el centre és l’església de Santa Maria de Gallecs, temple romànic del segle XI-XII, construït sobre restes paleocristianes de segles anteriors. Els primers documents on apareix citada l’església són de l’any 1007.
