El dilluns 4 d’abril, a l’institut va venir l’escriptor Pep Coll a fer-nos una xerrada sobre el llibre Què farem, què direm?, ja que els alumnes de 1r i 2n d’ESO havíem llegit el llibre.
En Pep Coll és un home menut, petit, però tot i així mostra una gran seguretat en el parlar. Li agrada transmetre als altres el que és per a ell la literatura i el que sent quan escriu. Fa goig parlar amb una persona amb tanta energia i serenitat.
Segons ell la literatura és una cosa que els humans necessitem per viure. Diu que la necessitem per diferents raons: per entreteniment, per tradicions, aprenentatge… i explica que sense llibres no sabríem res de nosaltres mateixos, del nostre entorn o del nostre món.
- 1986 Quan Judes era fadrí i sa mare festejava.
- 1988 El secret de la moixernera.
- 1991 Què farem, què direm?
- 1991 La bruixa del Pla de Beret11.
- 1994 Mi Long, el drac de la perla.
- 1994 Muntanyes mig-maleïdes.
- 1995 Les bruixes del Pla de Negua.
- 1996 La fada del mirall.
- 1998 El tresor de la nit de Nadal.
- 2005 La corona de Sant Nicolau.
- 2008 L’habitació de ma germana.
I totes aquestes només són les històries narratives infantils i juvenils. També ha fet novel·les, textos narratius breus i obres de teatre.
Què farem, què direm? és un llibre que va ser escrit el 1991, és a dir ja fa 25 anys que el va escriure, per això quan vam parlar amb en Pep Coll el va sorprendre que tot i que han passat molts anys, el llibre es continuï llegint i que continuï agradant.
L’escriptor ens va dir que el que ens volia ensenyar amb aquest llibre, a partir del símbol de la pèrdua del canut per part de la Bet (la protagonista) i també amb una mica d’ajuda de l’Iu (un altre personatge de la història), era una manera d’explicar el pas de la infantesa a l’adolescència.
També digué que havia triat una protagonista femenina perquè les noies passem el procés de ser nenes a ser dones, d’una manera més ràpida, amb més canvis i abans que els nois.
Els manairons o minairons de la novel.la són éssers fantàstics que viuen en un canut i que tenen la capacitat de realitzar totes les tasques que li mani el seu amo amb rapidesa.
Després de parlar una mica sobre la literatura i sobre el llibre Què farem, què direm? li vam estar fent preguntes que ens va contestar amb molta sinceritat.
Una de les preguntes va ser: Què faries si tinguessis el canut dels manairons o minairons? El que va respondre va ser que, anys enrere, quan va escriure el llibre hauria demanat als manairons que li corregissin els exàmens de llengua catalana, ja que abans de ser escriptor va ser professor de català, però ara mateix el que demanaria seria fer algunes accions quotidianes com anar a comprar al supermercat o coses així de senzilles. Però el que tenia ben clar era que no els deixaria pas escriure els seus llibres.
Finalment ens van passar un vídeo sobre el primer capítol del minairons. La xerrada va ser tot un èxit, vam aprendre moltíssimes coses sobre la literatura, com era escriure un llibre i una mica més sobre el mite dels manairons o minairons. Des del meu punt de vista va ser extraordinari.
Aina Luz, 1r C 12 abril 2016
