La intel·ligència artificial a l’educació

La introducció massiva de la intel·ligència artificial, especialment a través de plataformes com ChatGPT, ha generat problemes substancials a l’àmbit educatiu. És preocupant que molts estudiants utilitzin aquesta eina sense comprendre les conseqüències negatives que pot tenir en el seu aprenentatge i desenvolupament.
Un dels problemes és la falta d’autoria i d’esforç personal en els treballs realitzats amb aquesta tecnologia. En aquest sentit, l’ús indiscriminat del ChatGPT pot conduir a la substitució de la creativitat i la comprensió profunda dels temes per respostes superficials i sense contingut original. Aquest fet no només menysté el valor de
l’educació, sinó que també inhibeix el desenvolupament de les habilitats crítiques dels estudiants. A més, l’absència de comprovació de les afirmacions i idees generades per aquesta eina pot conduir a la difusió de desinformació i de coneixements inexactes. Per abordar aquest problema, és essencial formentar la responsabilitat en l’ús de la
intel·ligència artificial en aquest àmbit. Cal promoure la consciència dels estudiants sobre els límits de l’eina i la importància de la seva pròpia contribució intel·lectual. També, els professors poden implementar mètodes d’avaluació que destaquin la comprensió del contingut, la capacitat de síntesi i la creativitat, afavorint la
presentació d’idees originals. En resum, per assegurar un ús responsable de la intel·ligència artificial, és crucial
educar els estudiants sobre els perills de la seva dependència excessiva i la importància de la comprensió i realització original dels continguts estudiats.
Urgell Serrat
2n Batxillerat d’Arts escèniques
Institut Milà i Fontanals

LA PÈRDUA DE LA BOQUERIA TRADICIONAL

La Boqueria, un mercat que porta més de dos segles obert, ha canviat els darrers anys. Un mercat tradicional i molt popular a Barcelona ha deixat enrere les seves arrels per adequar-se a un nou comerç més rendible, el turisme. Fa temps que diversos venedors i clients es queixen de la massificació que pateix el mercat i moltes parades han hagut de canviar els seus productes per adaptar-se a la nova clientela. El conflicte arriba quan es creen dos bàndols, els venedors que han canviat el seus productes per adequar-se al turisme i els que encara són fidels a les seves arrels. Aquest últims volen una solució al problema per poder retornar a l’antiga Boqueria.
D’una banda, una de les mesures que podrien funcionar amb èxit seria dividir el mercat en dues parts, una secció dedicada al turisme, on estarien les parades més noves i una altra dedicada als productes de proximitat. D’altra banda, es podrien crear uns horaris reservats per als turistes. Per exemple, deixar els matins per als veïns perquè puguin comprar amb tranquil·litat i a les tardes deixar l’entrada lliure.
Finalment, es podria cobrar entrada als turistes per limitar-ne l’aforament, com es fa, per exemple, al claustre de la Catedral de Barcelona.
En conclusió, és una pena que un mercat tan estimat perdi la seva essència. És necessari una ràpida solució per salvar les poques parades tradicionals que encara hi
sobreviuen.

ALBERT JIMÉNEZ
2n BATXILLERAT D’ARTS ESCÈNIQUES
INSTITUT MILÀ I FONTANALS

L’urbanisme tàctic, una bona iniciativa

A Barcelona s’ha posat en marxa l’urbanisme tàctic, un projecte que consisteix a canviar els usos dels carrers per guanyar espai per als vianants. Ara en aquests espais
hi podem passejar, jugar, córrer…Aquestes modificacions, però, no són permanents, sinó que són mòbils i variables en cas que no funcionin. Malgrat això, alguns col·lectius no estan d’acord amb aquesta reforma.
Per una banda, l’urbanisme tàctic dona més importància als vianants i a l’ús dels espais públics que a la circulació de cotxes i, per tant, alguns col·lectius com comerciants o treballadors que utilitzen el cotxe per Barcelona, és normal que hi estiguin en desacord. Jo opino que la ciutat hauria d’apostar per idees sostenibles com aquesta. Facilitar més zones públiques on passejar, més carrils bici i reduir els carrers és una molt bona iniciativa per frenar les emissions generades pels cotxes, però per altre costat, també s’han d’oferir alternatives per als qui necessiten aquests carrers per circular. Es podria, per exemple, incrementar el transport públic i reduir els preus d’aquest servei.
Per altra banda, l’urbanisme tàctic permet al vianant caminar més tranquil. I les superilles i els espais a les portes de les escoles conviden els nens i nenes a gaudir
sense haver-se de traslladar a una altra plaça o parc. També em sembla molt interessant el fet que no siguin unes estructures fixes i, per tant, es puguin modificar si
no funcionen.
En conclusió, l’urbanisme tàctic és una bona iniciativa per modernitzar la nostra ciutat, fer-la més sostenible i compromesa amb el medi ambient i per guanyar espai per als veïns.
Rita González
2n Batxillerat d’Arts escèniques
Institut Milà i Fontanals

Crida a la coeducació del segle XXI

Avui en dia pensem que la coeducació és una pràctica educativa que ja es dona a les aules, però coeducar no consisteix només a tenir aules mixtes , sinó que va molt més enllà.
Per començar, a les aules encara se senten molts comentaris masclistes del caire “calla marica” o “aquesta és una puta que s’ha liat amb mig institut” i fins i tot alguns professors deixen passar aquests comentaris o no fan res per disminuir-los.
També hi ha estudis que demostren que els nois fan més intervencions que les noies a l’aula i que quan parlen sense aixecar la mà, hi ha més possibilitats que el professor cridi l’atenció a les noies i en canvi que els nois puguin continuar parlant.
A més, tots els referents, tant pensadors, escriptors o protagonistes de la història estudiats a l’aula i que surten als llibres de text són homes. L’única manera que els alumnes estudiïn una dona important a la història de la humanitat és que el professor
es preocupi d’introduir-la al temari.
En conclusió, totes aquests situacions ens demostren que la coeducació va molt més enllà de les aules mixtes i que encara ens queden molts problemes a solucionar per arribar a implantar una educació que doni les mateixes oportunitats de desenvolupar les capacitats a tots els alumnes sense diferències.
Lucía de la Cruz
2n Batxillerat
Institut Milà i Fontanals