Els dies 14, 15, 21 i 22 de gener han estat dies dedicats al nostre centre a fer les exposicions orals i defensa dels treballs de recerca per part dels alumnes de 2n de Batxillerat. S’ha fet així, durant quatre dies perquè hi havia dos tribunals que es repartien tots els treballs, i no es podia pas fer totes les exposicions en un sol dia, sinó que se’n necessitaven dos.
Aquestes exposicions són obertes al públic, de manera que poden assistir-hi com a oients per veure com defensa cadascú el seu treball, els professors, tutors de treball o no, els alumnes companys, o alumnes de cursos inferiors que es comencen a interessar per aquesta part del treball de recerca, les famílies o gent convidada que ha tingut una relació més o menys directa amb el treball realitzat per l’alumne. El centre va convidar també a assistir a aquest acte públic les autoritats locals, alcaldes i regidors o regidores d’ensenyament dels diferents ajuntaments que porten alumnes al nostre institut d’Anglès; també es convidà l’AMPA i el seu president. Una petita part d’aquests autoritats ens van honorar amb la seva presència, la qual cosa els vam agrair sincerament, ja que estem convençuts que és necessari que el món local i la comunitat escolar –els que no són ensenyants- tingui un coneixement directe de la feina que es duu a terme a l’institut. I aquesta era una bona ocasió.
Va haver-hi treballs de temes molt variats: científics, tecnològics, esportius, humanístics, etc., ben confegits, ben interessants tots, en major o menor grau. El que no va faltar en tots fou la motivació per fer-ho bé, i el es notava a l’ambient era el nerviosisme per la posada en escena, perquè l’alumne sabia que seria avaluat, i perquè, en definitiva es jugava una part de la nota de batxillerat, però sobretot el goig i l’orgull de ser presentat en societat. I tots volien passar la prova amb bona nota.
Els resultats de l’avaluació del treball de recerca els sabran el dia 10 de gener. Ara la feina ja és feta, només cal esperar, Alea iacta est, deien els llatins, i Alea iacta est, diem també nosaltres, “cal esperar la sort”. De tota manera, la sort sense la feina ben feta no seria res i aquesta feina surt de l’esforç.
“Falcó de notícies”
