Diari El Raval: març 2020

És necessari tenir una carrera universitària per assolir l’èxit en el mon laboral?

Israt Alam, 2n Batxillerat

Des d’un punt de vista general, una carrera universitària t’ajuda a tenir èxit en el món laboral i és per això que els pares demanen als seus fills que acabin el batxillerat per accedir a la universitat, ja que creuen que aquesta és l’única manera de ser exitós a la vida, però jo no crec que això sigui necessàriament cert, ja que cursar una carrera universitària no és l’única clau de l’èxit.
És veritat que tenir un grau universitari ens pot permetre obtenir un treball amb un salari superior, però no és sempre és així. Hi ha alguns exemples de la vida real que demostren que sense carrera també pots triomfar, per exemple Bill Gates o Steve Jobs. Ells van abandonar la seva oportunitat d’acabar els estudis universitaris i en canvi els seus negocis estan funcionant molt bé i han guanyat una enorme quantitat de diners. Per tant, aquests exemples demostren que hi ha altres claus de l’èxit com el talent, la intel·ligència, les habilitats socials, etc.
A més, tenir èxit no només vol dir guanyar una gran quantitat de diners, sinó també fer realitat els teus somnis. D’altra banda, hi ha oficis en què necessàriament es necessita una carrera universitària, com el de metge o advocat, però hi ha d’altres que no és estrictament necessari.
En conclusió, per tenir èxit a la vida no és necessari tenir sempre una carrera universitària com pensa la majoria de la gent, ja que hi ha molts casos de persones d’èxit sense carrera que ho demostren.

Diari El Raval: febrer 2020

La Literatura i el Raval

Ruma Begum, 2n Batxillerat

En el Raval han nacido muchos autores catalanes que escribieron en distintos géneros literarios. Entre ellos podríamos nombrar: Vázquez Montalbán, Terenci Moix y Ana Moix. También fascinó a muchos escritores extranjeros y .de muchos otros escritores, no nacidos en el Raval, por ejemplo, Juan Goytisolo y Eduardo Mendoza. El ambiente de las calles y los bares sirvió de marco a escritores para escribir sus novelas.

Manuel Vázquez Montalbán es uno de los autores que nacieron en el Raval. Se crió en la plaza del Pedró. Creó la serie de novelas negras más exitosas de la literatura española. El personaje de estas novelas es el detective Carvalho. Vázquez Montalbán retrata el Barrio Chino que él había conocido. El ambiente de las calles y de los bares es el hábitat laboral del detective que instala su cutre oficina en la Rambla dels Caputxins

Terenci Moix nació en la calle Joaquín Costa en el Raval. Fue escritor y cinéfilo, y se convirtió en uno de los autores más leídos de la literatura española. En su obra aparecen elementos autobiográficos.

Eduardo Mendoza ,en su novela, una Comedia Larga, describe las calles del Barrio Chino. En la novela, La verdad sobre el caso Savolta ,Mendoza nos presenta la Barcelona inestable y belicosa de principios de siglo xx donde las luchas sindicales y los atentados anarquistas ensangrentaban las calles de la ciudad.

“ Las aceras estaban atiborradas de gentes harapientas de torva catadura, que buscaban en aquel
ambiente de bajeza y corrupción el consuelo fugaz a sus desgracias cotidianas”. (Mendoza)

Diari El Raval: gener 2020

Què podem fer els joves del Raval per frenar el canvi climàtic?

Amal Ebnsiamar, 2n Batxillerat

El canvi climàtic és la gran preocupació d’avui en dia. Durant la nostra existència, els humans hem anat contaminant el nostre planeta i si no volem acabar amb la Terra hem d’actuar immediatament.
En primer lloc, hem de lluitar tots junts per poder-lo frenar i si a cada barri els veïns ajuntem esforços, ho podrem aconseguir. Per una banda, com a jove que visc al barri del Raval, proposo que es facin uns petits canvis de conducta. Un exemple seria començar per les escombraries que generem. Per exemple, es podrien repartir entre els veïns bosses de diferents colors que podrien ajudar la gent més gran i que està menys conscienciada a separar bé la brossa. També intentaria conscienciar els botiguers del barri que en comptes d’usar bosses de plàstic per als seus clients, utilitzin les de cartró o algun tipus de tela reciclable. Per altra banda, a nivell de mobilitat, hauríem de fer servir més el transport públic o els més joves anar amb bicicleta, ja que aquest és un tipus de transport més sostenible i així tindríem un barri millor per als veïns i lliure de fums. En definitiva, si tots féssim petits canvis a nivell veïnal, podríem contribuir fàcilment a evitar el gran desastre mundial del canvi climàtic. També, organitzant-nos fent més vagues, més mobilitzacions i més protestes, els joves podríem pressionar el nostre ajuntament perquè s’impliqués més en aquest problema.
Desgraciadament, encara molta gent no està conscienciada del perill que tenim al davant i d’altres no fa res ja que pensen que els petits canvis individuals no serviran de res, però si tots pensem d’aquesta manera al final tot seguirà igual.
En conclusió, hem de reaccionar ja, abans que sigui massa tard. Cuidar el nostre barri del Raval i fer-lo més sostenible seria un bon començament.

Diari El Raval: desembre 2019

Un paseo cultural por el Raval

Lu Ruoxi, 2n Batxillerat

El Raval es conocido como un barrio con mucha diversidad cultural.

Si paseamos por él , podemos encontrar:

El monasterio de Sant Pau del Camp fue el primer núcleo importante del Raval, anterior al siglo X, alrededor del cual hubo una pequeña villa medieval vinculada al monasterio.

La Escuela Massana ha estado, desde sus inicios, muy vinculada al barrio del Raval. Esta escuela de arte y diseño abrió dos talleres en la calle Robadors. Con ellos ofrecerá un puente con el mundo profesional para los alumnos.

El MACBA, declarado museo de interés nacional por la Generalitat de Cataluña, está dedicado a la exposición de obras de la segunda mitad del siglo XX.

Otro edificio es el CCCB (Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona), tiene como temática la ciudad y la cultura urbana y se ha convertido en uno de los puntos culturales y expositivos más visitados de Barcelona. Dispone de un archivo o memoria, creado durante años, donde pueden consultarse temas relacionados con la cultura y la sociedad contemporánea .

Desde 1929 la Real Academia de Medicina de Catalunya tiene su sede en el edificio que antiguamente fue el Real Colegio de Cirugía de Barcelona (1760-1843) y después la Facultad de Medicina (1843-1906). El edificio se encuentra en el recinto que comprende el antiguo Hospital de la Santa Creu y la Casa de Convalescencia.

El Teatro del Liceo, donde se representan grandes óperas y otros eventos musicales culturales.

El Raval es un barrio lleno de cultura , encerrada en bastantes edificios representativos.

Diari El Raval: novembre 2019

Els Top manta, una manera de sobreviure

Gisela Paredes – 2n Batxillerat

L’actuació de l’ajuntament de Barcelona respecte dels top manta durant els últims mesos per minimitzar o eradicar la quantitat de persones que s’hi dediquen, és un fet que ha produït força controvèrsia, ja que suposa l’excusa perfecte per a l’increment del maltracte, l’abús i la marginació d’aquest col·lectiu. De fet, les úniques informacions que ens arriben sobre el tema generalment estan a favor de l’actuació de l’ajuntament, fet que facilita l’associació d’estereotips i prejudicis sobre als top manta.

En primer lloc, sovint l’ajuntament i els comerciants els acusen falsament al·legant que el fet de la venda ambulant sense llicència comporta una competència deslleial cap a la resta de comerços, però realment algú que compra un producte en una de les paradetes ambulants per un preu baix es correspon a una persona que  no tenia la intenció de gastar-se una fortuna pel mateix producte en un començ oficial i viceversa.

En segon lloc, també es relaciona injustificadament el top manta amb el fet que siguin una amenaça o un problema de seguretat, informació extreta a partir d’una generalització errònia causada per un cas en què uns manters van colpejar un guàrdia urbà.

A més, de veritat la gent s’ha parat a pensar un segon per què els manters fan el que fan? La realitat és que aquest col·lectiu fan aquesta activitat per sobreviure ja que són generalment immigrants indocumentats que no poden treballar de forma legal per falta de papers.

En definitiva,  es tracta d’un gran debat moral i ètic. Des del nostre punt de vista, les actuacions per part de l’ajuntament estan fora de lloc. Cada persona hauria de ser lliure per buscar maneres de guanyar-se la vida i l’ajuntament  el que hauria de fer és trobar una sortida a aquest col·lectiu que no sigui perseguir-los i arrestar-los.

Diari El Raval: juny 2019

A todas las mujeres

Rejmi Gurung – 2n de batxillerat

Hoy en día las mujeres sufren diferentes tipos de violencia y como reacción han aparecido movimientos, iniciativas y lemas feministas de protesta, como Me too y No es No. Estas protestas surgen para crear conciencia contra el abuso hacia las mujeres y para apoyar a las víctimas.

Personalmente, apoyo totalmente este tipo de protestas, y creo que lo que está actualmente ocurriendo es solo el comienzo de algo grande y positivo que sucederá en el futuro. Aunque estas iniciativas han supuesto un gran impacto en Europa y Estados Unidos, todavía hay muchos lugares donde aún no ha llegado la reacción contra la violencia hacia las mujeres.

Sin embargo, creo que en un futuro próximo, a medida que la tecnología y la educación avance lentamente en estos países, de la misma manera, este tipo de acciones llegarán algún día. Y creo que las redes sociales son una manera muy buena de difundir las protestas, porque estas involucran a los jóvenes; tienen poder de cambiar la mentalidad de las personas y las acciones abusivas contra las mujeres, y alientan a las mujeres que no pueden hablar por sí mismas.

Quiero que este mensaje llegue a todos los rincones del mundo y espero que aliente a las mujeres a luchar por sí mismas.

 

Diari El Raval: maig 2019

Diversions cruels

Amber Saghir – 2n de batxillerat

 Una diversió cruel  consisteix a divertir-se i gaudir de les altres persones quan  pateixen o també quan els que pateixen són animals. La crueltat és una acció inhumana que genera dolor i sofriment en un altre ésser i que pot ser comesa per persones de totes les edats i perjudicar qualsevol tipus de criatura.

Hi ha molts exemples de diversions cruels i un molt actual és el bullyng o assetjament escolar que es dona avui en dia a moltes escoles i instituts de tot el mon. Aquesta diversió es refereix al maltractament que es dona entre escolars de forma repetitiva i constant, per exemple, fer bromes a un company a causa de la seva aparença física o per altre motius. Un altre exemple de diversió cruel és la que es practica amb els animals, per exemple, colpejar-los o divertir-se amb el seu patiment. Un cas extrem de diversió cruel és el que es va donar no fa gaire a Nova Zelanda on es van matar cinquanta-una persones musulmanes que estaven resant a la mesquita on es trobaven homes, dones i nens i alguns es van quedar orfes. Segons el terrorista que va cometre l’atac per a ell va ser un joc i es va divertir quan ho va fer.

La forma de canviar aquestes actuacions seria que a través de l’educació des de la infància es creés consciència col·lectiva perquè això no torni a passar i sobretot, des de la pròpia llar de cada nen i nena s’ensenyés a respectar i conviure amb les diferències.

 

Diari El Raval: abril 2019

El valor del derecho de huelga para los estudiantes

Helen Niccol Juarez – 2n de batxillerat

Estas últimas semanas hemos presenciado varias huelgas, a las que los estudiantes estábamos convocados a participar.

En mi opinión, el poder asistir a una manifestación de cualquier tipo, a los estudiantes nos entusiasma, ya que tenemos la oportunidad de poder alzar nuestra voz y contribuir para tener un país mejor.

Asimismo, creo que la presencia de los estudiantes da más fuerza a este tipo de luchas y da a entender que apoyamos a esas causas que defienden: un salario digno, la igualdad entre mujeres y hombres, la lucha contra el calentamiento del planeta, las mejoras universitarias, etc…

De esta manera, vamos construyendo una sociedad mejor para que cuando nos toque estar en su lugar, los jóvenes no suframos las mismas carencias y desigualdades. Dicho de otra manera, vamos construyendo poco a poco, a base de manifestaciones, etc… un futuro mejor, para nosotros y para nuestros descendientes.

Sin embargo, del mismo modo que hay estudiantes con ganas y fuerza para luchar por esas causas también están los que aprovechan las huelgas para quedarse en casa haciendo nada, pensando que de esa manera harán que obtengamos mejoras en el país.

En conclusión, debemos aprovechar cada momento para defender nuestros intereses sociales, educativos , etc… y los estudiantes deberíamos implicarnos y no quedarnos de brazos cruzados. Para conseguir progresar debemos unirnos y así nos haremos oír.

 

Diari El Raval: març 2019

VIATGES TURÍSTICS A L’ESPAI

Princess Gonzáles – 2n de Batxillerat

La tecnologia ha avançat tant en els darreres anys que ha facilitat enormement la vida dels humans. Operacions mèdiques abans perilloses ara no tenen tanta dificultat, aparells electrònics avançats, fins i tot viatges turístics a l’espai a través d’una nau espacial per explorar el món més llunyà, observar les estrelles i altres planetes.

Els viatges espacials són molt costosos però alhora molt excitants ja que són una font d’inspiració, la mateixa que infonien els viatges dels antics exploradors a la recerca de terres, recursos i coneixements. Avui dia, hi ha força companyies que promocionen viatges espacials, però viatjar a l’espai és segur?

Un viatge espacial per a turistes té els seus avantatges i desavantatges. Per una banda, permeten conèixer parts de l’espai que no podríem assolir només amb la imaginació i acompleixen el somni de molta gent. Però també hi ha desavantatges, com per exemple en relació als efectes sobre el nostre cos ja que si es manté molt temps la gravetat zero, els músculs i ossos de la persona es tendeixen a atrofiar. I també tots els problemes que es poden derivar de la relació física espai-temps.

En conclusió, viatjar a l’espai com a turista pot ser una gran experiència que tot just es comença a desenvolupar com a negoci del futur.

Diari El Raval: febrer 2019

¿Parcial o imparcial?

William Carvajal Paulino – 2n de Batxillerat

Hoy en día las noticias corren como la pólvora, llegando a nuestras manos miles de artículos. Pero… ¿podemos decir que las noticias son verídicas y presentan la información de manera objetiva?

En principio, el redactor de una noticia tiene la obligación de explicar los hechos tal y como han ocurrido. Sin embargo, hay factores que pueden alterar la redacción de la noticia, como el tema al tratar, la forma de pensar del periodista, la línea editorial del periódico o el medio de comunicación que nos informa.

Cuando un reportero tiene que explicar un hecho debería ser totalmente imparcial, pero sabemos que es complicado, pues cada persona tiene un punto de vista diferente. Por eso, cuando hay una disputa, debate o controversia los periodistas deberían hacer un esfuerzo,  ahorrarse su criterio y solo y tan solo documentar lo que está ocurriendo.

Por otro lado, la línea editorial del periódico también puede tener una gran influencia sobre el redactor, ya que, bueno, sin autorización del responsable dicha primicia no podría salir a la luz.

Así pues, a pesar de la dificultad que tienen los periodistas a la hora de informar, debería ser una norma inquebrantable el presentar los hechos tal y como han pasado.