Per Marina Albreda, 2n ESO
Concurs literari: Premi poesia catalana
20 de setembre de 1940
Cada dia t’escric
intentant saber de tu,
recordant el teu somriure
i estimant-te com ningú.
Onze mesos han passat
des d’aquella nit d’agost.
El dia que et van reclutar,
vaig sentir el meu cor tot fosc.
Passaven les estacions,
i mirant junts les estrelles
trobàvem constel·lacions,
totes de formes molt belles.
Els moments que vam passar junts
ens portaven a llocs llunyans,
les experiències s’apilaven en munts
i re-fèiem els nostres plans.
En mal moment ha esclatat
aquesta terrible guerra
que tant ens ha separat
i en mi ha creat la pena.
Cuida’t i sigues prudent
que aquí t’espero amb caliu,
no cal que siguis valent
només vull que tornis viu.
I quan s’acabi la guerra
encara que passin els dies,
tornarem a ser com érem
refarem les nostres vides.
Comentaris recents