Aquestes són algunes de les impressions, escrites per Gina Duran, sobre Kenitra i la tertúlia amb l’escriptora de la novel.la, amb qui vam passar una bona estona, Maria Mercè Roca.
L’Adrià, protagonista de Kenitra, és un adolescent a qui sempre ha mancat alguna cosa, i el que li ha mancat ha estat el seu pare. El pare els va abandonar quan ell era molt petit i la seva mare va tirar endavant tota sola. Quan l’àvia de l’Adrià va morir, se li va despertar un gran desig per conèixer el seu pare i saber el motiu pel qual no havia donat cap senyal de vida durant deu anys. L’Adrià va decidir marxar cap a Kenitra, que és on actualment vivia el seu pare amb la seva nova família. Va emprendre un viatge amb vaixell que el va canviar tant per dins com per fora i es va adonar que tot aquell patiment que havia portat a sobre no li havia servit de res, perquè havia vist que la seva vida no era, ni molt menys, tan dolenta com la d’alguns tripulants del Babel.
El tema del llibre, el del pare absent, trobo que està molt bé perquè hi ha molts adolescents que segur que han viscut, o viuen, sense el seu pare, encara que sigui físicament amb ells, però no hi sigui emocionalment.
Per una altra banda, no m’ha agradat tant quan l’Adrià parla de l’odi que sent cap al seu pare, tot i que l’autora ho fa per recalcar aquest sentiment tan important en l’Adrià.
Penso que un dels aspectes positius del llibre és el viatge que fa l’Adrià amb el Babel per anar a Kenitra, perquè jo no sabia com funcionava un vaixell de càrrega i en aquest llibre he après coses noves d’aquest tema. També crec que aquesta és la part més important del llibre, perquè és on realment canvia l’Adrià, i no pas quan veu el seu pare per primer cop.
Personalment, crec que la tertúlia amb la Maria Mercè Roca, l’autora del llibre, va ser molt interessant, perquè ens va explicar, entre d’altres coses, com era escriure un llibre, que fins ara això no ens ho havia explicat ningú, i, la veritat, escriure un llibre és molt difícil. Un llibre no s’acaba d’un dia per l’altre, has de saber el temps que dedicaràs a escriure’l, cada fet ha de preveure’s on i quan passarà… Per escriure un llibre has de dedicar-hi molt de temps, moltes ganes i cal tenir moltes idees innovadores i interessants per als lectors.
També ens va explicar aspectes importants de la seva vida que la van portar a escriure, primer petites narracions a partir de fets viscuts per ella o de caire personal i, més endavant, novel·les totalment o, gairebé totalment, inventades.
En general, tant amb aquest llibre com amb la xerrada de l’autora, he après molt, i sobre un tema que a mi m’interessa força. Qui sap? Potser més endavant acabo escrivint un llibre…
“Les veus del Falcó”
