Molt s’ha parlat i es continua parlant últimament sobre les noves tecnologies. Moltes són les tertúlies de cafè en què se’n parla, però enfocarem aquest article més cap al terreny dels videojocs i a donar la nostra opinió sobre les típiques conclusions a les quals s’arriba quan es parla de videojocs. Són dolents? Són compatibles amb l’aprenentatge? O només són un hobby més com qualsevol altre?

Bé, com quasi tot a la vida, els videojocs tenen avantatges i inconvenients, depenent de l’ús que se’n faci. Si se’n fa bon ús, els videojocs poden ser molt útils. Estudis han demostrat que jugar a videojocs no és gens perjudicial sempre que sigui compatible amb altres activitats. Els videojocs poden ajudar a la socialització, a treballar millor en equip, poden augmentar la capacitat de concentració i d’imaginació, creativitat, però sempre s’ha d’anar amb compte de no caure en l’addicció. Una altra qüestió interessant és la de trames d’alguns videojocs, que arriben a ser millors que les de les pel·lícules. Aconsegueixen que el jugador en sigui el protagonista i el fan partícip d’històries increïbles.

Arribant ja a una conclusió final, pensem que els videojocs són un dels millors entreteniments que tenim ara mateix i i que es perfectament compatible acabar els deures i posar-se a jugar al FIFA, o a qualsevol altre joc. Això sí, sempre amb intel·ligència. Volem finalitzar amb una frase de Shigeru Miyamoto, un dels dissenyadors de videojocs més coneguts:

“Que els videojocs son dolents? Això mateix deien del Rock&Roll”.

Clicant aquí teniu un article on es parla de diversos casos de jugadors compulsius de videojocs

També us deixem una entrevista amb un amic que li agraden molt els videojocs: