Autoria de les fotografies: Juan Muñoz, Ajuntament de Barberà del Vallès.
Per 6è any consecutiu, l’alumnat de Batxillerat de Barberà del Vallès ha tingut l’oportunitat de gaudir d’una activitat conjunta per poder conèixer, de primera mà, la valuosa tasca d’una activista pels Drets Humans, el Medi Ambient i els Drets de les Dones a Hondures: la Margarita Pineda.
Quan pensem en Hondures, segurament ens venen a la ment els seus paisatges paradisíacs, però també la seva cara menys amable, com les devastadores conseqüències dels huracans o, potser, el narcotràfic, la corrupció política i la impunitat, les bandes juvenils, la violència als carrers, els assassinats…
La Margarita Pineda, primerament, ens va ajudar a trobar respostes a una pregunta clau: Per què?
Hondures, com la resta de territoris americans, africans… colonitzats pels europeus, va patir l’espoli de les seves riqueses naturals i la marginació de la seva població indígena. En el cas d’Hondures, parlem de la colonització per part dels espanyols al segle XVI, dels britànics al segle XVII i, després de la seva independència a mitjans del segle XIX, quedaren sota el control dels EUA.
Als anys 70 del segle XX van aflorar els primers moviments indígenes a les comunitats agràries, amb l’objectiu de reclamar les seves terres per poder-les treballar i, alhora, lluitar contra els monopolis de les plantacions de bananes i de cafè controlades i explotades per grans empreses nord americanes.
Arran del cop d’estat de 2009, la situació a Hondures empitjorà, ja que els pobles indígenes patiren l’espoliació de les seves terres i rius per part de les empreses mineres i hidroelèctriques, amb la complicitat dels governs.
De la mà de Margarita Pineda ens va arribar també la resposta a: Què hi podem fer?
Associacions, com el Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH), van seguir lluitant, sota amenaces de mort i assassinats, com el de Berta Cáceres l’any 2016, líder activista que havia rebut el 2015 el prestigiós Premi Goldman (considerat l’equivalent al Nobel del Medi Ambient).
Aquest any 2018, COPINH, entitat emblemàtica en la defensa del medi ambient i els drets dels pobles indígenes, compleix el seu 25è aniversari i segueix lluitant a favor dels drets del pobles indígenes, tot i la seva criminalització i desprotecció.
Margarita Pineda i el Moviment Indígena Lenca Independent de La Paz (MILPAH) segueixen la lluita contra l’espoli de les seves terres de conreu per part de grans empreses transnacionals hidroelèctriques i mineres, i segueixen lluitant a favor dels drets del pobles indígenes, dels Drets Humans, del Medi Ambient i dels Drets de les Dones.
El nostre alumnat de Batxillerat ha tingut l’oportunitat de conèixer la seva experiència com activista pels Drets Humans i ara tenen a les seves mans la capacitat de poder reflexionar i, potser…
Va estar una xerrada MOLT interesant. Jo, personalment, ja sabia tot el que estava passant a Hondures, però veure i escoltar una persona que ho va viure a primera mà va ser esplèndid. La majoría d’injustícies com aquesta no es troben habitualment als mitjans de comunicació, un dels principals problemes que tenim a Espanya. Em sembla que conscienciar als alumnes, que som el futur, dels vertaders problemes d’avuí a dia, és una tasca casi obligatòria i necessària.