NOM
Ca Esmeril
es Esmeril
en Emery
DESCRIPCIÓ
És un mineral, classificat dintre dels anomenats hidròxids en el grup del diàspor. Està
compost principalment per òxid d’alumini (corindó) barrejat amb altres varietats com:
espineles o magnetita. És forma temperatures baixes i sobre tot són productes de desgast
d’altres minerals. Solen ser menys densos i tous que els òxids. Les característiques distintives del corindó són l’extremada duresa, la densitat i l’aparença cristal·lina. El color pot ser blau, gris, vermell o groc. Es creu que el nom corindó deriva de kaurantaka (nom indi del mineral).
OBSERVACIÓ AMB LUPA
És veu unes taques taronges barrejades al color gris de la peca. Està bruta i és molt irregular. Alguns fragments de la roca són més consistents que altres. Té un to blanquinós perquè la llum era de color blanc.
ÚS
S’utilitza per esmolar les eines de taller i també per desbarbar peces petites. Normalment porta fixades en cada extremitat dues moles o dues eines abrasives. L’abrasiu és prepara molent esmeril fins aconseguir la pols desitjada. L’esmeril en pols és molt dur(només el diamant el supera en duresa), per tant s’utilitza en el polit de molts tipus de pedra. És pot usar també com a antilliscant en terres i escales. Un altre ús es el paper de vidre o la llima d’ungles.
LLOC D’ORIGEN
Les primeres mines d’esmeril és van trobar a l’illa grega de Naxos. És un mineral que apareix en quantitats significatives en Japó, Polònia, Rússia, Carolina de Nord, Grècia i majoritàriament de Turquia. La principal mina de Turquia és Seydişehir, Província de Konya, Turquia. L’àrea que ocupa és de 38.800 km2, i la població és d’1,200 milions d’habitants. Konya és un a província turca amb una capital amb el mateix nom, és la província més gran del país. La ciutat és una de les més antigues del món, és un centre de cultura i religió; famosa pels seus artesans del tallat de la fusta i la pedra, també és fabriquen les millors catifes turques fetes a mà.
MAPA
PROCEDÈNCIA DE LA PEÇA
Prové de l’Escola Dovella i està catalogat per l’Escola Superior d’Agricultura, la directora ha trobat les pedres en unes caixes que estaven en el magatzem de tecnologia.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Bibliografia:
CHRIS PELLANT, Rocas y minerales, Ediciones Omega, Barcelona,
2015
AADD, Rocas y minerales, Ediciones Omega, Barcelona, 2015
Webgrafia
(Font: Títol: Bloc Alejojime
Data: 21-01-2017)
(Font: Títol: Proyecto biosfera, Ministeri de Educación
Data: 21-01-2017)
(Font: Títol: Asturnatura
Data: 21-01-2017)
Comentaris recents