Ciències Socials | INS Ramon Turró i Darder

Nova sortida als escenaris de la Batalla de l’Ebre

admin21/02/26

Els dies 19 i 20 de febrer els alumnes de 2n de batxillerat han visitat els escenaris de la Batalla de l’Ebre per poder entendre més a fons la Guerra Civil. La ruta va començar amb una visita a Miravet i al poble vell de Corbera d’Ebre. El mateix dia van poder veure de prop les trinxeres de La Fatarella i algunes de les armes, uniformes i objectes de la vida quotidiana al Centre d’interpretació 115 dies. El segon dia, els alumnes van entrar al refugi antiaeri de Benissanet i van acabar la ruta al memorial de Les Camposines.

Moltes gràcies a la Maite i l’Andreu de Terra Enllà per explicar-nos la guerra a partir de tantes històries personals que ens han colpit i emocionat. També un agraïment a ca Manxol per la seva amabilitat i bon tracte. Cada any, aquesta activitat s’ha consolidat com una experiència profundament enriquidora per a l’alumnat, tant en l’àmbit acadèmic com en el personal. Els nois i noies han tingut l’oportunitat d’aprendre de primera mà què va suposar el conflicte bèl·lic i reflexionar sobre els enfrontaments armats.

L’entusiasme amb què hi participen, així com la valoració tan positiva que en fan en acabar, ens anima a continuar apostant per propostes educatives com aquesta.

L’alumnat del nostre institut recupera la memòria dels malgratencs deportats als camps nazis

admin01/02/26

Una setantena d’alumnes de l’Institut Ramon Turró i Darder han presentat el proppassat dimarts un projecte educatiu sobre els veïns de Malgrat de Mar que van ser deportats als camps de concentració nazis. L’acte, que coincideix amb el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust, ha tingut lloc lloc a la Sala Joaquim Garriga de l’Arxiu Municipal.

La iniciativa s’emmarca en el projecte impulsat pel Memorial Democràtic i el Departament d’Educació sota el lema Unint generacions, que promou la recerca de persones deportades a partir de l’entorn més proper. En el cas de Malgrat de Mar, l’alumnat ha localitzat quatre veïns del municipi que van ser deportats als camps nazis, dels quals, segons les dades disponibles, només un va sobreviure.

El treball de recerca s’ha basat en fonts documentals i arxius digitals, com l’Arxiu Municipal i diverses bases de dades especialitzades, que han permès reconstruir les trajectòries vitals d’aquestes persones. En aquest procés, també hi ha participat la nostra exalumna Jana Samper, que ja havia realitzat el seu Treball de Recerca de Batxillerat sobre aquesta mateixa temàtica, aportant coneixement previ i documentació al projecte col·lectiu.

A partir de la investigació, els estudiants han elaborat relats en primera persona com a exercici d’empatia històrica, que es llegiran durant la presentació del projecte. En el marc de l’acte, l’alumnat i el professorat també ha proposat a l’Ajuntament la col·locació de pedres commemoratives Stolpersteine al municipi. Aquests elements serveixen per recordar les víctimes del nazisme davant dels seus domicilis o en espais significatius, amb l’objectiu de fer visible una història poc coneguda i contribuir a la preservació de la memòria democràtica entre les noves generacions.

Si voleu escoltar les entrevistes d’Ona Malgrat, premeu aquí.

Aprenem a l’Arxiu Municipal de Malgrat

admin17/12/25

L’arxiu municipal ja s’ha convertit en una extensió de les nostres aules. Com cada any, el departament de ciències socials ha organitzat una visita a l’arxiu municipal de Malgrat amb els alumnes de 2n d’ESO. L’objecte d’aquesta visita ha estat, d’una banda, conèixer les diferents fonts documentals que es troben disponibles per a la consulta i , d’altra, la realització d’un taller sobre l’escut de Malgrat.

L’escut incorpora elements vinculats a dos antics senyorius feudals que van tenir un paper clau en la fundació i el desenvolupament de Malgrat: la Baronia de Palafolls i el Vescomtat de Cabrera. Aquests elements permeten entendre a qui pertanyien les terres en època medieval i ajuden a situar el municipi en el seu context històric.

Abans de l’aprovació de l’ actual, Malgrat utilitzava un escut antic que no complia del tot les normes heràldiques i que contenia alguns errors històrics i formals. Per aquest motiu, es va decidir revisar-lo i actualitzar-lo, donant lloc a un de nou més rigorós i documentat, basat en estudis històrics i arxivístics.

Així doncs, l’escut de Malgrat de Mar no és només un element decoratiu, sinó un símbol que resumeix la història, els orígens i la identitat del municipi, i que ajuda a preservar la memòria del passat del poble del nostre alumnat.

Projecte de commemoració de les víctimes de l’Holocaust

admin15/02/25

El 27 de gener els alumnes de 1r de Batxillerat C i D van participar en la cerimònia del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust organitzada pel Memorial Democràtic i el grup DEMD del Departament d’Educació. Enguany, l’acte es va fer al teatre Kursaal de Manresa on es van reunir cap a 500 alumnes de diferents instituts de Catalunya que havien treballat biografies de víctimes de l’Holocaust que van protagonitzar algun acte de resistència o van ajudar a salvar a persones.

Els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de l’institut van treballar aquest projecte el mes de desembre. Van buscar dades sobre algunes d’aquestes víctimes per elaborar unes fitxes biogràfiques que els van servir per poder escriure uns relats en primera persona que ens acosten a què els va passar i com pensaven aquestes persones. Gràcies a la col·laboració d’Ona Malgrat també van poder gravar aquestes històries que van ser emeses per la ràdio local el dia 27 de gener. Les històries dels nostres alumnes i les que van elaborar la resta d’estudiants d’instituts catalans, van inspirar a l’artista Lily Brick el disseny d’ un mural a Manresa que es va inaugurar després de la cerimònia de commemoració.
Els relats i les fitxes les podeu llegir en aquesta web del grup DEMD del Departament d’Educació:
https://projectes.xtec.cat/memoriaieducacio/2025-b/
I podeu escoltar els relats en aquest link:
https://www.onamalgrat.cat/news/id/onamalgrat_news_9656
Per acabar el projecte, els alumnes de l’optativa de Comunicació Audiovisual van recollir en un vídeo tot el que es va treballar en el projecte:
https://www.youtube.com/watch?v=jF7vDZfQ91s

MEMÒRIA HISTÒRICA: 82è ANIVERSARI DE L’ENFONSAMENT DEL “CIUTAT DE BARCELONA”

jaume.carles30/05/19

Avui, 30 de maig de 2019, fa vuitanta-dos anys que el vaixell Ciutat de Barcelona, en el qual viatjaven brigadistes internacionals participants a la guerra civil espanyola en el bàndol republicà, es va enfonsar davant de la costa de Malgrat de Mar, com a conseqüència de l’atac del submarí “General Sanjurjo”. Entre 60 i 65 voluntaris varen perdre les seves vides, però només es varen conèixer 25 noms.

Per celebrar l’aniversari, l’IES Ramon Turró i Darder, conjuntament amb l’Institut – Escola de Lloret de Mar i l’Escola Fonlladosa de Malgrat de Mar, ha programat una gimcana en la qual els alumnes havien de fer una sèrie de proves que els conduïen a diversos llocs del municipi de Malgrat de Mar que, d’una o altra manera, tenien a veure amb la commemoració. Entre d’elles, la sol·licitud d’un salvo-conducte a la torre del castell de Malgrat de Mar, on un grup de recreació simulava un campament i punt de vigilància de les tropes republicanes.

Enhorabona a tots els participants i, en particular, al professorat que s’ha implicat en el desenvolupament d’aquesta activitat sobre memòria històrica del nostre municipi.

L’ALUMNAT DE SEGON DE BATXILLERAT VISITA ELS ESCENARIS DE LA BATALLA DE L’EBRE (GUERRA CIVIL ESPANYOLA)

jaume.carles23/03/19

La batalla de l’Ebre van ser 115 dies de combat. El més llarg, cruel, sagnant i decisiu de la guerra civil espanyola. L’episodi va tenir lloc entre els mesos de juliol i novembre de l’any 1938.

Un any més els alumnes de 2n de batxillerat han passat dos dies a la Terra Alta i Ribera d’Ebre, sentint en primera persona allò que van viure uns 30000 soldats de la seva edat, 17 anys, coneguts com la lleva del biberó.

El primer dia, després de creuar el Riu Ebre en autocar, ens vam dirigir a la cota 705, és un dels espais històrics més coneguts de la batalla de l’Ebre. Ubicat a la serra de Pàndols, zona que les tropes republicanes van aconseguir conquerir ràpidament durant la seva ofensiva inicial. Es tracta d’una situació privilegiada des d’on podien controlar i batre la resta de cotes que l’envoltaven.

A principis del mes d’agost de 1938, l’exèrcit franquista es preparava per a desallotjar els republicans de Pàndols i allunyar així el perill que suposaven per al seu front. Els intents de reconquerir la cota 705 van triomfar finalment la matinada del 14 d’agost en un atac sorpresa. Franco va aconseguir conquerir la posició després de pagar un alt cost de vides humanes. Allà, a la cota, coneguda com la punta alta, hi ha un monument commemoratiu dedicat a la
Lleva del Biberó i als brigadistes internacionals.

A la tarda ens vam dirigir al Poble vell de Corbera d’Ebre, on la Montse, la nostra guia, va aprofundir en els detalls més insòlits i anecdòtics de la batalla de l’Ebre. Es tracta d’un poble enrunat pels bombardejos que va patir durant aquest episodi i el posterior deteriorament per l’abandonament sofert.

El segon dia vam visitar el Refugi antiaeri de Benissanet, un espai construït per soldats republicans i les dones solteres del mateix poble. A continuació vàrem anar a les Trinxeres de les Devees i al punt de comandament franquista, el Coll del Moro. Havent dinat vam dirigir-nos al punt més emotiu de la sortida, el Memorial de les Camposines, santuari on descansen en pau els morts de la batalla de l’Ebre.

TALLER DE PINTURA ROMÀNICA AL 2n D’ESO

jaume.carles23/03/19

Un any més els alumnes de 2n ESO han recreat una pintura mural de l’edat mitjana amb estil Romànic. Enguany ha estat el torn de la mare de Déu de Santa Maria de Taüll, l’original de la qual es pot veure al Museu nacional d’Art de Catalunya (MNAC), situat a la muntanya de Montjuïc (Barcelona).

A la part més important de l’església, a l’absis, s’hi representa la Mare de Déu com a tron de l’Infant, en una escena de l’Adoració del Reis. És la representació del primer reconeixement de la divinitat de Crist per part de totes les nacions i de les diferents edats de la vida de l’home.

Al semicilindre hi ha representats apòstols com a testimonis d’aquesta manifestació divina i als arcs que precedeixen l’absis hi ha la Mà de Déu i la figura d’Abel (al·legoria del sacrifici de Crist i de l’Eucaristia), l’Agnus Dei.

En el tram previ, queden restes del que degué ser una Maiestas Domini amb el Tetramorf, del qual es conserven les figures antropozoomòrfiques que devien representar dos evangelistes, un serafí i l’arcàngel Gabriel. Cal fer esment també de les representacions de bestiari inscrites en cercles que hi ha sota les figures dels apòstols, que recorden genèricament els temes dels teixits orientals.

MARINA BOVER OBTÈ UN PREMI BALDIRI I REIXAC PEL SEU TREBALL DE RECERCA DE BATXILLERAT

jaume.carles04/06/18

Un nou reconeixement a Maria Bover pel seu treball de recerca de Batxillerat, en aquest cas als Premis Baldiri Reixac que es van lliurar ahir, diumenge, a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya. El premi obtingut té una dotació de 900 euros.

El premis Baldiri i Reixac, organitzats per la fundació Carulla, celebraven els 40 anys. Els premis van néixer per impulsar i donar suport a l’escola catalana en un moment en què feia molta falta per promoure, a través de la cultura i de la llengua, projectes educatius de renovació pedagògica, la cohesió social i la transformació educativa.

En el lliurament dels premis va participar la nova Consellera de Cultura, Sra. Laura Borràs.

Aquesta és la valoració del jurat sobre el treball de recerca de la Marina Bover:

Les escoles dels nostres avis: Diario general de clase. Aquest treball tracta principalment de l’educació durant el Franquisme. Els objectius que proposa són: saber què va ser el Franquisme, què volia introduir a la societat, quines assignatures estudiaven els nens i nenes d’aquella època i fer-ne una petita comparació amb ara, i sobretot, descobrir quina era l’assignatura anomenada Formación del Espíritu Nacional. El treball consta d’una part teòrica en la qual podem veure la situació social i política de l’època, profunditzant sobretot en termes d’educació. La segona part, es basa en l’estudi dels Diarios generales de clase, uns conjunt de sis quaderns que es van escriure entre els anys 40 i 60 a les Escoles Fonlladosa de Malgrat de Mar. També hi ha incloses dues entrevistes amb un exalumne que va escriure en un dels diaris i amb un pedagog, a més d’un àlbum fotogràfic de tot el material que ha estat possible recollir dels protagonistes que van viure-ho.

ACTIVITAT DE CIÈNCIES SOCIALS

jaume.carles23/02/18

Els alumnes de 2 ESO A i 2 ESO C, coordinats per la Gemma Espasa, la Núria Graupera i en Joan Barón, han elaborat un mural de gran format on es representa l’absis central de Sant Climent de Taüll. Aquests dies el podreu veure exposat al vestíbul del centre. Una bona activitat!!!.

Els trets característics i diferencials d’aquesta obra, realitzada per l’autor que es coneix com mestre de Taüll, fan que sigui considerat «un dels exemples més purs d’art romànic europeu i «una de les icones més representatives del romànic català, especialment per la força que es reflecteix en el seu rostre». Traslladada sota la direcció de Puig i Cadafalch a principis del segle XX, l’obra està exposada en l’actualitat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, el museu amb la millor col·lecció de pintures murals romàniques del món.

ACTIVITAT SOBRE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

jaume.carles20/01/18

El 15 de gener els alumnes de 4t d’ESO van anar al Centre Cultural de Malgrat de Mar per participar en una trobada amb alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Escola de Lloret de Mar.

Es la primera trobada d’un projecte comú sobre Memòria Històrica.

Al Centre Cultural van posar en comú els treballs de la història d’un familiar que van estar fent abans de Nadal i que els va permetre descobrir moltes coses que no sabien dels seus avis o en alguns casos de besavis o rebesavis.

Després d’aquesta primera activitat van poder veure la pel·lícula “Fugir de l’Oblit” d’Abel Moreno, que també era present al Centre Cultural i va poder respondre les preguntes dels alumnes. La projecció del documental ha estat patrocinada pel Departament d’Ensenyament mitjançant el programa “Testimonis a l’aula”.

https://www.youtube.com/watch?v=263SRdejdpA&feature=youtu.be

Segueix-nos!