ENTREVISTA A ANIOL FERNÁNDEZ CANO
L’Aniol Fernández va néixer a Celrà l’any 1999 i va estudiar tota l’educació primària i la secundària obligatòria a l’escola i a l’institut públics del seu poble. Després va estudiar un cicle formatiu de grau mitjà en Sistemes Microinformàtics i Xarxes a l’Institut Salvador Espriu de Salt i, a continuació, un cicle formatiu de grau superior en Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma a l’Institut Rafael Campalans d’Anglès que li va merèixer un premi Llor a l’excel·lència. Actualment està cursant el grau en enginyeria informàtica a la Universitat de Girona . Des de que va fer les pràctiques a l’empresa combina els estudis amb el treball. En un futur es planteja viatjar i veure món per conèixer més coses de l’àmbit que més l’apassiona: la informàtica.
Entrevista a càrrec d’Esther Gispert, coordinadora pedagògica i responsable del Grup +de8 per a l’excel·lència.
Aniol Fernández Cano a Celrà.
Per què vas escollir la formació professional una vegada vas finalitzar els estudis obligatoris?
És una cosa que tenia molt clar des de segon d’ESO. El que estudiava a l’Institut, tot i que m’ho treia a la primera, no m’agradava gens. Vaig decidir, doncs, que no volia fer el Batxillerat i que la meva primera opció seria fer un cicle formatiu de grau mitjà d’informàtica. Quan estava a punt d’acabar aquests estudis, ens van venir a fer una xerrada sobre el cicles formatius de grau superior de l’Institut Rafael Campalans. Com que el grau mitjà m’havia anat molt bé vaig decidir continuar estudiant i vaig triar l’Institut d’Anglès.
Si haguessis de promocionar els cicles d’informàtica de l’Institut Rafael Campalans d’Anglès què en destacaries?
Els professors em van agradar molt pel seu tracte proper i per la seva professionalitat. La qualitat dels professors és un tret molt potent de l’Institut que el diferencia d’altres centres: saben fer molt bé la seva feina i t’ajuden a resoldre aquells problemes o dubtes que, de tant en tant, van apareixent. Amb els companys també hi vaig establir una bona relació tot i que soc molt individualista i perfeccionista i m’agrada fer les coses molt bé i a la meva manera. L’ambient amb els companys era molt bo i això també va facilitar que les classes m’anessin bé.
La teva família va quedar sorpresa amb la teva decisió inicial?
En un primer moment els meus pares es van estranyar una mica que no fes el Batxillerat però de seguida, quan van veure que el que feia m’agradava i m’anava bé, van comprendre que havia pres la decisió adequada.
Des d’un bon començament has combinat l’estudi i el treball. Quines avantatges i quins inconvenients té fer aquestes dues coses al mateix temps?
Quan feia el segon curs del grau mitjà vaig fer les pràctiques en una empresa d’ordinadors industrials i militars situada a Salt. Em van oferir un contracte de treball que vaig acceptar. Així, doncs, he fet una part del grau mitjà i tot el grau superior i ara el primer curs de la Universitat, treballant i estudiant. El principal desavantatge que té aquesta proposta és el grau d’estrès que genera el fet de no tenir temps per dedicar-lo a fer els treballs i preparar els exàmens. Quan feia el grau mitjà els estudis i la feina estaven molt relacionats i es complementaven. En canvi, quan vaig fer el grau superior, vaig estudiar aspectes del món de la informàtica que no havia d’aplicar a la meva feina, així que no podia aprofitar tant el que aprenia per traslladar-lo a la feina, ni tampoc el que feia en l’empresa on treballava ho podia traslladar massa als meus estudis.
Imagino que la feina també t’ha servit per pagar els estudis.
Sí, i tant! La feina m’ha permès guanyar diners amb els quals he pogut pagar part dels meus estudis.
I ara estàs estudiant a la Universitat de Girona! Tot un èxit per algú que quan va acabar el grau mitjà s’havia plantejat deixar els estudis per dedicar-se exclusivament al món laboral.
Sí, és veritat. Sempre he anat pas a pas i, quan vaig acabar el grau superior vaig pensar que valia la pena provar la Universitat i fer un grau d’Enginyeria informàtica i la veritat és que aquest primer semestre m’ha anat força bé. A excepció de les matemàtiques, que sí que em costen una mica i a les que he de dedicar més hores d’estudi, la resta m’ha anat molt bé. Penso que el Batxillerat m’hagués anat bé per estar més ben preparat amb matemàtiques. Pel que fa a la resta d’assignatures crec que el fet d’haver fet un grau superior de la família de la informàtica i les comunicacions m’ha resultat molt més útil que no pas haver cursar el Batxillerat perquè els coneixements que he adquirit estan més relacionats amb els estudis de grau i m’han permès adquirir unes destreses pràctiques molt importants.
Actualment els estudis de formació professional, a ulls de bona part de la nostra societat, encara són considerats, en relació als estudis de Batxillerat, una opció formativa de segona categoria. Per què creus que existeix aquesta creença?
Això, malauradament, encara és així: molta gent es sorprèn que triïs la formació professional i creu que ho has fet perquè amb el Batxillerat no te’n sortiries. A mi, personalment, aquesta situació em produeix molta ràbia perquè ara que estic a la Universitat m’adono que hi ha molta diferència entre els companys que vénen del Batxillerat i els que venim de la formació professional. El que han cursat el Batxillerat tenen una base de matemàtiques més sòlida però els que hem fet un cicle formatiu de grau superior tenim moltes més competències pràctiques que hem adquirit durant els estudis i en la formació en centres de treball.
Has fet les Proves d’Accés a la Universitat? T’han convalidat algunes assignatures?
No vaig fer-les. La nota mitjana del cicle de grau superior és la nota d’accés a la Universitat. Si accedeixes a la Universitat des d’un grau superior de formació professional no has de fer la fase general de les Proves d’accés a la Universitat (PAU). Si vols pots fer la part específica que és voluntària. En el meu cas, com que vaig treure bones notes en el grau superior, el fet de no fer la selectivitat em va impedir poder optar amb les mateixes condicions, en relació als qui van fer les dues fases de les PAU, als premis extraordinaris d’accés a la Universitat en els quals es valorava la nota d’accés obtinguda .És per això que recomanaria que els qui accedeixen a la Universitat des d’un grau superior facin la part específica de les PAU.
La Universitat estableix un sistema de convalidacions per als estudiants que provenen de la formació professional de tal manera que alguna de les assignatures no s’han de cursar. En el meu cas, però, aquest procés va ser una mica difícil perquè es tractava d’unitats formatives que era la primera vegada que es feien i encara no havien estat encara reconegudes i, per tant, les he hagut de cursar abans que saber si les puc tenir convalidades o no. L’inconvenient és que he hagut de pagar l’import de la matrícula però l’avantatge és que si aconsegueixo obtenir una matrícula d’honor em descomptaran uns diners de l’import de la matrícula del proper curs.
Sabies que l’actual rector de la Universitat de Girona, el doctor Quim Salvi, que és llicenciat en informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya va accedir a la Universitat a partir de la formació professional?
La veritat és que no ho sabia, però tampoc ens hauria d’estranyar tant. La formació professional és un camí que t’obre moltes portes i que et permet avançar sense impediments.
Suposo que amb aquest ritme de vida que portes et queda poc temps lliure però quan en pots gaudir a què el dediques? Quins són els teus interessos i les teves aficions?
No m’agrada gens fer esport però sí quedar amb els amics per prendre quelcom i conversar. La major part del temps que he viscut me l’he passat davant d’un ordinador, ja sigui jugant o bé estudiant. Quan vaig fer el grau superior de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma a l’Institut Rafael Campalans vaig aprendre a programar, cosa que no havia fet mai en la meva vida. Em va agradar tant la programació que es va convertir en una afició a la que dedicava unes quantes hores del meu temps lliure. Així, doncs, el que estudiava va esdevenir divertit i es va convertir en una de les meves principals aficions.
Com et planteges el teu futur una vegada acabis els teus estudis de Grau a la Universitat de Girona? Ens pots explicar algun dels teus projectes?
En aquests moments em veig en cor de fer un màster i el doctorat però tot dependrà de com em vagin els cursos que em falten per acabar el Grau d’enginyeria informàtica. Ja sé que és un objectiu molt ambiciós però en un futur m’agradaria dedicar-me a la recerca.
Quin és l’àmbit de recerca que més t’interessa?
A nivell general, la intel·ligència artificial és el que més m’interessa en aquests moments, però les coses canvien tan ràpid en el món de les noves tecnologies i de la informàtica que, segurament, quan d’aquí a uns anys hagi d’escollir un tema, tots els que avui en dia existeixen hauran desaparegut i, per altra banda, n’hauran sorgit de nous que encara no coneixem.
Creus que hem de tenir por a la intel·ligència artificial? Les màquines ens faran perdre llocs de treball i ens portaran cap una societat més deshumanitzada?
No hem de tenir por del desenvolupament tecnològic. Durant la revolució industrial el treball manual va deixar pas al treball amb les màquines. A mesura que hi ha tasques que podem fer automàticament augmenta el temps lliure que tenim per dedicar-nos a altres qüestions que no tenen a veure amb el treball. Aquest avenç que es produeix gràcies al desenvolupament de la tecnologia crec que és molt positiu.
T’has plantejar anar a estudiar o viure a l’estranger?
Quan vaig acabar l’Educació Secundària Obligatòria vaig estar estudiant japonès durant dos anys perquè m’hagués agradat anar al Japó. El que passa és que després d’aquest temps vaig haver de decidir què fer i com que tenia una feina i volia continuar els meus estudis em vaig quedar. En un futur, més que el Japó, que sí que hi voldria anar però sobretot de vacances, m’interessa la ciutat de Londres a nivell professional.
