El passat dimecres 29 de novembre vam anar al riu Ter al seu pas per Anglès, amb l’alumnat d’Aula Oberta, per dur a terme una jornada d’aprenentatge-servei comunitari guiada per l’Aula de Natura el Meandre. Ens van preparar unes activitats d’educació i acció ambiental molt dinàmiques i participatives amb les que va ser molt fàcil i engrescador implicar-nos en el nostre entorn i aportar el nostre granet de sorra per millorar el nostre hàbitat fluvial proper.
Primer de tot, vam eliminar algunes espècies invasores, principalment l’arbust de la papallona (Buddleja davidi), el miraguà de jardí (Araujia sericifera) i el raïm de moro o arbre de la tinta (Phytolacca americana). Existeixen altres espècies invasores a la llera del riu, però vam prioritzar aquestes durant la sortida.
Alhora vam emprendre accions per a replantar espècies autòctones del bosc de ribera, centrant-nos en el salze saulic (Salix purpurea), el vern (Alnus glutinosa), la saponària o herba sabonera (Saponaria officinalis) i la salicaria o estroncaculs (Lythrum salicaria): plantant l’estaca directament ‘in situ’ (cas del salze), o fent-ne viver a l’institut per replantar les estaques a la vora del riu quan hagin arrelat (cas del vern) o sembrant les llavors en planter (saponària i salicària). Tot i centrar-nos en aquestes espècies autòctones del bosc de ribera, n’hi ha moltes més, i algunes d’elles ja les coneixíem perquè creixen a l’espai de l’hort de l’Institut de manera natural (pollancres, freixes, esbarzers…), amb la qual cosa, tenim fàcil traslladar alguns d’aquests exemplars al riu més endavant (el fet que creixin aquests arbres de manera natural al nostre hort ens dona informació del subsol, on probablement existeix un aqüífer important).
També vam dur a terme algunes accions d’ecoenginyeria casolana aprofitant els elements naturals de l’entorn: vam fer una barrera amb troncs morts i pedres per protegir de la sobrefreqüentació humana algun arbre jove de vern; i vam crear un microhàbitat d’aigües lentes a la vora del riu pels amfibis de la zona, que esperem que els hagi agradat molt al veïnat de granota verda i gripau comú, entre d’altres (ens apuntem a l’agenda que hem de tornar a la primavera, a veure com segueix, i potser fer-ne algun més, perquè és quan ponen els ous).
Ens vam rentar les mans amb la saponària o herba sabonera, que fa escuma perquè és molt rica en saponines; vam menjar creixen d’aigua (Nasturtium officinale), per cert, boníssim i amb un gust picant que recorda al wasabi; i també vam provar el creixen bord (Helosciadium nodiflorum) aquest cop amb un curiós gust de pastanaga.
Vam comprendre millor alguns conceptes, com ecosistema, hàbitat fluvial, xarxa tròfica, serveis ecosistèmics, o espècies autòctones, naturalitzades i invasores, però el que potser ens va agradar més, és que no n’hi ha prou amb comprendre la teoria… cal participar i actuar, per canviar la nostra relació amb el medi, implicar-nos-hi i valorar-lo, un missatge molt potent del Meandre, que intentarem fer créixer.
Us semblaria interessant que apadrinéssim aquest tram de riu com a Aula Oberta de l’Institut Campalans? Ho trobem una bona idea per fer seguiment de les nostres accions fluvials, millorar-les, i donar-li continuitat a la iniciativa. I si tots els instituts i escoles que hi ha al llarg del Ter apadrinéssim un tram? Per somniar que no quedi! Seguirem informant.
Presentació de la Jornada amb El Meandre.
Procés d’eliminació del Miraguà de jardí, Araujia sericifera (es poden veure els fruits, llavors i l’arrel).
Procés d’eliminació de l’Arbust de la papallona, Buddleja davidi (es poden veure les flors, tiges i l’arrel).
L’Herba sabonera, Saponaria officinalis, planta autòctona del bosc de ribera, amb la que podem fer sabó (es poden veure flors, llavors i l’escuma causada en contacte amb l’aigua, per les saponines que conté).
Construcció de barrera de protecció per un jove Vern, Alnus glutinosa, arbre autòcton del bosc de ribera.
Procés de creació d’un microhàbitat d’aigües lentes per amfibis, on podem veure el Creixen d’aigua, Nasturtium officinale.
Fem estaques de Vern, Alnus glutinosa (que cuidarem a l’institut per replantar en un futur) i de salze saulic, Salix purpurea (que les podem plantar “in situ”): ambdós arbres són autòctons i molt comuns al bosc de ribera.
