Repensar el nostre projecte educatiu ha implicat replantejar el nostre horari, com una condició necessària. Si volem parlar de transformació pedagògica haurem de parlar de la redistribució horària que la faci possible. Quina? La que tingui en compte els ritmes d’aprenentatge dels joves i, per tant, la que posi en valor les seves pauses.
El dia a secundària comença a les 9h del matí. Pensem que és molt bo matinar, però, precisament per a poder començar el dia amb la major calma possible: asseure’s a esmorzar i preparar-se bé abans d’arribar a classe. Per aprendre significativament, cal tallar de soca-rel amb l’estrès.
Comencem a les 9h del matí i cada dues hores de classe fem una pausa significativa (no fem dos patis de quinze minuts) per carregar les piles, respirar aire fresc, menjar… sempre en un espai compartit entre alumnes i docents que ens permeti seguir aprenent, ja sigui a través del joc, del debat o de riure junts.
Un espai lliure de telèfons mòbils, perquè el que volem és una pausa i la pantalla no ens ajuda a desconnectar. Doncs bé, la nostra novetat és que aquesta pausa típicament coneguda com un espai pati, ara també la fem en espai migdia. Busquem el mateix, però a més a més hem de dinar i, per tant, el moment d’aprenentatge s’amplia.
L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida i, a més de ser un procés nutritiu, té connotacions importants de convivència i de configuració d’una actitud que condiciona directament el nostre estat de salut. Docents i alumnes dinem junts. Podem escollir si volem fer ús del servei de menjador o si preferim portar-nos el menjar de casa. Si el portem de casa, ens comprometem a portar un menú saludable. A les tutories d’inici de curs fem molta pedagogia en aquest sentit i els donem les eines per fer que la seva carmanyola sigui el més equilibrat possible. Evitem menjar patates de bossa, beure begudes ensucrades, portar aliments ultraprocessats…
Estem juntes, mengem sense pressa, pensem el què mengem, ho comentem, ho compartim… Descobrim que el menjar és un element molt potent d’identificació cultural i en aquest sentit hi ha una meravellosa diversitat a taula que ens ajuda a no parar d’aprendre.
Quan acabem, net i recollit. Elles i ells s’organitzen i tot queda endreçat. Una estona de jocs al pati o de jocs de taula… i seguim carregant les piles per poder gaudir de les dues hores de classe que queden.
La transformació pedagògica ens ha fet descobrir les pauses. I nosaltres parem perquè volem seguir aprenent.
Al migdia, alguns alumnes marxen a dinar a casa, altres fan ús del servei de menjador i molts altres es porten la seva carmanyola. Al Lunch, alumnes i docents, ens asseiem a dinar juntes, mengem sense pressa, pensem el què mengem, ho comentem, ho compartim… L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida i, a més de ser un procés nutritiu, té connotacions importants de convivència i de configuració d’una actitud que condiciona directament el nostre estat de salut. Per això, el Lunch només té ple sentit si totes ens comprometem a fer que la nostra carmanyola sigui el més saludable possible. Per això demanem als joves evitar portar al Lunch patates de bossa, begudes ensucrades, aliments ultraprocessats… petits canvis per una carmanyola millor! 😊
