La darrera setmana de juliol vam conèixer amb sorpresa, i de forma inesperada que en Pere Pujolàs havia mort. Com us dic vam rebre la notícia amb molta sorpresa perquè en Pere no estava malalt, però malauradament sí que va patir una malaltia que se l’endugué molt de pressa, amb molta pena per part de tots els que el vam conèixer i estimar. I dic que el vam estimar sense cap retòrica, ell era així: es feia estimar. Podria dir-ne moltes coses i fer memòria de moments que vam compartir a la feina, a l’institut, en el lleure…, però encara no us he dit quina relació va tenir  en Pere Pujolàs amb l’institut d’Anglès.

Ell va començar a fer-hi classes com a mestre de taller de fusteria, quan el centre era un institut de formació professional, va ser-ne director del 1988 al 1991, any que –després d’haver fet la carrera de Pedagogia- va tenir l’oportunitat d’anar a treballar en un EAP de Banyoles i va deixar l’ensenyament a secundària. Anglès, amb en Pere al capdavant, va ser dels primers centres que van emprendre la Reforma Educativa de finals del 90, una de les tantes reformes que hem entomat i patit els que ja fa anys que ens dediquem a l’ensenyament.

Després d’Anglès i Banyoles, en Pere va emprendre i continuà una carrera en el món de la pedagogia, però a les aules de la Universitat de Vic.

En Pere forma part de la història de l’institut d’Anglès, i va contribuir a fer-lo créixer, en espais, grups, i en autoestima. Quan va marxar d’Anglès va escampar el seu saber fer arreu per on  va passar, però a l’institut  conservarem sempre un record profund de la seva petjada.

Els que el recordeu o vagament us sona el seu nom ben segur que teniu una imatge d’un home alt i ben plantat, amb una barba ofenosa, que de jove era negra i que, naturalment se li va anar tornant blanca, cosa que li donava una imatge de patriarca carregat de bonhomia i que, tractat de prop, era molt més que una imatge.

Gràcies Pere, per com eres, per tot el que vas fer i per tot el que ens vas ensenyar a tota una generació d’alumnes i de professorat molt jove que vam aprendre a fer d’ensenyants al petit i gran institut Rafael Campalans d’Anglès.

Roser Sidera

Directora

Tot seguit us deixem un parell d’articles en record d’en Pere, per si us ve de gust de llegir-los i poder-ne compartir el record. El primer és de l’Albert Bayot, actual director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona i l’altra reflexió és d’en Narcís Cadena i Masó.

Ens ha deixat en Pere Pujolàs

Aquest dimarts 28 de juliol el món de l'ensenyament de les comarques gironines ha sofert una pèrdua important: en Pere Pujolàs i Maset. Vull expressar el meu condol a la família en nom propi i, també, en nom del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

En Pere ha estat una persona amb una trajectòria de compromís en el camp professional i també en el camp del voluntariat. El recordaran escoles i instituts que han rebut formació sobre atenció a la diversitat i sobre aprenentatge cooperatiu, equips d'assessorament psicopedagògic, personal de les direccions generals d'infantil i primària i d'ESO i batxillerat i una incomptable rècula de persones vinculades a la formació que han anat coincidint amb ell i, sens dubte, aprenent d'ell. I també, en un altre àmbit, el recordaran monitors i monitores, i directors i directores de lleure de les nostres comarques.

Quan una persona de les característiques d'en Pere marxa, de manera inesperada, d'avui per demà, ens queda un buit molt important i la pregunta infinita sobre el nostre pas per aquest món. La resposta es fa visible quan veiem la petja positiva que ha deixat en molts de nosaltres i s'evidencia que el seu record perdurarà i que el seu pas no ha estat en va.

He tingut la sort de compartir amb en Pere uns quants anys i projectes a l'Escola de l'Esplai de Girona, sobretot dissenyant els materials i la formació per a directors i monitors d'educació en el temps lliure, i també he pogut col·laborar amb ell en projectes vinculats a la universitat i en temes de formació sobre l'atenció a la diversitat a l'ESO, i sempre, sempre, havia trobat en ell un excel·lent company de treball, una persona receptiva i de tracte amable i absolutament respectuosa.

El trobaré a faltar i, com jo, l'enyorarem molts docents i monitors de les comarques gironines, però la llavor del que ens ha anat ensenyant creixerà i continuarà viva. Fins sempre, Pere.

En Pere Pujolàs i Maset

Vaig tenir la sort i el goig de conèixer en Pere, quan era molt jove, a l'antic hospital de Santa Caterina. Cada diumenge hi entrava a les sis del matí i en sortia quan havia donat el dinar als malalts. Els escoltava molt bé, perquè es mostrava receptiu, atent i obert al que li comunicaven; però no en tenia prou, ja que es deixava interpel·lar i, amb molta empatia, sabia posar-se en el lloc de l'altre i acompanyar-lo sense patiment per part seva. De qualitats innates en tenia unes quantes. La seva intel·ligència –superior a la normal– passava desapercebuda gràcies a la seva senzillesa, naturalitat i humilitat en el fer. Aquesta saviesa anava creixent a força d'un treball rigorós, ordenat i exigent. Per les seves aptituds hauria estat un bon metge. Era ràpid quan convenia i tenia una gran intuïció pel perill.

Us explicaré una anècdota en la qual en Pere va salvar la vida a una persona que volia saltar pel balcó perquè deia que només era a dos pams de terra. Va ser molt ràpid i el va poder agafar pels peus quan anava a llançar-se al buit. En Pere estimava la vida i tot el que representa, per això la donava en escreix: a la seva família, als seus alumnes, a la parròquia, a Càritas, etc.

El servei als altres el va exercir en el camp de l'ensenyament. Quanta sort, els alumnes que el tingueren com a professor, a l'Escola Professional d'Anglès, UdG, UVIC, de la qual fou degà. Era un gran expert en treball cooperatiu, matèria de la qual havia escrit llibres i donat conferències arreu de l'Estat… Molts alumnes diuen que es preparava molt bé les classes, que oferia el material pedagògic adequat per ampliar els continguts de la matèria, que explicava d'una manera brillant i entenedora, sobretot tractant els temes amb una enorme profunditat. Ens ha deixat un home amb unes idees molt clares que, l'any 1977, era un admirador de Santa Teresina de Lisieux.

Gràcies, estimat Pere, pel teu exemple, el teu estil de vida, el teu treball…