El passat 17 de gener l’alumnat de l’Aula Oberta va realitzar una sortida a diferents horts familiars de l’entorn de la població d’Anglès: l’hort d’en Toni i l’hort d’en Jesús. En aquesta sortida l’alumnat va poder aprendre moltes coses sobre els diferents cultius i tècniques de conreu. Tanmateix, vam tenir la sort d’escoltar els processos que s’han de tenir en compte amb dos pagesos experts de la zona, els quals ens van compartir molts consells que ben segur ens ajudaran en l’elaboració del projecte del nostre hort.
Vam aprendre que el cultiu dels calçots és bianual, per tant, consta d’un doble cicle anual: a la primera fase cultivem la ceba blanca (en el cas de l’hort d’en Jesús, és ceba de Figueres) que passat l’estiu tornarem a la terra i ens donarà els apreciats calçots (també podem comprar la ceba directament de planter). En la segona fase fem el cultiu del calçot pròpiament dit, on plantarem la ceba blanca; aquest cultiu es desenvolupa a la primavera i requereix un bon adobat. Vam aprendre que el nom del calçot prové de la paraula “calçar”, i es refereix a la manera com es planta, és a dir, cobrint de terra la part comestible per impedir que li toqui el sol i es mantingui blanca i tendre. Vam aprendre a calçar-los amb el Jesús també! Esperem que ens convidi a la calçotada, que està fent més de 1000 calçots!
També vam veure com funciona l’espàrrec a l’hort d’en Jesús, que és una planta perenne que pot viure fins a 10 anys al nostre hort. Qui més qui menys ha anat a collir espàrrecs silvestres, però per a tindre espàrrecs al nostre hort primer hem de conèixer aquesta curiosa planta. Tot i que el primer any no ens donarà espàrrecs per consumir, i el següent any ens en donarà poquets, a mesura que avancin els anys, podrem fer una bona collita, per tant, és una inversió a llarg termini que necessita la nostra paciència, bon drenatge, i adob: els brots del primer any no s’aprofiten com a espàrrecs, sinó que es deixen que arribin a fulles per a acumular reserves; el segon any ja aprofitem alguns brots, i la producció va creixent al tercer any, arriba al màxim al quart, i es manté així fins a les anualitats setena o vuitena, o fins i tot més enllà, quan pot començar a decréixer el seu rendiment.
A l’hort d’en Toni vam veure escaroles (que tapa perquè quedin les fulles tendres), cebes, alls, cols, pastanagues, apis, I algun fruiter. En Toni ens va explicar com fa uns quants anys, potser fins a meitat del segle passat, els masos eren completament autònoms i no havien de comprar gairebé res a l’exterior! Produïen tot el necessari per viure a la finca, això sí que era sobirania alimentària! De tota manera, a l’hort actual d’en Toni hem vist molta autonomia de materials, perquè ell s’ho fa tot, té bio preparats que fabrica amb pell de plàtan, amb ortiga, o fems que composta ell mateix, i que ja no fan mala olor (els demana a finques de la zona). També té moltes flors al seu hort, dàlies, lliris… i uns rosers espectaculars, que tenyeix amb tints naturals (fent un tall a la tija, per accedir a la sàvia) per canviar el color de les roses al seu gust.
D’altra banda, també vam aprendre que un indici que l’hort està en bones condicions és observar com estan les roses que hi plantem, per tant, els rosers d’en Toni, no només fan bonic i atrauen fauna, sinó que funcionen com a bioindicadors d’un hort saludable. Vam quedar amb en Toni que ens faria alguna estaca de rosers per plantar-la al nostre hort!
