Els alumnes de 4rt d’ESO van anar el 16 de març al Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona amb tren. Van poder gaudir d’una adaptació de l’obra de teatre de Mercè Rodoreda “La senyora Florentina i el seu amor Homer”.La Senyora Florentina i el seu amor Homer és una obra dramàtica de Mercè Rodoreda que es va editar a Barcelona, l’any 1993, dintre del recull El torrent de les flors. Existeixen dues versions d’aquesta obra.
L’obra transcorre en una casa del barri barceloní de Sant Gervasi, És la llar de senyora Florentina, una professora de piano. La dona manté durant vint anys una relació amorosa amb Homer, el seu amor des de la infància, el qual està casat amb una altra dona. Homer es queixa de la seva dona, però al·lega que no la pot deixar per causa dels seus fills. Florentina, malgrat la possibilitats que té de casar-se, decideix viure sola, fidel al seu amor cap a Homer. La seva vida s’organitza al voltant de les seves classes de música i les seves trobades amb les seves tres veïnes, Zoila, Júlia i Perpètua. A la casa de Florentina arriba Zerafina, una jove i encantadora criada, que d’entrada explica a les dones les seves dues històries amoroses.
Quan mor l’esposa d’Homer, Florentina espera poder arribar a tenir una relació estable amb ell. No obstant això, davant el descobriment d’algunes mentides d’aquest, i la falta d’iniciativa per la seva part, Florentina es conforma amb la derrota de la il·lusió que havia mantingut durant tota la vida. No obstant això, no cau en la desesperació. Canvia el seu testament, per deixar tota l’herència a Zerafina, que està embarassada.
Al final de l’obra, apareix el primer promès de Zerafina, a qui aquesta tenia per mort a Àfrica per casar-se amb ella. No obstant això, Zerafina rebutja la seva proposta, ja que a força de la seva nova experiència i amb els recursos econòmics que acaba d’obtenir– està més temptada per la visió d’una vida com a dona sola i entre dones soles.
Recomanem molt aquesta adaptació, i valorem molt el toc humorístic que li dóna la Zerafina, parlant amb la z.
Article de Naomi Vílchez, Cristina Pérez i Alba Estrany
