Educació i pandèmia al barri del Raval

Precious González, 2n Batxillerat

La pandèmia de COVID-19 no s’ha aturat a cap frontera i ha afectat les persones independentment de la seva nacionalitat, classe social, nivell educatiu o gènere, però les seves conseqüències no han sigut les mateixes per a tota la població, ja que ha afectat més durament els més vulnerables.
Aquesta crisi ha posat al descobert les nombroses deficiències i desigualtats en els barris més empobrits, com és el cas del Raval. La majoria dels nens i nenes residents als barri provenen de famílies amb falta de recursos que els permetin cobrir les necessitats bàsiques. A mesura que avança la pandèmia, es posa de manifest que l’ensenyament virtual que les escoles i instituts s’han vist obligats a fer, simplement no ha funcionat en tots els casos. Els estudiants lliuren les tasques tard, no sempre es connecten a les classes, molts tenen manca d’ordinadors o de connectivitat. A més, alguns no tenen suport a casa i tot i així fan tot el possible per fer el seguiment de la seva feina diària. És per tot això que és evident que el fracàs escolar entre els estudiants del barri s’agreujarà notablement.
En definitiva, la pandèmia dificulta que tots els estudiants tinguin les mateixes oportunitats d’assolir l’èxit escolar. Ara depèn del govern dur a terme reformes que incrementin el pressupost en educació i proporcionin ordinadors i connectivitat a tots aquells estudiants que ho necessitin, tal i com van prometre que farien a l’inici de curs.

2020

Mireya Recio, 2n Batxillerat B

Durante este 2020, la muerte ha estado más presente que nunca para todos. Cada día escuchamos la cantidad de muertos que se ha llevado por delante la actual pandemia. Solo en nuestro país, se llegaron a alcanzar casi los 1000 muertos en un día, 1000.

La muerte no hace distinciones. Todos, tarde o temprano, tendremos que afrontarla.

Cada día nos enfrentamos a ella: desde que nos levantamos hasta que nos vamos a dormir. Esto significa que cada día que nos despertamos es un regalo que no apreciamos, pues no somos conscientes de lo valioso que es. Ver morir a otros nos debe hacer conscientes de nuestra propia mortalidad.

Parece que este año nos hemos vuelto más insensibles ante la muerte, la tristeza y el dolor ajenos. Y eso es deplorable. Como una vez dijo Stalin: «La muerte de un hombre es una tragedia. La muerte de millones es una estadística».

Valorar pequeñas cosas como estar con nuestros amigos, disfrutar de la brisa sin mascarilla, comer en un restaurante…

Pequeñas cosas que dábamos por sentado y que nos las han arrebatado de un día para otro.

Sí, un año duro, pero sobre todo, un año lleno de aprendizaje.

I si canviem el model turístic de Ciutat Vella?

Isaac Ballester, 2n Batxillerat A

Els efectes de la caiguda del turisme per als veïns de Ciutat Vella és un debat que està obert, ja que els pros i els contres fan que la balança no es decanti clarament per cap de les opinions.

D’una banda, gran part dels veïns del barri pensen que la caiguda del turisme és una gran pèrdua econòmica i ho veuen negativament, ja que molts dels comerços dependents del turisme ja no poden fer negoci, la qual cosa ha provocat una gran quantitat d’aturats en molts sectors. També trobem al barri moltes botigues tancades que no han pogut aguantar seguir pagant el lloguer sense cap entrada de diners.

D’altra banda, la caiguda del turisme ha provocat un relaxament de l’ús de l’espai públic que contrasta amb els darrers anys en què el veïnat no ha pogut fer ús d’aquests espais. Ara, arran de la Covid-19, molts dels habitants s’han adonat que les places i els carres ja no són propietat dels turistes i que tornen a gaudir del barri com abans de l’arribada massiva del turisme i, per tant, celebren que no hi hagi turisme.

En conclusió, es pot dir que la caiguda del turisme ha sigut positiva per al veïnat, però negativa per a l’economia. En un futur, s’hauria de trobar un equilibri, ja que molta gent viu del turisme al barri i, per tant, que no hi hagi turistes suposa un dèficit econòmic molt elevat, però a la vegada els veïns haurien de poder gaudir dels carrers, les places i els parcs del seu barri sense tanta massificació.

És necessari tenir una carrera universitària per assolir l’èxit en el mon laboral?

Israt Alam, 2n Batxillerat

Des d’un punt de vista general, una carrera universitària t’ajuda a tenir èxit en el món laboral i és per això que els pares demanen als seus fills que acabin el batxillerat per accedir a la universitat, ja que creuen que aquesta és l’única manera de ser exitós a la vida, però jo no crec que això sigui necessàriament cert, ja que cursar una carrera universitària no és l’única clau de l’èxit.
És veritat que tenir un grau universitari ens pot permetre obtenir un treball amb un salari superior, però no és sempre és així. Hi ha alguns exemples de la vida real que demostren que sense carrera també pots triomfar, per exemple Bill Gates o Steve Jobs. Ells van abandonar la seva oportunitat d’acabar els estudis universitaris i en canvi els seus negocis estan funcionant molt bé i han guanyat una enorme quantitat de diners. Per tant, aquests exemples demostren que hi ha altres claus de l’èxit com el talent, la intel·ligència, les habilitats socials, etc.
A més, tenir èxit no només vol dir guanyar una gran quantitat de diners, sinó també fer realitat els teus somnis. D’altra banda, hi ha oficis en què necessàriament es necessita una carrera universitària, com el de metge o advocat, però hi ha d’altres que no és estrictament necessari.
En conclusió, per tenir èxit a la vida no és necessari tenir sempre una carrera universitària com pensa la majoria de la gent, ja que hi ha molts casos de persones d’èxit sense carrera que ho demostren.

Què podem fer els joves del Raval per frenar el canvi climàtic?

Amal Ebnsiamar, 2n Batxillerat

El canvi climàtic és la gran preocupació d’avui en dia. Durant la nostra existència, els humans hem anat contaminant el nostre planeta i si no volem acabar amb la Terra hem d’actuar immediatament.
En primer lloc, hem de lluitar tots junts per poder-lo frenar i si a cada barri els veïns ajuntem esforços, ho podrem aconseguir. Per una banda, com a jove que visc al barri del Raval, proposo que es facin uns petits canvis de conducta. Un exemple seria començar per les escombraries que generem. Per exemple, es podrien repartir entre els veïns bosses de diferents colors que podrien ajudar la gent més gran i que està menys conscienciada a separar bé la brossa. També intentaria conscienciar els botiguers del barri que en comptes d’usar bosses de plàstic per als seus clients, utilitzin les de cartró o algun tipus de tela reciclable. Per altra banda, a nivell de mobilitat, hauríem de fer servir més el transport públic o els més joves anar amb bicicleta, ja que aquest és un tipus de transport més sostenible i així tindríem un barri millor per als veïns i lliure de fums. En definitiva, si tots féssim petits canvis a nivell veïnal, podríem contribuir fàcilment a evitar el gran desastre mundial del canvi climàtic. També, organitzant-nos fent més vagues, més mobilitzacions i més protestes, els joves podríem pressionar el nostre ajuntament perquè s’impliqués més en aquest problema.
Desgraciadament, encara molta gent no està conscienciada del perill que tenim al davant i d’altres no fa res ja que pensen que els petits canvis individuals no serviran de res, però si tots pensem d’aquesta manera al final tot seguirà igual.
En conclusió, hem de reaccionar ja, abans que sigui massa tard. Cuidar el nostre barri del Raval i fer-lo més sostenible seria un bon començament.

Els Top manta, una manera de sobreviure

Gisela Paredes – 2n Batxillerat

L’actuació de l’ajuntament de Barcelona respecte dels top manta durant els últims mesos per minimitzar o eradicar la quantitat de persones que s’hi dediquen, és un fet que ha produït força controvèrsia, ja que suposa l’excusa perfecte per a l’increment del maltracte, l’abús i la marginació d’aquest col·lectiu. De fet, les úniques informacions que ens arriben sobre el tema generalment estan a favor de l’actuació de l’ajuntament, fet que facilita l’associació d’estereotips i prejudicis sobre als top manta.

En primer lloc, sovint l’ajuntament i els comerciants els acusen falsament al·legant que el fet de la venda ambulant sense llicència comporta una competència deslleial cap a la resta de comerços, però realment algú que compra un producte en una de les paradetes ambulants per un preu baix es correspon a una persona que  no tenia la intenció de gastar-se una fortuna pel mateix producte en un començ oficial i viceversa.

En segon lloc, també es relaciona injustificadament el top manta amb el fet que siguin una amenaça o un problema de seguretat, informació extreta a partir d’una generalització errònia causada per un cas en què uns manters van colpejar un guàrdia urbà.

A més, de veritat la gent s’ha parat a pensar un segon per què els manters fan el que fan? La realitat és que aquest col·lectiu fan aquesta activitat per sobreviure ja que són generalment immigrants indocumentats que no poden treballar de forma legal per falta de papers.

En definitiva,  es tracta d’un gran debat moral i ètic. Des del nostre punt de vista, les actuacions per part de l’ajuntament estan fora de lloc. Cada persona hauria de ser lliure per buscar maneres de guanyar-se la vida i l’ajuntament  el que hauria de fer és trobar una sortida a aquest col·lectiu que no sigui perseguir-los i arrestar-los.