OBRES I GRAVATS D’ARMAND CARDONA: ART I COMPROMÍS A L’AULA.
Amb el final de curs, la nova matèria de Projectes Artístics, de 1r Batxillerat d’Arts, també va
tancant els seus cercles oberts durant l’any: ens hem aproximat al descobriment d’un artista
important, i avui l’Àlex Cardona, nebot del pintor Armand Cardona Torrandell , ha vingut a
l’aula per fer-nos-el conèixer millor i mostrar-nos de prop una selecció de les seves obres.
Ens ha ofert una introducció breu a la semblança de l’Armand: de l’arribada de nen a Vilanova
d’una família humil de mestres, en la que la mare el va recolzar en la seva dedicació i amb qui
establirà un fort vincle, amb el seu delit irrefrenable pel dibuix ja de ben menut, i amb diverses
situacions de relacions que l’acompanyaran en la seva joventut, amb parelles que sembla que
funcionen però no perduren…
De sempre amb un gran interès per les temàtiques de fort compromís social contra les
injustícies i en favor dels miserables, amb la petjada de la historia que per biografia li tocà
viure i veure: la Guerra Civil, que enllaçarà amb la 2ª Guerra Mundial; d’aquí sovint temàtiques
amb un cert contingut violent en la infantesa, fruit dels còmics i el cinema d’EE. UU del
moment, i d’ambients i tragèdies més endavant…
Altres ‘aficions’ seran el tabac, i sobretot la lectura i el teatre, que en la seva formació
autodidacta el va dur a assistir a un sol curs per aprendre pintura d’escenografies i decorats:
allà podrà conèixer a molts escriptors intel·lectuals i artistes del moment. Va arribar a fer-se un
lloc entre els artistes reconeguts del moment a base de treballar impulsivament, sense horaris,
en un ‘caos ordenat’, ben informat en temps difícils de l’art que es feia a altres països. Ja amb
un cert prestigi i renom internacional, més endavant serà l’alcohol el que no li deixarà donar
un ‘bon final’ als seus dies.
Les temàtiques són treballades en formes recurrents i agafades d’aquella realitat propera a
l’abast: al barri de Baix a mar (Barques, Màquines, Gats), la gent de carrer i els pescadors a
tavernes, (Testes, agrupacions de gent) i les condicions d’opressió als barris obrers en
traslladar-se a treballar a Barcelona (Numàncies), dels exiliats i dels camps de concentració
(que ara en diem camps de refugiats, volent ignorar que són refugis en pèssimes condicions), i
que mostren ser temes d’unes preocupacions que encara avui són vigents.
Ja ens vam fixar en ell els mesos de novembre a gener per la temàtica de denúncia i
compromís partint d’un aiguafort de la col·lecció Gelonch- Viladegut, a la nostra proposta feta
per la commemoració del Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust.
També gràcies a la generositat dels familiars de Cardona Torrandell i al conveni signat entre el
nostre Institut i el Museu V. Balaguer- al qual hem anat recentment en la visita als magatzems
‘Re.Org’, i on ens van mostrar alguna de les ‘pintes’ amb obres de l’Armand-, hem rebut moltes
de les obres inacabades de la seva gran producció, donades als centres d’art de VnG, com el
Batx d’Arts Dolors Mallafré, i a l’EMAID, per conèixer, difondre i intervenir sobre aquestes
peces.
Avui a més de la narració d’experiències i records de l’Àlex, ens ha portat i hem vist al natural
una edició dels gravats originals de la suite dedicats a Polònia- Varsòvia i els camps de
concentració. Hem pogut apreciar la potència de les imatges, la variació de tonalitats i
contrastos monocroms, la qualitat gràfica, la calidesa i la pulcritud del gravat ben estampat, …
Realment una faceta poc estudiada, a la que va dedicar-s’hi a la par final del seu art arribant a
anar a Suïssa per aprendre’n les tècniques: Molt a redescobrir, MOLTES GRÀCIES, ÀLEX!
