GRESOS

NOM:

ca: gres

es: arenisca

en: sandstone

DESCRIPCIÓ:

Els gresos tenen un color marró vermellós. Al tacte són rugosos, deixen anar una espècie de pols ( ja que són roques detrítiques). També, igual que la pissarra  presenten uns estrats força marcats, és a dir, que tenen una estructura molt laminada i és fàcil separar un estrat d’un altre.

Pel que fa a les seves característiques són resistents a la erosió i corrosió, però no són tenaços (no resisteixen bé els impactes).

Els gresos són una roca sedimentària detrítica, és a dir, que s’han format a partir de trossos microscòpics d’altres roques que s’anaven dipositant al fons del mar. Aquests trossos poden oscil·lar entre els 2mm i els 1/6mm de tamany. Aquests trossos principalment són quars, feldspat, miques i òxid. Podríem dir que els gresos són sorra que s’ha aglomerat al ser sotmesa a la pressió de les roques i l’aigua disposada sobre ella i a certes condicions químiques.

Com que els gresos són roques detrítiques no tenen una sola composició química estàndard.

Els gresos que ens han arribat tenen una antiguitat d’aproximadament 250 MA.

El gres més antic que tenim és del permotriàsic. L ’única diferència que té amb els les altres és, a part del color degut a la gran diferència de composició química, el contrast dels estrats, ja que al ser més antic ha sigut sotmés a més pressió i temperatura.

ÈPOCA GEOLÒGICA:

Els gresos que van arribar a les nostres mans es van formar al triàsic o a finals del premià. (Permotriàsic).

El triàsic es caracteritza per tenir un clima sec i càlid. Això va provocar que la major part de les roques que es van formar fossin gresos i roques evaporítiques.

Una altre característica a destacar és que es va començar a fragmentar Panga en tots els continents que coneixem actualment.

ÚS:

Els gresos carbonatats s’utilitzen en la construcció. Fins i tot des de temps dels romans es construïa amb aquesta roca. Algunes de les ciutats més importants de l’Imperi romà estaven construïdes amb aquest tipus de roques. També s’han trobat antigues canteres que explotaven aquest material.

En menor mesura els gresos triàsics o permotriàsics (Les que tenim en la nostre disposició) s’utilitzen com a aïllant o per fondre-les amb argiles en la industria.

El permotriàsic és el període entre el permià i el Triàsic.

LLOC D’ORIGEN:

Les roques provenen de L’escola superior d’agricultura. Aquesta escola és un centre on pots estudiar formacions professionals relacionades amb l’agricultura, la botànica o l’alimentació. L’escola està situada a Barcelona.

Barcelona és la capital de Catalunya , de la província del Barcelonès i un del principal destí turístic reconegut arreu del món.

Consta de 101, 4 km2. Podríem dir que la ciutat es limita entre el riu Besos i el Llobregat, al est de Catalunya amb el mar Mediterrani banyant-li les platges.

Té una població d’1,5 mi,ions d’habitants i la seva activitat econòmica principal és el turisme.

Al estar al costat del mar i la seva distancia en relació al Equador té un clima mediterrani, amb pluges abundants a la primavera i la tardor i temperatura suavitzada pel mar.

La primera civilització que es va assentar en la actual Barcelona van ser diversos poblats ibers al 218 a.C. Tot i que anteriorment, en el neolític, ja existien assentaments. No va ser fins al 1a.C que l’Imperi romà va ocupar la península Ibèrica i va aparèixer per primer cop la ciutat en si que a les hores es deia Barcino.

A l’edat mitjana Barcelona va guanyar poder demogràfic, polític i econòmic, gràcies a la seva posició estratègica. Gràcies a aquest poder va esdevenir capital.

Al 1714 es va produir el Baluard de Santa Eulàlia on les tropes borbòniques van penetrar en les muralles de Barcelona acabant el setge i la guerra de la succeció.

Des d’aquest punt fins al final de la dictadura franquista Barcelona va ser reprimida. però avui en dia Barcelona és la capital de Catalunya , de la província del Barcelonès i un del principal destí turístic reconegut arreu del món i podem presumir de que n’és la nostre ciutat.

PROCEDÈNCIA:

Aquest seguit de gresos són part de la col·lecció de la escola superior d’Agricultura.

Investigant en els arxius de la escola hi ha un salt en que no es publica res de l’any 1922 a l’any 1934 (suprimint l’any 1932, any en que es van extreure les pedres). Una dada curiosa es que durant l’etapa de la guerra civil espanyola va haver-hi un augment d’articles escrits.

Després d’anar a l’escola Dovella a preguntar d’on van obtenir les peces ( ja que la col·lecció va ser cedida per part d’aquesta escola). Allà em van explicar que l’escola va tenir tres etapes. En la primera va ser una escola religiosa, seguidament va ser abandonada i reciclada per una entitat privada, i finalment una escola pública.

Creuen i recorden que la col·lecció prové de la antiga escola religiosa.

BIBLIOGRAFÍA/WEBGRAFÍA:

http://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,365,m,2012&r=ReP-8165-DETALLE_REPORTAJESABUELO

Llibre:Gorshkov – A. Yakushova Geología General. Londres. 2009

Llibre: David R. Rojas. Compendio de Geología General. Editorial Eduardo de HabichT. Perú. 2009

Feina feta pels alumnes: Oriol Sala, Jiaojia Du, Christian Chavez i Ayman Elkaissi.

Febrer 2017