Bon dia al dematí, la lluna s’amaga i el sol deixa sortir… Bon dia!!!
No sé per on començar!
Primer voldria aclarir un detall que he anat sentint pel poble i és que “la Júlia se ha ido a otro centro”… sí però no. M’agradaria poder aclarir aquesta situació: tant els meus companys com direcció saben que el meu sentiment i dedicació és on està la meva família Mompou… i ells han lluitat i continuen lluitant perquè la TIS pugui tornar al Mompou. La Júlia no se n’ha anat, des d’Educació han finalitzat el programa pel qual estava contractada, i sincerament no volen veure que darrere d’aquest programa hi ha més que uns objectius a assolir: hi ha molts cors preadolescents i adolescents plens d’un mar d’emocions, hi ha una continuïtat de treball amb ells.
Però Educació ha decidit donar aquesta tasca per finalitzada, on en un gran departament d’orientació s’han carregat una peça important com els professionals d’integració social que formàvem part d’aquest departament… i així un llarg etcètera. Podeu estar ben segurs que no he marxat perquè volgués: jo, la TIS, vol tornar al Mompou, amb vosaltres.
Sóc conscient que la vida està formada sempre per canvis, i que tots els canvis porten coses importants i positives. Però la meva necessitat, interès i sentiment continua lluitant per aquest centre. Ja no sóc tan feliç quan m’aixeco del llit per anar a treballar, ja no em surt aquest gran somriure quan trec les claus per obrir la porta del nou centre, ja no canto cap dia… el bon dia… Tot i això vull donar les gràcies a tots els meus companys del Mompou, i malgrat que els ulls se m’omplin de llàgrimes jo sóc aquí i aguanto perquè no em baixin els ànims.
Gràcies, moltíssimes gràcies a totes i tots, no us deixo d’estimar!!!
Júlia, TIS
Hola, Júlia. M’alegro de saber de tu. Et trobem molt a faltar. La teva feina té un valor importantíssim i insubstituïble. Avui, precisament, he sentit a la ràdio les creiexents i nombreses necessitats socials, emocionals i de salut mental, moltes vegades juntes les tres coses, que es detecten a totes les escoles i instituts de Catalunya. I nosaltres sabem que al Mompou n’hi ha, cada vegada més. Resulta increïble com les administracions no se n’adonen i no hi posen tots els suports que calen. Et desitjo el bo i millor que es pugui desitjar, la millor de les sorts. Sigues forta i molts d’ànims. I si us plau, no perdis la teva alegria.
Moltíssimes gràcies per teves paraules Miquel!! escriure encara que sigui per aquí, em fa sentir a prop vostre… malgrat que si miro per la finestra de la classe de 2n… us veig a tots… no ho faig molt perquè cada vegada que miro se’m trenca l’ànima… impotència de veure que esteu tan a prop i no poder fer una altra cosa. Aprofito el dia, perquè cada dia és un nou aprenentatge, estic bé a l’escola on estic ara… però com sempre dic: vull tornar al Mompou. No sé què m’ha donat el Mompou, però no us puc treure del cap. Un petonàs molt i molt gran!! Gaudeix tant com puguis i et deixin d’aquest últim any, si us plau!!!
Júlia! Et trobem a faltar al Mompou, al matí i a totes hores!!! I fas molta falta!
Abraçada enorme (la profe de socials)
Bon dia al de matí!!! moltíssimes gràcies per les teves paraules Eli!! Des de la Guàrdia et faig arribar una abraçada molt gran de bon matí.
Sempre surt el sol
Petons!
Júlia et trobem molt a faltar, ets una dona increïble!!! Petons!
Bon dia AMPA!! Moltíssimes gràcies, no deixeu de lluitar mai!
Feliç dimarts!