Fa unes setmanes ens va visitar l’exalumne del nostre institut Iván Ruíz Hornos. Venia buscant els seus antics professors i portava uns regals per a ells: uns volums de la seva segona novel·la que ha escrit sota el pseudònim de Naviru Shorno. Com no podia ser d’una altra manera, vam aprofitar per fer-li unes preguntes:
Quan vas sortir del nostre institut? Quins records tens d’aquella època amb nosaltres?
Vaig sortir de l’IES Torre Roja en 2005, vaig estar nou anys al centre (quatre en l’ESO i cinc en batxillerat). Tinc molt bons records (i no tan bons), però el millor de tot, encara conservo molts amics d’aquella època i parlem i ens veiem sempre que viatjo a Barcelona.
Sempre has volgut ser escriptor?
Si, sempre. Vaig començar a escriure quan estudiava al col·legi Doctor Vicente Ferro i recordo que amb nou anys escriguí una obra de teatre que els meus companys i jo vam representar en cinquè d’EGB.
De quina manera han influït els teus anys d’escolarització i el temps que has viscut a Catalunya en la teva obra?
En tot. El primer llibre és molt autobiogràfic i encara que em fa una mica de vergonya, quan vaig estudiar en aquest centre, alguns anys van ser un malson perquè molts companys em feien la vida impossible. Jo soc gai, i vaig tardar molts anys a acceptar-ho. La veritat és que va ser horrible, no trobava cap referent homosexual que m’agradés com passa ara, ja sigui com el cantant Lil Nas X o un munt d’actors que són súper!
A quin públic va adreçada la teva obra principalment?
A gent amb la ment oberta. El meu primer llibre «Como un cielo sin estrellas» és una novel·la LGTB amb molt de drama, romanç i misteri. «Cuando lluevan elefantes» és una novel·la amb un humor molt negre, políticament incorrecte, replet de paraules malsonants i la protagonista (que és una dona alcohòlica que sempre diu mentides) està tot el llibre fent trastades.
Ara fa uns anys que vius a Finlàndia. Què et va portar tan lluny del teu país?
La veritat? Em vaig enamorar d’un noi que viu a Finlàndia i vaig deixar-lo tot… Vaig agafar el meu cotxe i vaig creuar tota Europa sense parlar anglès… Una bogeria perquè vaig passar molta por, però la història va acabar bé. Fa deu anys que estem junts.
Si, recordo que a les meves classes d’anglès t’havies d’esforçar molt, et costava una mica. Quin consell donaries als alumnes que estan ara fent secundària i són pessimistes amb el seu futur?
Jo era un estudiant molt dolent i pensava que el meu futur seria molt negre perquè tot em sortia malament… En el món de la feina no és el millor qui porta les millors notes. No. És qui posa més passió en el que fa, que ajuda els companys sempre que pot, el que troba solucions amb un somriure a la cara.
Tens raó, estan els alumnes brillants i els que no ho són tant, però que, amb molt de treball, insistència i il·lusió també aconsegueixen els seus objectius. Tu vas ser dels segons. Estàs ja pensant en una tercera novel·la?
Si tot va bé, a l’estiu de 2022 publicaré una novel·la de terror amb zombis que forma part d’una trilogia que porto escrivint des de 2012.
Què és “Nigromantes literarios”?
És un podcast que faig amb la Saray Ramírez (finalista d’Operación Triunfo) i que es pot escoltar en Youtube, Spotify, ivoox i Google Podcast. En cada episodi parlem de llibres o temes relacionats amb la literatura.
Moltes gràcies, Iván. Ens ha agradat molt la teva visita. Sempre és un plaer que els antics alumnes se’n recordin, de nosaltres. Ens sentim orgullosos d’haver estat els teus professors i que hagis aconseguit els teus objectius.
Ma José Lora
Cliqueu AQUÍ per veure les fotografies.
