La setmana passada els alumnes d’Aula Oberta van començar a condicionar l’espai del futur pati amb hort. Hem tret algunes herbes, sobretot les més altes, i hem netejat les jardineres. També hem recollit les escombraries que part de l’alumnat llença a l’espai de l’hort, per tant, fem una crida a utilitzar les papereres.
Però no hem tret totes les plantes! N’hem deixat algunes que ens estan ajudant a cuidar el sòl amb la seva feina. Tothom té clar que les plantes son éssers vius, però el sòl, aparentment inert, és un complex ecosistema ple de vida microscòpica i no tant microscòpica, on hi circulen nutrients, aigua… i on hi tenen lloc importants cicles naturals, com el del carboni o el nitrogen.
Aquestes plantes espontànies que surten sense l’ajuda de ningú col·laboren per a que el sòl trobi el seu equilibri, després d’haver patit alguna pertorbació ambiental. Tots els sòls, per molt degradats que estiguin, aspiren a omplir-se de vida i aquestes plantes espontànies son les pioneres que comencen a obrir camí a la biodiversitat, i que mantenen el sòl viu. No heu vist mai un lletsó obrint-se pas inclús entre l’asfalt? Doncs aquesta força tenen aquestes petites plantes espontànies, sovint considerades males herbes, invisibles, però molt poderoses i resilients, perquè creixen en espais difícils, i a més, ens donen molta informació.
Si deixéssim el sòl nuu (sense plantes cobertores), aquest faria una crosta cada cop més dura per protegir la humitat de les capes internes del sòl, i això al seu torn, dificultaria la infiltració de l’aigua de pluja, fent que el sòl estigués més deshidratat i per tant, amb més dificultat per albergar vida. Ho heu sentit allò de “l’aigua és vida?” Doncs això mateix 🙂 Per tant, deixar aquestes plantes ens ajuda en una multiplicitat de funcions: mantenir la humitat del sòl, que no perdi la seva estructura, mantenir-lo airejat amb el pas de les arrels, protegir la feina dels petits organismes que habiten les capes subterrànies, controlar les emissions de carboni a l’atmosfera (com més calenta està la terra, més diòxid de carboni allibera, per tant, deixar aquestes plantes evita que augmenti la temperatura, i que s’alliberin emissions de carboni a l’atmosfera). A més a més, algunes d’aquestes plantes ens ajuden a fixar nutrients, especialment les de la família de les lleguminoses (com el trèvol vermell, el lotus…) que capturen nitrogen atmosfèric amb l’ajuda de les bacteries rhizobium i el fixen al sòl, aportant fertilitat comunitària. O la pastanaga silvestre, que amb les seves arrels aireja i descompacta, i també atrau fauna benèfica.
A les fotografies, us en presentem algunes, per ordre d’aparició: 1. Trèvol vermell o fenc bord (Trifolium pratense); 2. lotus banyut (Lotus corniculatum); 3. verbascum; 4. pastanaga silvestre o borda (Daucus carota L. subsp. Carota); 5. plantatge de fulla estreta o de cinc nervis (Plantago lanceolata); 6. plantatge de fulla ampla (Plantago major); 7. colitxos, conillets o alfàbrega de ca (Silene latifolia) .
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Un altre dia us explicarem la diferència entre espècie, gènere i família, i també perquè necessitem el nom científic per no confondre’ns de planta, ja que en la majoria de casos us hem donat el nom de les espècies (nom popular i nom científic) però en un únic cas, només el gènere, doncs no podem saber l’espècie sense veure la flor (i ja ha desaparegut) . Sabeu de quina planta només us hem donat el gènere?
