Diari El Raval: febrer 2021

El poder de la Dansa

Sara Rius, 2n Batxillerat

La dansa és la bellesa del moviment, un llenguatge no verbal que expressa sentiments i emocions unint ànima i ment. És, doncs, una eina molt valuosa amb la qual s’adquireixen beneficis tant físics com psicològics.
Físicament, la dansa millora el sistema cardiovascular, incrementa la resistència muscular, els reflexos, l’elasticitat i la flexibilitat.
Psicològicament, és una via d’escapament per desconnectar la teva ment dels problemes quotidians i centrar-te en el teu interior d’una forma alliberadora, creativa i espontània. També amb la pràctica de la dansa s’adquireix molt control sobre el cos, autoconeixement i disciplina. Així mateix, té beneficis en l’àmbit social, ja que es pot realitzar tant individualment com en grup.
En conclusió, la dansa és un llenguatge universal que està present en totes les cultures, una forma diferent de comunicar-nos amb els altres. Per tot això, penso que la dansa s’hauria d’incorporar com a matèria a les escoles i instituts. Actualment, només al batxillerat d’arts escèniques s’imparteix com a assignatura de modalitat, però crec que s’hauria d’implantar des de primària com una matèria a apart de l’educació física per tots els beneficis físics i psicològics que comporta per al desenvolupament i creixement de la persona.

Diari El Raval: gener 2021

El ruido de la plaza Folch i Torres

Layan García, 2n Batxillerat

La plaza Folch i Torres, llamada por muchos ‘’la cancha’’ o Reina Amalia, es una plaza que ha sufrido una gran modernización, pero parece que el ruido no se acabará nunca.

Desde que hago el curso 3º de la ESO, llevo sufriendo las obras de esta plaza, pero lo que más me duele es ver cómo esto no avanza y nadie hace nada.

Para mí ya fue un error remodelar la plaza, ya que ahí estaban todos mis recuerdos de la infancia, el parque a dos pisos, la arena para jugar a fútbol, la pista de básquet justo en el medio del parque, la fuente gigante y la gran valla negra que separaba la plaza del instituto.

Es verdad que en 2018 conseguimos detener las obras durante el curso para que las acabaran en verano, pero este curso están volviendo a hacer obras continuamente y es incómodo para un centro educativo estar de las 8 de la mañana hasta el mediodía soportando el ruido de manera constante.

Deberíamos reunirnos para paralizar estas obras como en el pasado y conseguir que las finalicen durante las vacaciones, que ya suficiente tenemos con la normativa de las ventanas abiertas por el tema Covid, lo que dificulta seguir cómodamente las clases, tanto a los alumnos como a los profesores, puesto que con la mascarilla la comunicación se resiente y el ruido de las obras supone un tormento diario

Diari El Raval: desembre 2020

Educació i pandèmia al barri del Raval

Precious González, 2n Batxillerat

La pandèmia de COVID-19 no s’ha aturat a cap frontera i ha afectat les persones independentment de la seva nacionalitat, classe social, nivell educatiu o gènere, però les seves conseqüències no han sigut les mateixes per a tota la població, ja que ha afectat més durament els més vulnerables.
Aquesta crisi ha posat al descobert les nombroses deficiències i desigualtats en els barris més empobrits, com és el cas del Raval. La majoria dels nens i nenes residents als barri provenen de famílies amb falta de recursos que els permetin cobrir les necessitats bàsiques. A mesura que avança la pandèmia, es posa de manifest que l’ensenyament virtual que les escoles i instituts s’han vist obligats a fer, simplement no ha funcionat en tots els casos. Els estudiants lliuren les tasques tard, no sempre es connecten a les classes, molts tenen manca d’ordinadors o de connectivitat. A més, alguns no tenen suport a casa i tot i així fan tot el possible per fer el seguiment de la seva feina diària. És per tot això que és evident que el fracàs escolar entre els estudiants del barri s’agreujarà notablement.
En definitiva, la pandèmia dificulta que tots els estudiants tinguin les mateixes oportunitats d’assolir l’èxit escolar. Ara depèn del govern dur a terme reformes que incrementin el pressupost en educació i proporcionin ordinadors i connectivitat a tots aquells estudiants que ho necessitin, tal i com van prometre que farien a l’inici de curs.

Diari El Raval: novembre 2020

2020

Mireya Recio, 2n Batxillerat B

Durante este 2020, la muerte ha estado más presente que nunca para todos. Cada día escuchamos la cantidad de muertos que se ha llevado por delante la actual pandemia. Solo en nuestro país, se llegaron a alcanzar casi los 1000 muertos en un día, 1000.

La muerte no hace distinciones. Todos, tarde o temprano, tendremos que afrontarla.

Cada día nos enfrentamos a ella: desde que nos levantamos hasta que nos vamos a dormir. Esto significa que cada día que nos despertamos es un regalo que no apreciamos, pues no somos conscientes de lo valioso que es. Ver morir a otros nos debe hacer conscientes de nuestra propia mortalidad.

Parece que este año nos hemos vuelto más insensibles ante la muerte, la tristeza y el dolor ajenos. Y eso es deplorable. Como una vez dijo Stalin: «La muerte de un hombre es una tragedia. La muerte de millones es una estadística».

Valorar pequeñas cosas como estar con nuestros amigos, disfrutar de la brisa sin mascarilla, comer en un restaurante…

Pequeñas cosas que dábamos por sentado y que nos las han arrebatado de un día para otro.

Sí, un año duro, pero sobre todo, un año lleno de aprendizaje.

Diari El Raval: octubre 2020

I si canviem el model turístic de Ciutat Vella?

Isaac Ballester, 2n Batxillerat A

Els efectes de la caiguda del turisme per als veïns de Ciutat Vella és un debat que està obert, ja que els pros i els contres fan que la balança no es decanti clarament per cap de les opinions.

D’una banda, gran part dels veïns del barri pensen que la caiguda del turisme és una gran pèrdua econòmica i ho veuen negativament, ja que molts dels comerços dependents del turisme ja no poden fer negoci, la qual cosa ha provocat una gran quantitat d’aturats en molts sectors. També trobem al barri moltes botigues tancades que no han pogut aguantar seguir pagant el lloguer sense cap entrada de diners.

D’altra banda, la caiguda del turisme ha provocat un relaxament de l’ús de l’espai públic que contrasta amb els darrers anys en què el veïnat no ha pogut fer ús d’aquests espais. Ara, arran de la Covid-19, molts dels habitants s’han adonat que les places i els carres ja no són propietat dels turistes i que tornen a gaudir del barri com abans de l’arribada massiva del turisme i, per tant, celebren que no hi hagi turisme.

En conclusió, es pot dir que la caiguda del turisme ha sigut positiva per al veïnat, però negativa per a l’economia. En un futur, s’hauria de trobar un equilibri, ja que molta gent viu del turisme al barri i, per tant, que no hi hagi turistes suposa un dèficit econòmic molt elevat, però a la vegada els veïns haurien de poder gaudir dels carrers, les places i els parcs del seu barri sense tanta massificació.

Diari El Raval: març 2020

És necessari tenir una carrera universitària per assolir l’èxit en el mon laboral?

Israt Alam, 2n Batxillerat

Des d’un punt de vista general, una carrera universitària t’ajuda a tenir èxit en el món laboral i és per això que els pares demanen als seus fills que acabin el batxillerat per accedir a la universitat, ja que creuen que aquesta és l’única manera de ser exitós a la vida, però jo no crec que això sigui necessàriament cert, ja que cursar una carrera universitària no és l’única clau de l’èxit.
És veritat que tenir un grau universitari ens pot permetre obtenir un treball amb un salari superior, però no és sempre és així. Hi ha alguns exemples de la vida real que demostren que sense carrera també pots triomfar, per exemple Bill Gates o Steve Jobs. Ells van abandonar la seva oportunitat d’acabar els estudis universitaris i en canvi els seus negocis estan funcionant molt bé i han guanyat una enorme quantitat de diners. Per tant, aquests exemples demostren que hi ha altres claus de l’èxit com el talent, la intel·ligència, les habilitats socials, etc.
A més, tenir èxit no només vol dir guanyar una gran quantitat de diners, sinó també fer realitat els teus somnis. D’altra banda, hi ha oficis en què necessàriament es necessita una carrera universitària, com el de metge o advocat, però hi ha d’altres que no és estrictament necessari.
En conclusió, per tenir èxit a la vida no és necessari tenir sempre una carrera universitària com pensa la majoria de la gent, ja que hi ha molts casos de persones d’èxit sense carrera que ho demostren.

Diari El Raval: febrer 2020

La Literatura i el Raval

Ruma Begum, 2n Batxillerat

En el Raval han nacido muchos autores catalanes que escribieron en distintos géneros literarios. Entre ellos podríamos nombrar: Vázquez Montalbán, Terenci Moix y Ana Moix. También fascinó a muchos escritores extranjeros y .de muchos otros escritores, no nacidos en el Raval, por ejemplo, Juan Goytisolo y Eduardo Mendoza. El ambiente de las calles y los bares sirvió de marco a escritores para escribir sus novelas.

Manuel Vázquez Montalbán es uno de los autores que nacieron en el Raval. Se crió en la plaza del Pedró. Creó la serie de novelas negras más exitosas de la literatura española. El personaje de estas novelas es el detective Carvalho. Vázquez Montalbán retrata el Barrio Chino que él había conocido. El ambiente de las calles y de los bares es el hábitat laboral del detective que instala su cutre oficina en la Rambla dels Caputxins

Terenci Moix nació en la calle Joaquín Costa en el Raval. Fue escritor y cinéfilo, y se convirtió en uno de los autores más leídos de la literatura española. En su obra aparecen elementos autobiográficos.

Eduardo Mendoza ,en su novela, una Comedia Larga, describe las calles del Barrio Chino. En la novela, La verdad sobre el caso Savolta ,Mendoza nos presenta la Barcelona inestable y belicosa de principios de siglo xx donde las luchas sindicales y los atentados anarquistas ensangrentaban las calles de la ciudad.

“ Las aceras estaban atiborradas de gentes harapientas de torva catadura, que buscaban en aquel
ambiente de bajeza y corrupción el consuelo fugaz a sus desgracias cotidianas”. (Mendoza)

Diari El Raval: gener 2020

Què podem fer els joves del Raval per frenar el canvi climàtic?

Amal Ebnsiamar, 2n Batxillerat

El canvi climàtic és la gran preocupació d’avui en dia. Durant la nostra existència, els humans hem anat contaminant el nostre planeta i si no volem acabar amb la Terra hem d’actuar immediatament.
En primer lloc, hem de lluitar tots junts per poder-lo frenar i si a cada barri els veïns ajuntem esforços, ho podrem aconseguir. Per una banda, com a jove que visc al barri del Raval, proposo que es facin uns petits canvis de conducta. Un exemple seria començar per les escombraries que generem. Per exemple, es podrien repartir entre els veïns bosses de diferents colors que podrien ajudar la gent més gran i que està menys conscienciada a separar bé la brossa. També intentaria conscienciar els botiguers del barri que en comptes d’usar bosses de plàstic per als seus clients, utilitzin les de cartró o algun tipus de tela reciclable. Per altra banda, a nivell de mobilitat, hauríem de fer servir més el transport públic o els més joves anar amb bicicleta, ja que aquest és un tipus de transport més sostenible i així tindríem un barri millor per als veïns i lliure de fums. En definitiva, si tots féssim petits canvis a nivell veïnal, podríem contribuir fàcilment a evitar el gran desastre mundial del canvi climàtic. També, organitzant-nos fent més vagues, més mobilitzacions i més protestes, els joves podríem pressionar el nostre ajuntament perquè s’impliqués més en aquest problema.
Desgraciadament, encara molta gent no està conscienciada del perill que tenim al davant i d’altres no fa res ja que pensen que els petits canvis individuals no serviran de res, però si tots pensem d’aquesta manera al final tot seguirà igual.
En conclusió, hem de reaccionar ja, abans que sigui massa tard. Cuidar el nostre barri del Raval i fer-lo més sostenible seria un bon començament.

Diari El Raval: desembre 2019

Un paseo cultural por el Raval

Lu Ruoxi, 2n Batxillerat

El Raval es conocido como un barrio con mucha diversidad cultural.

Si paseamos por él , podemos encontrar:

El monasterio de Sant Pau del Camp fue el primer núcleo importante del Raval, anterior al siglo X, alrededor del cual hubo una pequeña villa medieval vinculada al monasterio.

La Escuela Massana ha estado, desde sus inicios, muy vinculada al barrio del Raval. Esta escuela de arte y diseño abrió dos talleres en la calle Robadors. Con ellos ofrecerá un puente con el mundo profesional para los alumnos.

El MACBA, declarado museo de interés nacional por la Generalitat de Cataluña, está dedicado a la exposición de obras de la segunda mitad del siglo XX.

Otro edificio es el CCCB (Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona), tiene como temática la ciudad y la cultura urbana y se ha convertido en uno de los puntos culturales y expositivos más visitados de Barcelona. Dispone de un archivo o memoria, creado durante años, donde pueden consultarse temas relacionados con la cultura y la sociedad contemporánea .

Desde 1929 la Real Academia de Medicina de Catalunya tiene su sede en el edificio que antiguamente fue el Real Colegio de Cirugía de Barcelona (1760-1843) y después la Facultad de Medicina (1843-1906). El edificio se encuentra en el recinto que comprende el antiguo Hospital de la Santa Creu y la Casa de Convalescencia.

El Teatro del Liceo, donde se representan grandes óperas y otros eventos musicales culturales.

El Raval es un barrio lleno de cultura , encerrada en bastantes edificios representativos.

Diari El Raval: novembre 2019

Els Top manta, una manera de sobreviure

Gisela Paredes – 2n Batxillerat

L’actuació de l’ajuntament de Barcelona respecte dels top manta durant els últims mesos per minimitzar o eradicar la quantitat de persones que s’hi dediquen, és un fet que ha produït força controvèrsia, ja que suposa l’excusa perfecte per a l’increment del maltracte, l’abús i la marginació d’aquest col·lectiu. De fet, les úniques informacions que ens arriben sobre el tema generalment estan a favor de l’actuació de l’ajuntament, fet que facilita l’associació d’estereotips i prejudicis sobre als top manta.

En primer lloc, sovint l’ajuntament i els comerciants els acusen falsament al·legant que el fet de la venda ambulant sense llicència comporta una competència deslleial cap a la resta de comerços, però realment algú que compra un producte en una de les paradetes ambulants per un preu baix es correspon a una persona que  no tenia la intenció de gastar-se una fortuna pel mateix producte en un començ oficial i viceversa.

En segon lloc, també es relaciona injustificadament el top manta amb el fet que siguin una amenaça o un problema de seguretat, informació extreta a partir d’una generalització errònia causada per un cas en què uns manters van colpejar un guàrdia urbà.

A més, de veritat la gent s’ha parat a pensar un segon per què els manters fan el que fan? La realitat és que aquest col·lectiu fan aquesta activitat per sobreviure ja que són generalment immigrants indocumentats que no poden treballar de forma legal per falta de papers.

En definitiva,  es tracta d’un gran debat moral i ètic. Des del nostre punt de vista, les actuacions per part de l’ajuntament estan fora de lloc. Cada persona hauria de ser lliure per buscar maneres de guanyar-se la vida i l’ajuntament  el que hauria de fer és trobar una sortida a aquest col·lectiu que no sigui perseguir-los i arrestar-los.